L’autoria real de l’Spill de
la vida religiosa, obra coneguda també com El Desitjós (El
Deseoso en castellà) serà de ben segur objecte de discussió eterna entre
els estudiosos de la matèria.
La nostra petita aportació per
esclarir la identitat de l’autor d’aquesta obra passa a més del què s’assenyala
sobre Miquel Comalada, monjo del monestir de la Vall d’Hebron dins del
manuscrit de La Historia Breve de la fundación del monasterio de San
Hyerónimo de Val de Hebron (1595) al que diu Fèlix Torres Amat, a las Memorias
para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores Catalanes y dar
alguna idea de la Literatura Catalana (1836).
La informació
que aporta l’obra de Torres Amat és, encara avui dia, indispensable per
conèixer molts autors i catàlegs de biblioteques monàstiques, la majoria de les
quals actualment desaparegudes.
Torres Amat,
coneixia molt bé la biblioteca de Sant Jeroni de la Murtra, per les diverses
estades que havia fet en aquest convent abans de ser desamortitzat, però també
coneixia els fons de la de biblioteca de la Vall d’Hebron, malgrat la important
minva que va patir com a conseqüència de l’incendi de l’any 1808.
Justament és
en aquest aspecte que vaig fer una lectura detallada de las Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico
de los Escritores Catalanes y dar alguna idea de la Literatura Catalana, no limitada tan sols als autors, sinó també a les obres
literàries que sortien recollides de manera individualitzada dins la seva obra.
Vull fer
especial èmfasi en aquest sentit en relació al Deseoso, és a dir, l’Spill
de la vida religiosa, obra que segons Torres Amat figurava a la biblioteca
de la Vall d’Hebron. Aquest autor a la
seva obra diu tot un seguit de coses que avalen el que el monjo anònim, l’any
1595, va dir en el manuscrit de La Historia Breve de San Hyerónimo de Val de
Hebron.
Torres Amat,
fa una breu referència al que està escrit en el pròleg del llibre de l’Spill de la vida religiosa que hi
havia a les lleixes de la llibreria del monestir de Vall d’Hebron, assenyalant
de manera específica que l’autor fou català i a més monjo de Sant Jeroni.
Fèlix Torres Amat, no relaciona en cap moment
fra Miquel Comalada com a autor de l’Spill de la vida religiosa. No obstant, si
que el fa autor d’altres obres de caràcter religiós existents a la Murtra (a
dia d’avui desaparegudes) que no tenen en principi cap relació amb l’Espill.
(1) Tot i no dir res Torres Amat d’en Miquel Comalada en relació a l’Espill,
tot avala que estem parlant d’aquest personatge i confirma l’autoria del llibre
a un català, monjo de la Vall d’Hebron, en definitiva, al nostre entendre fra
Miquel Comalada.
Curiosament, Torres Amat no fa cap menció del
que apunta el Pare José de Sigüenza, en relació a Miquel Comalada, malgrat que
hauria de conèixer la seva obra relativa a la història de l’orde de Sant
Jeroni. De manera concreta, en el Capítol XVIII del llibre II de la tercera part de
la Historia de la Orden de San Jerónimo (1605): “También pudiera
poner en este catálogo el santo fray Miguel Comelada, autor de aquel librillo
que se estimó tanto en Espanya llamado el desseoso, que no descubre poco
el buen gusto de su autor en cosas morales y santas, e hizo memoria de
este siervo de dios un hombre docto de aquel tiempo en unos versos que andan en
compañía de los comentarios de los Distihcos de Michael Verino, y los
que conocieron su trato, y el gran exemplo que dio siempre en aquel
convento, le estimaron mucho.”
Sigüenza, va extreure aquesta informació de la
Historia Breve de la fundación del monasterio de San Gerónimo de Val de Hebron
y de las cosas notables del hasta el año de 1595. Manuscrit anònim
abans esmentat que es conserva a la Biblioteca del Reial monestir de San
Lorenzo del Escorial. Cal ressenyar que Fèlix Torres Amat,
no tenia en aquell moment coneixement de l’existència d’aquest manuscrit o del
seu contingut, malgrat haver estudiat els fons de la Biblioteca i arxiu de
l’Escorial.
Reproduïm
seguidament de manera literal el que assenyala Fèlix Torres Amat al seu llibre:
DESEOSO, (El). O espejo de religiosos V.N.
ant t. 4. Apend.I. En el monasterio de Gerónimo de Hebron y en la Bib.
Episcopal hay varios ejemplares: en el prólogo se dice que el autor es catalan,
y religiosos de S. Gerónimo: otro monje de Talavera lo publico aumentado:
Burgos 1545 en 4º. Hay otra edición de Salamanca de 1580 en 4º y de Toledo de
1542 en 4º. Està traducida esta obra al francès, alemany, italiano, belga, y
ultimamente al latín: la tradujo Arnaldo Vandermeer Naelavino; y la imprimió en
Lovayna en 1554 con este titulo: Desiderium, expedita ad divinum amorem
via. N.A. t. 2 p. 268.(2)
Lluís Jordà i Roselló
NOTES
1.- Fèlix Torres Amat quan fa referència
a Comalada en la seva obra, mai l’assenyala com autor de El Desitjós, únicament
l’assenyala com a autor de varies obres religioses sense entrar en cap mena de
detall.
COMALADA (Fra Miguel), del orden de San Gerónimo.
En el monasterio de la Murtra hay 2 tomos de varios asuntos espirituales.
2.- Malgrat les continues referències a Miquel
Comalada, cal assenyalar que estudiosos de l’obra El Desitjós, veus
autoritzades com la d el catedràtic de la Universitat de Barcelona August Font,
mantenen la teoria que l’autor d’aquesta obra és un franciscà d’origen
valencià. Faig transcripció parcial de les seves contestes a les meves
observacions:
A
part dels trets clarament pertanyents a l’espiritualitat francisca de l’obra,
els monjos de la Vall d’Hebron diuen que Miquel Comalada era de la població
segarrenca de Cervera. Com podràs veure en el meu estudi introductori, el text
manuscrit original del llibre -que sembla perdut i desconeixem- va ser adaptat
a la scripta barcelonina, al parlar del català central, per dir-ho
d’alguna manera, com feien els impressors barcelonins de l’època. Això no
obstant, a la persona que va fer l’adaptació li van passar alguns trets que són inequívocament valencians, que mai empraria algú de Cervera encara que formi
part del català occidental, com em sembla que demostro sense cap mena de dubte.
Si els jerònims de la Vall d’Hebron consideraven Comalada com a autor d’aquest
llibre és que alguna relació hi devia haver tingut. Potser en va ser el
traductor al castellà i potser, fins i tot, hi va afegir alguna part, potser
sí, però és impossible que fos l’autor de l’original, que continua sent anònim.