EL VOLCÀ ADORMIT DEL TIBIDABO

De petit quan es parlava a casa de coses extraordinàries sempre acabava sortint el volcà adormit del Tibidabo. Viure a Sant Genís dels Agudells ens exposava a més risc que gairebé cap altre indret del Pla de Barcelona. De fet no passava a ser res més que un simple recurs de conversa de sobretaula quan no es sabia de què més parlar. Ignoro d’on sortiria aquesta història, que no té cap veracitat, tret de l’imaginari popular, fins i tot ha estat desmentida per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, però hi ha qui hi creu absolutament.

És cert que fins i tot en Vázquez Montalbán en alguna ocasió el va esmentar, però només com a llicència literària. No crec que en Manolo Vázquez (sempre puc estar equivocat) tingués massa aficions en el camp de la geologia. No obstant això, de les llegendes urbanes la veu popular en fa de possibles mentides, veritats.

La imaginació de la gent, profana sovint en la matèria científica, creu veure aleshores rius de lava desprenent-se del cim de la muntanya del Tibidabo, baixant direcció al mar i simultàniament cap el Vallès, mentre explosiona el santuari que hi ha al capdamunt de la muntanya i el parc d’atraccions és engolit pel magma.

Tot és pura ficció, ni en temps remots la formació de la carena de Collserola va venir motivada per una gran erupció volcànica, ni tampoc s’espera que allò que mai ha estat un volcà entri ara en erupció.

De tota manera, de més grosses se n’han vist, i qui sap si al capdavall, la veu popular té raó.

JULI FONTOBA SOGAS