Monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), del municipi de Barcelona, dins l’antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.

El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona; ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron. Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells. Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba (Safor). Ella féu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada el 1397, creà un patrimoni inicial i obtingué del papa Climent VII una butlla per a exempció de la nova casa. El 1414 la comunitat tenia deu membres i una bona biblioteca. La reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV, féu construir el claustre i noves cel·les monàstiques, i hi sojornà sovint els dies calorosos d’estiu. El monestir fou molt visitat per fidels i magnats de Barcelona, que acostumaven a sojornar-hi els dies de Nadal o de Setmana Santa i gaudí de gran prestigi a la ciutat. Arribà a vint membres al s XVII. Depenien del monestir les parròquies de Sant Martí de Cerdanyola i de Sant Genís dels Agudells, servides primer per frares i més tard per sacerdots designats pel prior. El monestir fou renovat en part els anys 1670 i 1671. Malgrat la seva popularitat passà sovint penúries econòmiques, que l’obligaren a censar les seves terres (1767). El 1808 fou víctima d’un saqueig i una crema per part dels francesos, i el 1820, quan l’acabaven de restaurar, calgué abandonar-lo tres anys, i, finalment, fou exclaustrat el 1835. La crema i destrucció seguides de l’espoliació foren totals i el seu patrimoni venut per l’estat. Avui dia és difícil de veure’n vestigis. Tenia entorn seu tres capelles, la de Santa Magdalena, la del Sant Sepulcre i la de Sant Onofre, que han deixat restes i topònims a la Vall d’Hebron.