El campanar de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron tenia una estructura similar al del convent dominic
de Santa Caterina de Barcelona, si bé no era tan alt, segons els cronistes de l’època.
Gravat francès del segle XIX. Santa Caterina. Dibuix del plet de Sant Jeroni contra Maria Guitart 1785
Les representacions del campanar de Sant Jeroni són sempre simples i sovint
captades des de la distància, circumstància que fa difícil interpretar la
similitud estructural d’ambdós campanars, tal i com apuntaven aquells que els
van contemplar amb anterioritat a l’any 1835.
Francesc Curet a la seva obra Muralles enllà, un dels deu volums de
les celebres Visions Barcelonines, obra que publicà mitjançant el segle
XX, es feia ressò d’aquesta opinió i deia el següent al respecte:
“Destacaven del
conjunt l’amplia porxada, típicament catalana, que ostentava la construcció annexa a l’església, i l’esvelt
campanar de tres cossos, de forma vuitavada i amb un doble rengle de
finestrals, coronat per una agulla o pinacle, revestida de rajola de València.
Aquesta torre que tenia una certa semblança amb el campanar de Santa Caterina
de Barcelona encara que no tan alta, era obra més moderna del monestir de sant Jerònim de la Vall
d’Hebron, construïda segurament a darreries del segle XVII.”
Barcelonines de Francesc Curet
seu campanar, segons Pau Rigalt. MNAC.
Malgrat les aparents semblances, a diferència de Santa Caterina, Sant
Jeroni ostentava un finestral a cadascuna de les cares del seu campanar, mentre
que a Santa Caterina només n’hi havia de manera alterna. També cal assenyalar
que el darrer pis del campanar de Sant Jeroni era més petit en tamany en
relació al cos inferior, mentre que a Santa Caterina el tamany de tots els
pisos era uniforme. La darrera diferència
que podríem trobar en el campanar era en el pinacle, gòtic en el cas de Santa
Caterina i barroc (amb tota probabilitat del segle XVII) a Sant Jeroni de la
Vall d’Hebron.
Lluís Jordà i Roselló