Antoni de Solanell i Montellà doctor en dret (canònic) i catedràtic de l’Estudi General de LLeida (1a Universitat de la Corona d’Aragó), va esdevenir abat de Sant Pere de Galligants (monestir benedictí de la ciutat de Girona) d’on va ser escollit diputat pel braç eclesiàstic i seguidament l’any 1710 president de la Generalitat fins l’any 1713 (120è i penúltim president de la Generalitat de Catalunya, entre l’1 d’agost de 1710 i 22 de juliol de 1713 – Plena guerra de Successió). L’arxiduc Carles d’Habsburg el premià fent-lo abat del monestir de Sant Cugat del Vallès però Felip V un cop va ocupar la ciutat de Barcelona va castigar Solanell desposseint-lo del seu càrrec i represaliant-lo amb l’obligació d’abandonar el monestir de Sant Cugat.
Solanell seguidament es refugià al convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, on sembla que hi va romandre fins rebre el reial perdó l’any 1726, la mala fortuna feu que al cap de pocs mesos morís al monestir de Sant Cugat …
Salut
Lluís Jordà
Monestir de Sant Cugat del Vallés – Monastery.of.Sant.Cugat.original.9178.jpg (2400×1741) (thousandwonders.net)