PARLEM DE NOU DE LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI

 

Sovint he asseverat, sense el coneixement
suficient, que els monjos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron tenien  més
cura de l’Arxiu que de la Biblioteca.

Aquesta observació venia determinada per la
coneguda estretor econòmica, gairebé endèmica que patia el monestir, cosa que
feia que tinguessin un alt interès per mantenir ben resguardada tota la
documentació relativa a rendes i censals. També apuntava en aquest sentit el
fet que en el llibre de Costums del Monestir no apareix la figura del
bibliotecari i si en canvi la d’arxiver.

No obstant, rastrejant les escadusseres informacions que a dia
d’avui podem obtenir a partir de diverses fonts, tot apunta que aquesta primera
impressió no és del tot correcte.

Ja en el llibre de Costums del Monestir de Sant Jeroni de
la Vall d’Hebron
, en l’apartat relatiu a Costums del P. Prior denota un
interès significatiu per recuperar els llibres propietat dels monjos
morts,  sempre previ anàlisi de la seva qualitat o estat, per
tal de traslladar-los a la Biblioteca i si els exemplars obtinguts són millors
que els que hi consten procedir a la seva substitució. També assenyala,
que això és feina exclusiva del P. Prior o del P. Vicari en absència del
primer, les dues autoritats més notables del cenobi, cosa que denota la importància
que el monestir dona a la qualitat de la seva Biblioteca.

Transcric literalment el que figura en els Costums del P. Prior en
relació als llibres dels frares difunts pel seu alt interès:

“Lo P. Prior, ò lo P. Vicari en sa absència quant se mor
algun frare, ha de manar se aporte lo que estarà dispergit per la enfermaria
 del Difunt en sa celda, la qual ha de tancar ell mateix y guardar la
clau, y no se ha de obrir que no sien passats vuyt dies, y aquest temps passat
ans de distribuir cosa alguna, ha de apartar tots los llibres de full, y de
quart apart que no serà en la llibreria comuna y manarlos aportar allí, dels
que estaran ja en dita llibreria, ha de veurer si los del difunt son millors,
mes ben tractats, ò mes  moderns y los que seran millors se han de cambiar,
asso fet se distribuirà los llibres, y las demes coses ab los frares juxta sa
conciencia.”

També es significatiu el comentari que fa
Jordi Rubió i Balaguer al seu llibre Impremta i llibreria a Barcelona,
referint-se a la denominació que es feia a principis del segle XVI dels llibres
impressos, fent referència al fet que tant el cronista Carbonell, com el monjo
de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fra Guillem Fuster és referien a
aquests primers llibres   impresos com a còdexs, quan va entrar a les
seves respectives biblioteques. Aquesta  és una de les
primeres referències a l’existència d’incunables dins  la Biblioteca
del monestir de la Vall d’Hebron, cosa que molt més tard, a principis del segle
XIX confirma el P. VIllanueva.

Encara podriem apuntar una darrera
observació en aquest sentit i és la referència que en fa en relació a la
Biblioteca monacal de la Vall d’Hebron, a principis del segle XVIII, Pere Serra
Punti, en el seu llibre de Prodigios y Finezas de los
Santos Àngeles
, quan parla de les diverses còpies de llibres de
Francesc Eiximenis que hi constaven:

“si de todas no, goza y tiene legal, y
primorossísima  cópia el Real Monasterio  de S. Gerónimo de Vall
de Ebrón, sito a una hora, y a vista de Barcelona, en su preciosa Biblioteca,
donde las he visto muchas veces; y entre dichos manu-escritos se hallan los
cinco libros, que prodigiossamente escrivió de la Naturaleza de los
Ángeles; los quales se imprimieron en Barcelona, año 1495” 

Continuarem parlant de la “preciosa” Biblioteca
perduda  del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Lluís Jordà


BIBLIOGRAFIA

Llibre dels Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Biblioteca de Catalunya. (1732 aprox)

Rubió i Balaguer, Jordi. Impremta i Llibreria a Barcelona. Quaderns de Treball nº 9. Escola Universitària J. Rubió i Balaguer. Diputació de Barcelona 1986

Serra Postius, Pere. Prodigios y Finezas de los Santos  Àngeles. Jayme Surià. Barcelona 1726 

Villanueva, Jaime. Viaje literario a las iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta de la Real Academia de la História. Madrid 1851



Publicada

a

Temes: