La nissaga Finestres i de Monsalvo

Difícilment podia suposar Pere Joan Finestres,
advocat de Barcelona, originari d’Agramunt i membre del Consell de Cent de la
ciutat durant la guerra dels nous anys (1688-1697), que els seus set fills
barons convertirien el cognom Finestres en un dels més apreciats
intel·lectualment de la Catalunya del segle XVIII.

A la mort del pare (1715), sis dels set fills
van escollir un futur dins de la carrera eclesiàstica amb l’excepció del primogènit
Josep Finestres i de Monsalvo.

Josep Finestres va ser un jurisconsult de gran
renom a l’època dirigint com a rector la Universitat de Cervera en diferents
moments de la seva trajectòria, sempre vinculada a la docència com catedràtic dins
d’aquesta universitat. Excel·lí en l’estudi del dret romà, també en l’epigrafia
i la història grega i romana. Poliglota, parlava diverses llengües, català, francès,
alemany, italià, castellà així com el grec i el llatí, llengua aquesta última
en la que escriví la major part de les seves obres.

El seu germà Francesc fou canonge de la catedral de Girona, d’igual
manera que Pere, que obtingué el càrrec d’arxiver de la catedral de Lleida.
Altres dos foren monjos de Poblet, Marià i Jaume.

Cal ressenyar aquest darrer, perquè és considerat un dels grans
historiadors d’aquest cenobi cistercenc. Jaume Finestres, a instàncies de l’aleshores abat de Poblet Francesc
Fornaguera escriví una història del monestir en cinc volums que van aparèixer
entre 1753 i 1765. També feu una relació dels reis i magnats que hi eren
enterrats, entre d’altres escrits.

Daniel Finestres, el gran historiador i creador
de l’escola de Bellpuig de les Avellanes, ingressà de ben jove en aquest
monestir premonstratenc, en el que va exercir d’abat entre 1728 i 1733. Foren
deixebles seus Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí que continuaren la
tasca d’investigació històrica iniciada per ell.

He deixat per al final per parlar del darrer
germà, Ignasi Finestres, perquè justament aquest ingressà com a monjo dins de
l’orde jerònima vivint una vida retirada en el monestir de Sant Jeroni de la
Vall d’Hebron, on exercí els càrrecs d’arxiver i bibliotecari.

Dissortadament poques informacions més han
arribat fins a dia d’avui del paper que Daniel Finestres va tenir dins la vida
del nostre monestir.

Potser el senyal de propietat, manuscrita, que
figura en un dels llibres procedents de la Biblioteca del convent i que
actualment estan a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser escrit de
la seva pròpia ma.

Lluís Jordà