La pèrdua de la majoria dels llibres de la biblioteca, mai impresos sinó molts d’ells manuscrits, fa que la majoria de persones de renom hagin caigut en l’oblit, en perdre’s la seva obra. Fins i tot les escasses referències contingudes en llibres de la pròpia comunitat que recollien la seva trajectòria s’han perdut.

Hem d’anar, dissortadament, a fonts externes, a vegades distorsionades o minses, per poder recuperar bocins d’aquesta història.

Sap greu veure com els membres inicials del CEC que van anar a aquella històrica excursió  del dia 18 d’agost de l’any 1877 a la rectoria d’Horta, d’on es van endur 118 pergamins, en canvi no es van emportar cap del llibres manuscrits que van veure i referenciar. L’any 1902, quan a instàncies de Gaietà Barraquer es va recollir i portar cap a l’arxiu Diocesà la resta de documentació que encara estava a la rectoria, aquests llibres manuscrits sembla que ja no hi eren, havien desaparegut en el lapse de temps que va de 1877 a 1902.

La queixa del canonge Barraquer criticant l’humil rector és massa tardana, si tant els hagués importat aquest fons documental l’havien d’haver salvat molts anys abans. Si els membres del CEC no s’haguessin emportat els famosos 118 pergamins l’any 1877, possiblement l’any 1902 tampoc hi serien. 

El llibre en qüestió del que us volia parlar, manuscrit i recollit en la seva acta de l’any 1877  per Eudald Canibell és anomenat com un “immens llibre de les biografies dels monjos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron“. No consta que l’any 1902 hi figurés. Laments sempre  massa tardans  els de Gaietà Barraquer,

Els historiadors per saber alguna cosa dels monjos que van deixar una petja significativa al monestir han d’anar han de rebuscar en el poc que en diuen els viatgers il·lustrats i en especial dos autors Pere Serra Postius i Fèlix Torres Amat.

Els llibres de capçalera d’aquests autors i on podem rastrejar les obres dels monjos savis de Sant Jeroni són, “Prodigios y Finezas de los Santos Ángeles“ de Pere Serra Postius editat l’any 1726 i “Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de escritores catalanes...” editat l’any 1836. 

Un altre dia intentarem recuperar almenys els noms dels escriptors i alguns dels títols de moltes d’aquestes obres escrites pels monjos de la Vall d’Hebron, però dissortadament mai publicades. 

Aquest però, no és el cas de les “Memórias Venerables de los más Insignes profesores del Instituto que plantó  en la Iglesia su Doctor Maximo el gran Padre San Geronymo“, escrita per fra Francesc Pi, home de reconeguda saviesa i dues vegades Prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, tal i com recorda l’encapçalament del llibre imprès a Barcelona l’any 1776.