Reprenent la investigació que pretén, poc a poc, treure de l’oblit en el que malhauradament ha caigut el nostre monestir, aprofundim en el coneixement de la seva importància religiosa i intel·lectual, mentre seguim rastrejant tots aquells monjos integrants de la comunitat que hi van deixar una petjada profunda, moltes vegades anònima per la humilitat vital en la que vivien.
Aquest seria el cas de MIquel Comalada, monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que va viure a cavall dels segles XV i XVI, a qui se li atribueix una de les obres més importants d’inicis del segle XVI, escrita en català i que més difusió fora de casa nostra va tenir, L’espill de la Vida Religiosa.
(Font WordPress.com)
L‘Espill de la vida religiosa, fou distribuida en principi dins de l’orde jerònima de manera manuscrita, però fou impresa aviat a Barcelona, el 20 d’octubre de l’any 1515 per Johan Rosenbach. La seva autoría, en principi anònima, ràpidament va ser atribuïda a fra Miquel Comalada, humil monjo de la comunitat de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
A l’edició castellana impresa a Lisboa l’any 1541, apareix com a colofó de l’obra, la indicació següent: “Llamávase Fr. Miquel Comelada del convento de Valle de Hebrón”
El Pare José de Sigüenza, assenyala en el Capítol XVIII del llibre II de la tercera part de la seva Historia de la Orden de San Jerónimo (1605): “También pudiera poner en este catálogo el santo fray Miguel Comelada, autor de aquel librillo que se estimó tanto en Espanya llamado el desseoso, que no descubre poco el buen gusto de su autor en cosas morales y santas, e hizo memoria de este siervo de dios un hombre docto de aquel tiempo en unos versos que andan en compañía de los comentarios de los Distihcos de Michael Verino, y los que conocieron su trato, y el gran exemplo que dio siempre en aquel convento, le estimaron mucho.”
Malgrat els dubtes d’alguns estudiodos que s’inclinen per un autor inserit dins de l’orde franciscà, la majoria d’investigadors actuals que han tractat els autors catalans del Renaixement, des de Miquel i Planas a Martí de RIquer, tots han coincidit, amb alguna excepció, en l’atribució final de l’autoria del llibre, al monjo de Vall d’Hebron, fra Miquel Comalada.
Després de la primera estampació l’any 1515, l’espill de la vida religiosa fou reimprès a València l’any 1529. Traduït a nombroses llengües, va tenir una gran difusió a Espanya, cosa que justifica l’existència de dotze edicions en llengua castellana, en les que poc després de la seva primera edició ja apareix en les versions d’aquesta llengua amb el sobrenom de El Deseoso, sots títol amb el que és conegut popularment. Durant els segles XVI i XVII va conèixer un gran nombre de traduccions i edicions en altres llengües, cosa que explica la seva gran popularitat. Consta traduïda al llatí, francès, italià, alemany, anglès.
l’Espill està considerada un dels principals fruits de la Devotio Moderna, molt imbuïda d’una gran influència de la mística lul·liana, motiu pel que pel que diversos autors l’han considerada com una obra pròpia de l’orde franciscà.
Aquesta obra devia estar ben present a la Biblioteca de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, tot i que no ha quedat rastre de que hi fos allà dipositada. Fèlix Torres Amat, només fa referència de l’existència de varies obres de caràcter espiritual de fra Miquel Comalada, presents, sense enumera-les, a la Biblioteca de Sant Jeroni de la Murtra, ni una paraula de la Vall d’Hebron el seu monestir d’origen.
Lluís Jordà i Roselló
BIBLIOGRAFIA
FONT I BOVER, August. L’autor callà son nom. Miscel·lània Joan Veny. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2005
RIQUER/COMAS/MOLAS. Història de la Literatura Catalana Volum IV. 5a edició. Barcelona 1993
RUBIÓ I BALAGUER, Humanisme i Renaixement. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1990
SIGÜENZA, José fra. Historia de la Orden Jerónima. Imprenta Real. Madrid 1605
TORRES AMAT, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes. Imprenta de J. Verdaguer. Barcelona 1836
VALSALOBRE, Pep. De l’Spill de la vida religiosa al Desitjós. Una novel·la al·legòrica del segle XVI