Les Rúbriques de Bruniquer tenen aquest nom perquè van ser recollides en un inici pel
notari i alhora arxiver municipal de Barcelona Esteve Gilabert Bruniquer. Bruniquer va escriure aquest recull fins a
mitjans del segle XVII, la seva obra va ser continuada aleshores per altres
successors fins l’any 1714. L’obra de Bruniquer recull i compila dades
històriques referents a la ciutat de Barcelona en general, i al Consells de Cent i Trentenari en
particular, abasta un període temporal que va de 1249 fins 1714. Les Rúbriques
estan ordenades per capítols corresponents a diferents matèries i temàtiques,
nosaltres però ens referirem exclusivament a allò que apareix a la seva obra en
referència específica al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Les
Rúbriques de Bruniquer foren publicades en cinc volums per l’Ajuntament de
Barcelona entre els anys 1912 i 1916. Les dades que seguidament referirem estan
extretes exclusivament del capítol XLII, Volum III, publicat l’any 1914,
titulat Iglesias, Capelles y monestirs.
Cal
assenyalar que hem alterat l’ordre en el qual apareixen publicades les dades en
el llibre de Bruniquer amb afany exclusiu de donar una disposició cronològica consecutiva:
A 30 de mars de 1439, la Senyora Reyna acompanyantla los Consellers aná al Monastyr de S.t
Hieronim per posar-hi la primera pedra, per raho de la obra tunc principiada, y
se creu es lo de Hebron. (pag. 73
Vol. III)
A 23 de mars 1444, escriuen â sos Embaxadors en la Cort del
Rey dient los que Bertran Nicolau Mercader de Barcelona havia fundat lo
Monastyr de S.t Hieronim de Badalonaen la partida apellada la
Murtra, y dotat de notable renda ab prohibició que nos pogues mudar en altre
part, altrament se apliacás al Hospital General de S.ta Creu, y que havían
entès se tractava de unirlo al lo de S.t Hieronim de la Valldebron,
y que perço procurassen de entendreu ab
lo S.or Rey, yu desviassen. (pag. 75/76 Vol. III)
A 20 de Agost 1459, los Consellers escriuen al Rey de com de
Ordinació dels Instituhidors del Monastyr de Montserrat, aquella casa esta en
protecció y guarda de aquesta Ciutat, y que havien sentit ques tractaria de
posar allí Hieronims, y trauren los Benets, que perço Sa Mag.t nou
permeta. (pag. 77 Vol.
III)
A 17 de febrer 1469, la Ciutat doná la pedra als Monastyrs de
S.t Agusti, S.t Geronim, y altres Iglesias. (pag. 78 Vol III)
A 19 de Noembre de
1470, lo Trentenari, y â 27 lo Concell de Cent donà al Monastyr de S.t
Geronim de la Murtra un curoll de Pou ab sos pilars, y encasament, ê gorniment
de pedres, que eren devant lo Abeurador
de la Lotge, â fi de posarlo en dit Monastyr dins lo clos de aquell. (pag. 78 Vol. III)
A 22 de Noembre de 1486, escriuen al General dels Geronims en
recomendació de fr. Hieronimo Torres de Geronim de la Vall de Ebron. (pag. 80 Vol. III)
A 22 de Noembre 1498, Concell Ordinari sobre la pedra
demanada per los Monastyrs de S.t Geronim de la Vall de Ebron, y de
S.t Agusti, y a 17 de Janer 1499, es altre. (pag. 148 Vol. III)
Divendres á 18 de Agost 1508, en Dietari apar de una
sentencia guanyada per la ciutat contra los frares del Monastyr de S.t
Geronim de la Vall de Ebron, en ordre â la pretencio tenian contra la Leuda de
Tortosa. (pag. 148 Vol.
III)
Divendres á 3 y 17 de noembre 1662, en Dietari apar que lo
Concell de Cent dona llicencia als PP Agonizants pera que poguessen fundar
Monastyr en la present ciutat, y en lo carrer de S.t Pere mes baix prop la
Clavaguera, devant las casas dels PP. de S.t Geronim. (pag. 122 Vol. III)
Lluís Jordà i Roselló
