La
visió del setge de la ciutat de Barcelona, presa des de l’òptica dels assetjats
s’ha conegut per fi gràcies a la localització de la narració feta per Josep de Margarit i de Biure. El setge de la
ciutat portat a terme per les tropes de sa Majestat Catòlica, sota el guiatge
de Joan Josep d’Àustria i el marquès de Mortara, va provocar greus
conseqüències en quant a pèrdua de vides humanes, empitjorades en gran manera
per l’efecte de la pesta.
L’obra,
inèdita, té per títol Relation fidèle et exacte du siège de Barcelona
fait par les espagnols en annés 1651 et 1652. Aquesta obra malgrat no estar signada, ha estat atribuïda a Josep
de Margarit i de Biure per l’historiador Pere Cristòfol i Escorça, i es troba dipositada actualment a la
Biblioteca Nacional de França.
Josep de Margarit fou el defensor més acèrrim dels
interessos militars catalans vinculats a la Corona de França durant la guerra
dels Segadors. Fou també qui va tenir la màxima responsabilitat de la defensa
de la ciutat de Barcelona durant el setge al que fou sotmesa per les tropes
espanyoles. Margarit va fugir de
Barcelona poc abans de la capitulació de la ciutat. Era plenament conscient que els espanyols havien
posat preu al seu cap i no li oferirien cap perdó.
“En quanto al perdón general que
pedian, que su Magestad perdonava a todos, quitando a la persona de Don Joseph de Margarit, el
qual no merecia perdón por las muchas insolentias havia hecho revolviendo todo
el Principado y siendo la causa principal que se hubiese sostenido tanto tiempo
Barcelona”.
Per la descripció d’aquesta crònica tenim coneixement
que Sant Jeroni va tenir un paper important en el setge, no perquè els humils
monjos participessin de manera directe, sinó perquè el seu emplaçament, ubicat
en un indret estratègic podia servir
tant de quarter general de les tropes de sa Majestat Cristiana, com també de
les de sa Majestat Catòlica.
Però anem a pams. El setge a la ciutat de Barcelona
s’inicià el mes d’agost de 1651 quan les tropes espanyoles van travessar el riu Llobregat i s’endinsaren cap el Pla de
Barcelona. Es té constància que el dia 12 d’agost eren a les Corts de Sarrià i el
dia 13 ja havien arribat a Sant Martí de Provençals.
No obstant això, la ciutat no estava completament
encerclada, cosa que permetia la rebuda d’avituallaments procedents de Mataró i
Arenys per via marítima, i també en menor mesura, la sortida de tropes que
fustigaven la rereguarda de les forces espanyoles.
El Mariscal de La Mothe-Houdancourt, nou virrei
francès designat pel cardenal Mazarin després de la fugida de l’anterior, el general
de Marchin, va acudir en socors de la
ciutat assetjada. El 28 de gener de 1652
abandonà la vila de Sant Cugat, on estava acantonat amb les seves tropes, camí
de Barcelona, tot travessant Collserola i arribant al monestir de Sant Jeroni
de la Vall d’Hebron, on s’instal·là.
La Mothe amb la voluntat de trencar les línies enemigues i penetrar dins
de Barcelona, va proposar fer tres senyals de fum per alertar Margarit del
moment exacte de l’inici de les hostilitats. Els senyals de fum es farien des de
dalt el campanar de Sant Jeroni.
Vivian 1833. Biblioteca Nacional d’Espanya. Madrid
La tarda del 28 de gener foren observats pels guaites
de la muralla de Barcelona, dos senyals de fum intens procedents del campanar
de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Interpretats de seguida com un avís d’immediata
acció de combat, les tropes formades a les Rambles, sota el comandament de Josep
d’Ardena i Darnius i de Josep Mosterós, es disposaren a sortir de la ciutat amb
la voluntat d’agafar l’enemic entre dos focs.
Un cop fora de la ciutat, moguts per la precipitació, s’adonaren
de l’aparició d’un tercer senyal de fum procedent de Sant Jeroni, cosa que
volia dir que l’atac només es faria de matinada. Les tropes retornaren a
l’interior de Barcelona. Les indecisions d’uns i altres, i la consideració per
part de La Mothe-Houdancourt que el
nombre de les seves tropes era molt inferior a les dels assetjants va fer que
no es decidís actuar de manera frontal contra les tropes del marquès de Mortara
i de Joan Josep d’Àustria.
Sigui com sigui, aquesta primera operació de suport va
resultar fallida i finalment les tropes de La Mothe-Houdancourt no van
aconseguir el seu objectiu de trencar el setge i entrar a la ciutat en suport
del governador Josep de Margarit.
Un cop fracassada l’operació, al cap de pocs dies, tot
i haver intentat prendre infructuosament la vila de Sarrià, el mariscal de La
Mothe va marxar de Sant Jeroni, replegant-se vers la vila de Sant Boi, on
instal·là el nou quarter general.
Per les cartes girades de La Mothe-Houdancourt, sabem
que el dia 4 de febrer encara es trobava al monestir de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron. La carta signada pel mariscal amb aquesta darrera data, així ho
ratifica: A sant Jeroni, el 4 de
febrer de 1652.
En canvi el dia 6 de febrer ja hi ha constància de la
seva arribada a Sant Boi de Llobregat. Això ens quedaria confirmat per la
informació que figura a la llegenda del plànol conservat a la Biblioteca de
Catalunya, en el qual es fa esment de les dates en les que aquest convent fou
quarter general del mariscal de La Mothe-Houdancourt: Convento de San
Geronimo quartel del henemigo quando se
dejo ver la primera vez a nuestra lignia fue el dia 24 de henero y est(u)vo
diez dies.
Seguidament a la llegenda es fa l’apunt: San Boy
lugar adonde se paso a aquartelar.
Plànol del setge de la ciutat. (1652)
Efectivament, a partir del dia 4 de febrer, segons consta
a la narració de Josep de Margarit, ja se sabia que les forces de La
Mothe-Houdancourt havien abandonat l’indret del monestir per anar a Sant Boi.
Cosa que confirma el coneixement total i
absolut que les forces hispàniques de Joan Josep d’Àustria tenien de la
situació. Aspecte aquest confirmat també per la descripció que figura a la
llegenda de l’esmentat plànol del setge.
Per altra banda, el pas de Joan Josep d’Àustria i el
seu estat major per la Vall d’Hebron i
Sant Genís dels Agudells, conegut pel famós quadre pintat per Pandolfo Reschi, relatiu al setge de la ciutat de
Barcelona, es devia produir molt
probablement a l’inici del setge. És a dir l’estiu de l’any 1651, data que
s’assenyala en el plànol present al quadre amb les figures protagonistes que
centren el marc d’un entorn geogràfic real, gens imaginari.
Malgrat aquesta imatge de domini i control que es vol mostrar en el quadre, la
serra de Collserola sempre va ser un espai inestable, difícil de controlar
militarment per part de les forces hispàniques que eren atacades sovint des
d’aquesta contrada per cossos volants de miquelets.
La posterior marxa de Joan Josep d’Àustria de l’entorn
immediat del setge, a mitjans de l’any 1652, va venir determinada, en especial,
per la voluntat d’allunyar-se de la pesta que s’estenia com un flagell entre
els assetjadors i els assetjats.
Les recerques arqueològiques fetes arran de les obres
de l’estació de tren de la Sagrera de
Barcelona, van permetre localitzar l’any 2018 un cementiri militar dels
Habsburg, en el que es van trobar mes de tres-cents cadàvers de soldats, víctimes en gran part de la pesta.
de Joan d’Àustria vers el mas Guinardó, una zona força més allunyada del focus
de la pesta i sota control militar de les tropes espanyoles.
Barcelona per Joan J. d’Àustria. Galleria Corsini. Florència
BIBLIOGRAFIA
CRISTÒFOL I ESCORÇA, Pere. La fi de la guerra del
segadors. El setge de Barcelona (1651-1652). La crònica del governador Josep de
Margarit i de Biure. Col·lecció Nostra Història 23. Editorial Farell. Sant
Vicenç de Castellet. Barcelona. 2020
FABRO BREMUNDAN, Francisco. Historia de los hechos del Serenissimo
Señor Don Juan de Austria en el Principado de Cataluña. Parte I. Diego Dormer.
Zaragoza. 1673
MESEGUER I BELL, Pol. El setge de Barcelona de
1651-1652. La ciutat comtal entre dues corones. Tesi Doctoral dirigida pel
catedràtic Antoni Simón i Tarrés, Universitat Autònoma de Barcelona. 2012
PARISIUS. Mapa relatiu al setge de
Barcelona (1651-1652), Segle XVII. Biblioteca de Catalunya
SANABRE, Josep. La acción de Francia en
Cataluña. En la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659). Libreria J. Sala
Nadal. Barcelona 1956