La litúrgia jerònima estava
directament vinculada a la música. No es podia entendre l’oració sense la
música coral. La litúrgia jerònima en definitiva anava associada directament a l’activitat
religiosa desenvolupada en els cors de les esglésies dels monestirs d’aquest
ordre, on aquests àmbits es convertien en la seva essència espiritual.

Els grans
cantorals o llibres de cor disposats damunt els seus imponents faristols ocupaven  una part central dels cors conventuals.
Convertint aquests espais, els cors, en
els nuclis de l’espiritualitat de les
diferents comunitats jerònimes.

La
liturgia jerònima anava impregnada del que s’anomena cant pla o gregorià, tot i
que per les diverses variacions que havia sofert, motivades per les continuades
exigències i alteracions imposades des de Roma, en especial a partir dels
segles XVII i XVIII, mai havia generat l’interès i  la consideració musicològica que realment li
pertoca.

Desgraciadament,
del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron no es conserven llibres de que
ens puguin ajudar a entendre la importància musical que tenien per a la
comunitat. Desconeixem també obviament el seu contingut, cosa que dificulta
saber quins eren els cants entonats pels seus monjos en els diferents oficis i
missses que interpretàven.

De
tothom és sabut que grans músics, alhora religiosos, van anar a San Lorenzo del
Escorial, com el pare Antoni Soler i que van ser coneixedors de moltes de les
novetats que es produïen arreu d‘Europa. Una de les crítiques més sovintejades
envers els jerònims era que en els cors conventuals és dedicaven més a la
música que no a l’oració.

La desamortització
va fer desaparèixer una part molt important del llegat musical que els monjos havien
servat a les llibreries dels cors dels monestirs. Circumstància que ens
impideix sovint  coneíxer la categoria
dels textos que s’hi custodiaven.

Aquest
seria el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Els llibres de cor que es salvaren de l’incendi
de 1808, en no haver quedat afectada l’església, van ser en gran manera
destruïts a partir de la desmortització de 1835. A dia d’avui desconeixem si
algun es va salvar, la gran majoria van ser destruïts víctimes de la incuria i
la ignorància. Per aquest motiu hem de
buscar a través  de notícies indirectes,
la informació que ens ajudi a comprendre el paper fonamental que la música
esdevenia en la seva liturgia quotidiana.

El cor del monestir de
Sant Jeroni, era l’ànima de la religiositat de la comunitat. Es trobava en un
cos alt, situat just als peus del
frontis de l’església, sota la rosassa i damunt la porta d’accés des del
claustre. No tenim detalls de la disposició exacte del cadirat del cor, però de ben segur devia
estar col·locat mirant l’altar major. El
cadirat devia estar estructurat en dos cossos, un més alt i un més baix, en
degradació. Davant seu devia estar situat el faristol on hi havia el cantoral,
obert i de cara als monjos perquè poguessin resseguir la lletra i la pauta
musical.

A falta de llibres de
cor i altres textos musicals, ens cal cercar en el llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la importància que
la música que tenia per al convent i de la seva lectura, ràpidament ens
adonarem que per la quantitat de disposicions relatives a l’ús del cant en els
diferents oficis i misses, la seva rellevància no era precisament menor:

Costumas
concernents al offici divinal y cosas del Chor.

En
quins dies son cantadas totas las Matines.

Los Matines se canten tant solament per ser la
Casa de pochs Frares los dies següents ço es lo die de St Andreu Apostol, lo die de la Conceptio de Ntra Sra, die de
Nadal, die de St Esteve, y de St Joan, die de la Circuncisió, die de la
Epifania, dia de la Purificacio de Ntra. Señora, die de la Annunciacio, los
tres dies de las tenebres, die de Pasqua de resurreccio ab los dos dies següents,
die de la Asencio de Ntre Sr, die de Pentecostes ab los dos dies següents, die
de la Stma Trinitat, die de Corpus Christi, die de St Joan Baptista, die de St
Pere y St Pau, die de St  Jaume, Patro de
Espanya, die de la Assumptio de Ntra Sra, die de la sua Nativitat, die de Ntre.
P. S. Geronym, die de tots Sants y lo die de la Commemoracio de tots los Fraels
difunts.

En
quins dies se canta Lo Invitatori, Te Deum y laudes.

Lo Invitatori, Hymne, Te Deum laudamus, y
laudes se canten en los dies dobles majors que seran festes de guardar: en tots
los demes dobles y semidobles se canta Te Deum, y laudes tant solament à
arbitre del Prelat. En los dissaptes no se canten laudes de Ntra Sra des de la
Pasqua de Ressurreccio fins à N. P. Sant Geronym, y en altre temps à arbitre
del Prelat. Aquí se adverteix com acabades laudes immediatament se diu la
oració de St Sebastia, y la oració de St Ivo, y la oració de las Reliquias.

En
quins dies se canta la Prima.

La Prima se canta sempre que se canten totes
las Matinas, y los dobles majors que son festes de guardar, y han de acudir à
ella tots los choristas fins a vint y sinch anys de hàbit, en los altres dies
han de venir tots los que no tindran vint anys, advertint que en la Quaresma
los que diran Missa mentres diran Prima, y no seran estats en lo Chor, an de
venir à ell per a que se puguen despedir los altres sacerdots que son al Chor
perque vagen à dir Missa.

Quant
es cantada la Tercia.

La Tercia se canta en tots los dobles majors,
menors, y semidobles, salvo quant se diu
immediatament apres de Prima,  y quant hi
ha dos MIssas, la primera de les quals nos canta.

En
quins dies se canta la Sexta.

La Sexta se canta en tots los dies que en lo
Chor no y ha menor de Ntra Sra que sie de dejuni, si no hi (h)aura hagut dos
misses

En
quins dies se canta Nona.

La Nona se canta en totes los dobles majors
que seran festes de guardar, ara se diga apres de dinar, ara pres de la
dormició de mitg die.

Y se canta la Nona en la Quaresma en las
festes de guardar tantum.

En
quins dies se canten Vespres.

Las Vespres se cantan en tot temps, salvo en
los Deports Generals, y conventuals, que son abans del Advent, y de la
Quaresma, y lo mateix se fa en los particulars que es fan à chors y se te
compte que dits Deports nos fassen en dies dobles.

Y nos cantan las Vespres lo die de St. Marti
que es à XI de no(v)embre, y lo die de la sua Translacio que es a uy? de juliol per quant la parrochia de Sant Martí de
Sardanyola que esta unida ab aquest monestir esta apartada dell una bona llegua
y van allà en ditas festivitats alguna frares à arbitre del Prelat à cantar lo
ofici, y predicar. Ni tampoch se cantan
lo de St. Genis per la mate(i)xa causa.

Sempre que se canten les Vespres, ò Laudes, se
cantan també las Commemoracions.

En
quins dies se cantan las Completas.

Las Completas se cantan tots los dies que en
lo Chor no y ha de Ntra Sra acceptat emperò tots los dies que no s cantan les
Vespres, com dalt es dit.

No se cantan Completas los die de St Sebastia
perquè van tots los frares à cantar altres Completes a la hermita, ò capella de
Sant Sebastia, que esta dins lo terme del Monastir. Ni se cantan los die de St
Barthomeu perquè van à cantar altres Completas a la Parrochia de St Genis.ni
quant se diu Offici de Difunts, ò canticum graduum.

Les Completas se diuen immediatè apres de Vespres tots los dobles majors, en que se
cantan totas las matines per quant lo ofici divinal se diuen en tals dies ab
molta solemnitat, y dina lo Convent tart.

Les Completas se diuen immediatè apres de
Vespres, y baxes tots los dies que lo Convent va à cullir taperes, ò à veremar,
ò fer altras obediencias.

Les Completas se diuen baxes sempre ques diuen
immediatè apres de Vespres, salvo en los dobles majors de manament, y festes de
guardar, y asso nos fa sino poques voltes, y ab justa à arbitre del Prelat.

Los frares llechs an de venir al Chor a las
Completas de tots los diumenges, y festes de guardar.

La
Missa Conventual quant se canta.

La Missa Conventual quant es la del ofici del
die, sempre se canta com mana nostre ordinari, salvo en los dies simples, y
ferias comunas que se ha de dir alguna Missa votiva cantada, ò de difunts, que
en tal cas la del ofici del die se diu primer, y baxa per lo hebdomadari apres
de prima, tertia, ò sexta.

En
quin die se ha de sonar l orgue.

Matines.

A Matines se sona l orgue al hymne del
nocturno en tots los dobles majors, y sempre ques cantan totas  las matines.

Se sona l orgue al Te Deum laudamus,
Benedictus, y himne en tots los dobles majors, y menors de guardar, en tots los
altres dobles menors, y en las festes de Ntra Sra.,  Angels, y 
la creu, octava de Corpus, y del P. S. Geronym, y sempre que al P. Prior
li aparexera.

En
la MIssa Conventual.

En totas las Missas Conventuals dels dobles majors, y menors, y semidobles, y
Diumenges, y festas de guardar, y infra octavas, se sona l orgue, y sempre se
sona  al Offertori.

Se sona a la Missa conventual en tots los dies,
que s fa festa de algun sant que y ha relíquia en casa

Se sona en las MIssas conventuals votivas.

A
vespres.

L orgue se sona a las primeras y segonas Vespres dos Psalms lo 2. 4.ò. 5. Quant es
llarch. die de Nadal, die de la Epifania, die de la Ressurreccio, die de la
Assencio, die de Pentecostes, die de Corpus, die de la Assumptio de Ntra Sra,
die de la sua Nativitat, die de N.P. St Geronym, die de tots Sants y a las
Misses novas.

Se sona en las festivitats dels Apostols al
darrer psalm de les segones vespres que comensa Domine probasti me.

Se sone l orgue al Hymne, y Mag(t) en tots los
dobles majors, y menors, Diumenges, semidobles, infra octavas, y festas de
guardar.

A
completes.

A totes las Completes dels dobles majors p. de
Classis se sona l orgue, y las dos festes de las dos Pasques, y a las Missas
novas.

Sona l orgue a la Salve en tots los dobles
majors de primera Classis, y en los dobles menors de Ntra Sra.

En los dissaptes, quant se fa de Ntra. Sra.
sona l orgue en las primeres Vespres, y à laudes lo hymne y cantich, y a la
Missa.

Se sona al Hymne, In manus tuas, y Nunc
dimittis de tots los dobles majors y menors.

Al temps que comensaran In manus tuas ha de
exir hu dels guardadors del cilenci, à dar volta per casa per a que se
guarde  cilenci, y en asso vajen à
semmanes.

Lo campaner al Nunc dimittis fa senyal ab la
campana per a que tots los frares llechs acudan a la Salve al Chor.

Costumas
del corrector del Cant.

Lo corrector entona los responsos a les
professons solemnes, y crida un frare de cada chor que digan lo vers ab ell, y
asso mateix se fa en las Matines, Invitatori, y a la Missa a l Introit, Atta, y
Credo. Tot lo qual se fa tant solament die de la Ressurreccio, Acensio,
Penthecostes, Assumptio, y Nativitat de Ntra Sra. y die de N.P.S. Geronym.  En les altres Professons solemnes lo
corrector primer comensa lo vers, y tot lo convent segueix.

Quant lo P. Vicari no es al Chor, ò lo P.
Prior no es en casa, lo Corrector  primer
te carrech de ordenar los Frares al Chor, y refetor, en les Professons ordena
los frares lo qui lo Prelat assenyala.

Quant algu dels cantors es de la escola, y sap
poch cantar lo corrector del cant encomana son ofici à altre que sia practich
en les festes principals, ò quant hi (h)agues molta gent en la Iglesia à
arbitre de dit Corrector.

Quant se diuen resats los responsos à Matines
si son inusitats, y lo cantor te la veu flaca lo Corrector ho encomana à altri
perquè tot lo chor ho puga comprendrer.

Costumas
del Cantor.

Lo Cantor obre los llibres per lo Offici ans
ques comense y aSso fa sempre acceptat à Matines, y prima quels obre lo
despertador.

Los cantors i versicularis mentre se diu lo
ofici no lleven, ni tanquen los llibres sinó quant sen posen altres, fins que
sia acabat lo ofici.

Acabada Nona, y en los dies de dejuni ans de
Vespres ha de registrar tot lo ofici fins lo dia seguent.

En los dobles majors quant nos cantan totes
les Matines los cantors no prenen al Te Deum laudamus.

En tots los dies que lo P.Prior entona la
primera Antífona à Matines los Cantors encomanan las antifonas següents père
son orde mes antichs.

Sempre que lo P. Prior, ò lo P. Vicari en sa
absència fan lo Offici a les Vespres los dos cantors li encomanan la darrera
antífona.

Los cantors tenen compte en encomanar las
antifonas de las festivitats principals, y de Apostols, y de altras festes de
guardar axi de las Vespres com de altras horas als mes antichs, y als altres
fora de la escola per son orde segons las festivitats.

Quant se despullan las capes al chor las han
de plegar.

Sempre quey ha novicis en lo chor ells ajudan
a vestir y dar las capes als cantors en los dobles majors, y si no hi ha
novicis los dos mes nous, y comensant lo toch han de aparellar los
sobrepellissos, y amits, y han de estar agenollats devant les cadires dels cantors.

Costumas dels Versicularis.

Los versicularis estan al faristol totes las
matines quant son cantades, y a les matines, y vespres ferials fins que tinguen
setze anys de hàbit inclusive per girar les fulles, y entonar las Antifonas,
salvo si estiguessin malalts ò impedits à arbitre del Prelat, advertint emperò
que encara que lo versiculari sie antich al temps que esta fora de la cadira
per a cantar al faristol se posa primer de tots junt al faristol.

Estan al faristol tots los de la escola en
totes las laudes sinóls fan senyal ab la maceta lo P. Prior, ò lo P. Vicari, ò
lo Hebdomadari en absència dells.

En los disaptes quant se fa de Ntra. Sra. lo novici, ò lo mes nou de la part del
hebdomadari dona lo sobrepallís, y capa al Benedictus al hebdomadari.

En les festes mes precíp(ti)ves los de la
escola no digan los  responsoris breus ni
versets en las ptimeras y segones vespres, y tercia sinó quels encomana lo
Corrector als de fora de la escola segons las festivitats.

Costumas del Chorista

Lo chorista te carrech de escombrar lo chor en
lo ivern y una vegada en la semmana, en lo estiu dos vegades, y en aquest temps
lo ha de regar dos vegades també la semmana, y ha de netejar las cadiras tot
lany dos vegades la semmana, ha de traurer al sol los escupidos de cals, y
girar la cals una vegada la semmana.

Lo chorista posa las estoras en lo chor lo die
de finats y las ha de llevar lo die que lo Sagristà lleva los draps apres de
pasqua, y en aquestos dies li ajudan los de la escola.

Ha de traurer los estorins un die per altre al
sol ils ha de netejar juntament ab los de la escola tres vegades lany.

Als dobles majors posa los banquets, y catifas
devant las cadiras dels Cantors.

Empal(·l)ia la imatge de Ntra. Sr. que està al
cap del faristol conforme la festivitat, y conforme lo altar major.

Ha de escombrar la estancia de las manxas, y
las dels llibres del chor, y espolsar dits llibres, y ha de escombrar devant lo
rellotge, y la escala  que baxa á las
celdas, y assó cada disapte.

Ha de obrir las cortines del Chor en los
dobles majors a les Vespres, y Missa perqué estan las Relíquias en lo altar,
asso se entén quant no y ha seculars en la Iglesia en particular donas.

Lo llevar la cortina axi de la re(i)xa, com de
la vidriera, y tocar lo rotllo de las campanes ha de fer aquell á qui lo P.
Mestre li aparexara.

La simple lectura de les diverses actuacions
musicals relatives a les funcions religioses, perfectament assenyalades en el
Llibre de Costums, així com l’atenció i cura del cor, confirmaria que Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron també mantenia una exquisida activitat musical
vinculada amb la litúrgia religiosa.

Com un apunt final, només em cal recordar que
el darrer monjo que estava al monestir en el moment del seu incendi durant el
mes d’agost de 1808, provocat per les tropes del general Lechi, era justament
l’organista de la comunitat.

El bon organista, després de convidar el
general a descansar a la seva cel·la, amb la desig que fessin el mínim mal
possible al convent, va ser apercebut per aquest militar que la seva voluntat
era calar-li foc. Lechi es va adonar que
a la cel·la del frare organista hi havia un piano-forte propietat del pobre
monjo, instrument del qual es va apropiar abans d’incendiar les dependències del
monestir, emportant-se’l a Barcelona.

L’actuació del militar italià sota les ordres
del general Duhesme, lluny d’ajudar a preservar el piano-forte, l’únic que
pretenia era apropiar-se d’un instrument de notable vàlua, però al mateix temps
ens aporta la informació que en el monestir no tots els instruments musicals es
trobaven dins l’església. Aquesta circumstància, ens indica l’existència d’un notable nivell musical dins de la
comunitat cosa que confirmaria l’important paper que la música exercia dins l’orde
jerònima i també a Sant Jeroni.