Poques imatges ens han arribat de Sant Jeroni de la
Vall d’Hebron abans de la seva destrucció. Gairebé les podríem comptar amb els
dit d’una ma, però si de totes elles en busquem un element que sobresurt,
aquest és sense cap mena de dubte, el campanar de l’església de Sant Jeroni.

El campanar del monestir, indispensable en
l’acompanyament de les hores litúrgiques, és un element essencial en la vida
religiosa de qualsevol comunitat monacal. Per això, a finals del segle XV, un
cop els monjos de Sant Jeroni disposaren de rendes suficients,  iniciaren la seva construcció.

Les aportacions de diferents donants, com el prevere
de Santa Maria del Mar, Joan Lledó, i les d’un jove novici, Francesc Jassó, s’utilitzaren
per comprar un censal mort a Sant Jeroni de la Murtra. Les seves rendes serviren per iniciar o continuar el treballs
de construcció del campanar.

Segons consta a la 1a. crònica de Sant Jeroni de la
Murtra, escrita per Francesc Talet a principis del segle XVII,  aquesta comunitat envià l’any 1495 el  frare llec Bartomeu Tort, a la Vall d’Hebron,
perquè actués com a mestre d’obres en la construcció del campanar: “Ja que
era  molt gentil oficial y destre mestre
de cases, que alli féu lo campanar tant famós 
y gallart de què fins  ara
gozen  y veem  tant  ben
acabat…”

Els treballs de Bartomeu Tort corresponents al
campanar de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron van durar tres anys, i suposaren
per a la Murtra l’estalvi de tres anys de pensions de censals morts, pagades en
espècie fins l’any 1498, moment en el que Tort donà per acabada la seva tasca.

Costa saber si l’obra que feu Bartomeu Tort
corresponia íntegrament  al campanar que
arribà a 1835. No tenim prou informacions, excepte l’afirmació de Francesc
Talet a la seva crònica que no especifica, la tipologia exacta de l’obra feta i
que ell coneixia a principis del 1600.

Hem d’esperar Gaietà Barraquer per conèixer una
descripció del campanar, al marge dels dibuixos previs existents, referida al
canonge per un coetani: “Fuera del área del templo, á su lado de la
Epístola, erguiase el elevado y esbelto campanario, de planta poligonal,
compuesto de tres cuerpos superpuestos con ventanes en cada lado de todos
ellos, y terminados por un agudo chapitel cónico”

Aventuro que el cobriment del campanar, no era obra de Bartomeu Tort, sinó posterior, malgrat
no disposar de dades que ho confirmin. Sabem que el frontis de l’església fou
reformat en el decurs dels segles següents a la seva construcció, potser
aleshores li fou incorporada l’agulla cònica?