El convent
carmelita de Nostra Senyora de Gràcia, fou fundat a instàncies de Josep Dalmau
i la seva esposa Lucrècia Balcells. S’erigí l ‘any 1626 en l’aleshores un
indret isolat, a mig camí de Barcelona i
del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aviat en ser els límits de
l’indret del convent difosos sorgiren disputes sobre la seva adscripció
parroquial.

Les parròquies de Sant
Genís dels Agudells i Sant Gervasi de Cassoles, fins i tot la de Sarrià, se la
disputaven, considerant totes elles que el convent carmelita es trobava dins
els límits del seu terme parroquial. Tots els rectors maldaven per obtenir del
pare vicari un espai dins l’església conventual, on disposar un raspall per
demanar almoina per a les ànimes del Purgatori.

HI ha l’anècdota
que el diumenge de Rams de l’any 1633, van coincidir a Nostra Senyora de Gràcia,
amb la voluntat de donar el salpàs, els rectors
acompanyats dels seus pertinents escolans de les parròquies de Sant Genís i de Sant
Gervasi. Ambdós alhora. El sacerdot i escolans rebien del convent per celebrar
l’acte del salpàs una petita recompensa. A fi que no hi haguessin diferències
que acabessin amb alguna cosa més que paraules, els bons frares carmelites van
optar  per tenir dues taules parades,
així d’aquesta manera les dues comitives marxaren satisfetes.

La possible pertinença
del convent a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, va comportar una causa
judicial interposada contra el convent de Nostra Senyora de Gràcia pel rector
de Sant Gervasi, amb l’al·legació d’usurpació del seu espai parroquial per part
de Sant Genís.

Els carmelites
restaren muts durant la causa, no van prendre part, estant a tot allò que el
bisbe considerés oportú. El bisbe de Barcelona D. García Gil Manrique va
iniciar la causa el 23 de febrer de 1634 i el 12 de juny del mateix any dictà
sentència. Aquesta resultà contrària als interessos de la parròquia de Sant
Genís dels Agudells, argumentant que la divisòria parroquial deixava el convent
carmelita dins el límits de Sant Gervasi, i per tant pertocava a aquesta
parròquia la possibilitat de disposar del pertinent raspall per rebre almoines
per a les ànimes del purgatori dins l’església del convent de Nostra Senyora de
Gràcia.

Obviament, la
decisió no agradà a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, que va procedir a
elevar la pertinent apel·lació contra la sentència del bisbe. Davant l’esclat
de la picabaralla entre ambdues parròquies, els monjos carmelites intentaren
fer raonar els rectors i aconseguir una concòrdia dintre les dues parròquies.

Aconseguida la
concòrdia, no sense dificultats, s’optà per col·locar la caixa de les almoines
per a les ànimes del purgatori de Sant
Gervasi a la porta de la capella del convent, però aquesta alternativa aviat se
n’anà en orris. Al cap de tres mesos els monjos de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron que actuaven com a capellans ordinaris de la parròquia de Sant Genís
del Agudells, també maldaven per obtenir el mateix dret.

Davant el
conflicte, el 20 d’octubre de 1634 es tornà a posar en antecedents sobre la
situació generada al bisbe de Barcelona. Ara la formulació de la queixa venia
directament fonamentada pels monjos jerònims que sentien l’adjudicació a Sant Gervasi,
com una agressió directa als seus legítims interessos.

L’al·legació dels
monjos jerònims partia del canvi d’ubicació inicial del monestir de Nostra
Senyora de Gràcia. La proposta original de l’indret on havia de ser construït
el convent carmelita va ser rebutjada amb obstinació per l’abadessa de
Pedralbes i la parròquia de Sarrià, en no considerar pertinent la seva
construcció dins els seus límits, per confrontar dins el seu terme massa
convents, cosa que obligà a variar al fundador la seva ubicació original.

La finca destinada
finalment a albergar el monestir carmelita, prou distant del monestir de monges
clarisses de Pedralbes i del caputxins del desert de Sarrià, amb l’objecte d’evitar
noves queixes, va ser l’anomenada Torre Guinardó, propietat de Mariagna Mitjà.
La finca fou comprada finalment per Josep Dalmau el 17 de desembre de 1625, després
de comprovar que no suposava cap conflicte d’interessos amb cap altre monestir
proper, lliurant-la seguidament als carmelites descalços.

I just aquí rau la
fonamentació dels monjos jerònims, al·legant que mentre els carmelites
s’estaven a la Torre de Mariagna Mitjà, no
van tenir cap impediment per demanar almoina per a les ànimes del Purgatori  en diversos indrets del terme parroquial de
Sant Genís. Però més tard van advertir que una cosa era l’indret on es trobava
ubicada la torre, i l’altra el lloc on es va edificar el convent.

Els jerònims van
argumentar també que el lloc anomenat antigament  Mas del Pla adquirit pels carmelites es
trobava plenament dins la jurisdicció del monestir de sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Per tant, si la torre i alguna de les terres comprades pel fundador Josep
Dalmau a Mariana  Mitjà, i cedides posteriorment
als carmelites es trobaven dins el terme parroquial de Sant Genís, corresponia
a aquesta parròquia la seva titularitat.

Davant aquesta
situació, Mariana Mitjà va intervenir en la causa, posant en qüestió aquesta
atribució, assenyalant, contra els interessos de Sant Jeroni que les seves
terres es trobaven dins el terme de Sant Vicenç de Sarrià. El nou plet iniciat
l’any 1636 va donar finalment la raó a Mariagna Mitjà, declarant que la torre
pertanyia al terme de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià,  i no a la de Sant Genís dels Agudells.

Malgrat aquest
posicionament, va acabar intervenint en aquesta història un nou actor
inesperat, la parròquia de Sant Just i Pastor, que finalment va poder acreditar
que el convent carmelita de Nostra Senyora de Gràcia, la seva església i l’horta
li pertanyien, i que per tant corresponien de ple dret a la ciutat de
Barcelona.

Fi del conflicte

BIBLIOGRAFIA

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en
Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols  Barcelona 1906

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante
el primer tercio del siglo XIX.  4. Vols
Barcelona 1918

MARTÍ I BONET, Josep
M. Els Josepets de Gràcia. 300 anys d’història. Arxiu
Diocesà de Barcelona. Akribos  Edicions.
Barcelona 1987