SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON VIST A
TRAVÉS DE LA PRIMERA CRÒNICA DE SANT JERONI DE LA MURTRA (1413-1604) DE FRANCESC
TALET
Transcripció i
anàlisi de l’obra a càrrec de Carles Díaz Martí
Fundació Noguera. Barcelona
2013.
Agafant el llibre
de Carles Díaz, en el qual ha fet aquesta magnífica transcripció de la Crònica de Sant
Jeroni de la Murtra d’en Francesc Talet, m’he permès la llibertat d’extreure
tots els comentaris que hi figuren, al·lusius, de manera directa o indirecta, a
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Crec que és una font d’informació molt rica,
fins i tot per a la història del monestir de la Vall d’Hebron, això malgrat la
brevetat dels comentaris i les referències.
Una impressió que
hom treu de la lectura d’aquesta crònica és la gran vinculació existent entre
els dos monestirs jerònims, la Murtra i la Vall d’Hebron. No es desprèn en cap
cas que existís cap mena de rivalitat, ans al contrari, una gran vinculació
entre els membres d’ambdós comunitats i un suport econòmic mutu.
El traspàs habitual
de priors d’una casa a l’altra i la germanor existent, almenys durant els
segles XV i XVI) donen la impressió de la comunitat jerònima barcelonina, com
una unitat amb dos àmbits separats, però sempre mantenint un alt nivell de contacte
i afinitat, i amb un elevat grau de complicitats.
Es fa difícil,
després de llegir la Crònica de Francesc Talet, entendre la vida i la història
dels dos monestirs jerònims catalans per separat. Almenys aquesta és i ha estat
la meva impressió.
Lluís Jordà i Roselló
EXTRACTES DE LA CRÒNICA DE SANT JERONI DE
LA MURTRA DE FRANCESCH TALET
Pag 131-132
Trienni del pare Joan Febrer (1421)
Segons el testament del fundador tal i com
queda referit a la crònica de Francesc Talet, el mercader Bertran Nicolau va
concedir a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron:
“…al monestir de Vall de Hebron féu la
matexa dexa de noranta mília sous y de les dos-centes lliures per fer celdes;”
La Crónica continuava parlant de la
importància de l’herència feta i del lloc on es guardava el document o les
dades d’aquesta:
Pag 132
“Y no degué de
ser de poca importància la herència, puis se troba en un coern da la
marmessoria (foli 6) que es troba en lo monestir de Sanct Geroni de la Vall
de bebron, scrit de la mà de fra Joan Boyl, profés de dit monestir,
procurador y actor dels marmessors del testament del dit Bertran Nicolau, que
valia tota la herència sua trenta-sis mília quaranta nou lliures dos sous y
vuyt (36.049 lliures 2 sous 8)”
Pag 135
“Veritat es que
apres estos tres, uní ell matex ab la renda del nostre monestir (La Murtra), que primer fundà en Montolivet, com consta ab acte
rebut de Mossèn Pere Agramunt, notari de Barcelona, a 20 de juny de 1415, y
està en lo arxiu de Sanct Gerònim de Vall d’Ebron, en lo qual dóna la
causa per què·ls uní y no agué menester llicència del papa ni del bisbe…”
Pag 175
Segon trienni del pare fra Jaume Planes
(1460-1463)
Quan acabà el seu primer priorat a la Murtra el frare Jaume Planes (1460-1463)
fou convidat a ser prior a la Murta de València, càrrec que no acceptà i donà
motiu a ser objecte d’una reprimenda pel provincial. Sigui com sigui, el Vicari
provincial acudí a la reelecció de Jaume Planes acompanyat d’un monjo de la
Vall d’Hebron, que en ser el monjo d’una casa tan pròxima a la Murtra no
pressuposà cap despesa addicional, tret de les pròpies del pare Vicari
provincial.
“tenint lo
offici de vicari provincial (Francesch Domenec) lo avisaren desta casa (Sant Jeroni
de la Murtra) a son temps de com lo pare fra Jaume Planes acabava son trienni a
6 de nohembre de 1460. Y ell fonch tant diligent en acudir a son punt – pensam
que prengué per companyó algun pare de Vall de Hebron, perquè en los
gastos del camí no·s fa memòria sinó d’ell – que ya a 6 de nohembre los
conventuals d’esta casa havien reelegit al pare fra Jaume Planes… “
Pag. 181-182
Fra Pere Torelló
ermità de Sant Pau, prop de Manresa, quan morí l’any 1462 deixà en el seu
testament un seguit d’objectes i llibres a Sant Jeroni de la Murtra, però també
en deixà uns quants a la Vall d’Hebron:
“…uns hostiers
que vuy tenim segons ell los pintà en son testament, ab tal condició y pacte
que aquí matex que haguesen rebuts dits hostiers, lo pare prior, o en sa
absència lo pare vicari, fos obligat a enviar o donar los altres que teniam
assí, en casa, al pare prior y convent de Sanct Geronim de Vall de Hebron…”
Pag 186
Trienni del pare
fra Gerònim de Vilanova (1463-1464)
“Acabà son
trienni lo pare fra Jaume Planes, vicari provincial de la Corona d’Aragó, a 6
de nohembre de 1463, y estigué esta casa sens prelat des de aquell dia fins
passades festes de Nadal, y no per culpes dels confirmadors, que prop estaven
per ser de Vall de Hebron, sinó per algun negoci que y avia de
importància en lo lloch de Concabella.”
Pag 198
Trienni del pare
fra Joan Say (1466-1468)
“…en lo any de
1468 de tingué capítol general, y dit prior ni y anà ni envià algun mosso, com
féu l’altre trienni lo pare fra Jaume Planes, lo qual sentiren molt los pares
diffinidors, com era rahó, perquè era contra constitució. Y per este respecte,
posaren un ítem en lo ròtol que diu d’esta manera: “Item reprenem al prior y
convent del monestir de Bethelehem, prop Barcelona, perquè no vingueren ni
enviaren als capítols generals proppassat y present. Almenys, podien enviar
algun seglar, y per ell, la informació de son monestir. Manam al nostre vicari
general qui és en aquelles parts que, lo pus prest que bonament porà, vage o
envie a saber d’ells; e si trobará que
no han tengut causa que·ls escuse, que·ls penitencie per allò segons entendrà;
e axí matex, los visite si veurà que cumple, e als altres germans de Vall de
Hebron, De ont se veu que, per ventura o sens ventura, per aquest respecte
vingué la visita y privaren al pare prior.”
Pag 200
Trienni del pare
fra Jaume Tàpies ( 1469-1472)
“De la visita
passada resultà lo que vérem poch ha, que privaren al pare prior (Joan Say); y volent los
pares visitadors proveir esta casa de prelat, començaren a exercitar lo offici
de confirmadors. Feren son escrutini, com és costuma, y trobaren que los
electors avían tractat de la futura electió, y privaren-los per aquella vegada
que no poguessen elegir de la pròpia casa. Cosa ben nova per ella, perquè des
del principi de sa fundació fins en aquest punct, que discorregueren
sinquanta.y-sinch anys, la avien regida y governada fills d’ella. Vist per los
electors lo que passava, elegiren tots nemine discrepante al pare fra Jaume
Tàpies, profés de Sanct Gerònim de Vall de Hebron. Fonch esta electió a
2 de janer de 1469 y promptament anaren per ell y vingué a 3 de dit mes per
ordre dels pares visitadors.”
Pag 210
Trienni del pare
fra Pere Febrer (1472-1475)
“Alguns
extraordinaris tingué lo pare prior que ajudaren a sos bons intents. Lo hu
d’ells fonch de nostre pare general, qui en esta ocasió era lo pare fra Joan de
Ortega, qui envià al vicari general fra Ferrando de Còrdova, a estes dos casas
de Betlehem y de Vall de Ebron; y per ell envià a cada monestir sinquanta
florins de or, que en aquella conjuntura valien cada hu setze sous y sis
diners, de manera que valgueren quoranta-una lliura y sinch sous. Sabia nostre
pare general que estaven pobres estes cases y, per esta, los afavorí ab esta
caritat y almoyna, de la qual compraren blat, com consta en lo Llibre de les
Rebudes.”
Pag 213
Trienni del pare
fra Miquel Piquer (1475-1478)
“Com acabà lo
trienni lo pare fra Pere Febrer de son priorat, tingueren compte los pares
confirmadors senyalats en lo capítol general de 1474. Qui eran los pares fra
Francesch Miró, prior del monestir de
Nostra Senyor de la Murta de València, y lo pare prior de Sanct Gerònim de
Vall de Hebron, que no sabem son nom propi(1)
Pag 246
Tercer trienni
del pare fra Benet Sanctjoan (1486-1489)
Un camí se troba
que féu a Çaragoça per anar a parlar al rey Catolich, que estava allí, y no
seria sinó per causa molt justificada, perquè no era molt andariego – però no
sé per a què. Quant anà a Capítol general, donà queixa dels pares visitadors
que avien demanat més del que ·ls estava taxat per son camí, y que may altres
visitadors avien demanat tant. Y ell ho entaulà de manera que lo diffinitori
condempnà al pare fra Pedro de Truxillo, que fonch lo visitador de la Corona y
era prior de Talavera, que tornàs tres ducats catalans, dels qual se féu
entrada en lo Llibre de la Caxa, y lo matex se féu en Vall d’Ebron, com
consta de la matexa partida. Portava lo pare visitador, sense lo visitador de
València, altre companyó de Castella que devia ser de son gust, y volia que li
pagassen lo gasto del camí. Però agué ni de burlats, que no volgué la orde que
estas pobres cases paguassen lo passex
de qui no tenien obligació.”
Pag 247
Quart trienni
del pare fra Benet SanctJoan (1489-1491)
“No y agué molta
contradictió, ni difficultad en la electió que·s féu en aquesta casa, després
que acabàs lo trienni lo pare fra Benet Sanctjoan, perquè tantost en entrar en
electió los fills d’esta comunitat, lo tragueren prior encara que no he pogut
saber lo dia que·l confirmaren ni qui fonch lo companyó del pare fra Francesch
Miró, prior de Sanct Gerònim de Cotalba qui vingué a confrmar -però pens que
degué ser algun pare de Sanct Gerònim de Vall d’Ebron.”
Pag 254
Trienni del pare
fra Gabriel Andreu (1491-1494)
“…a 19 de
octubre de 1491, en lo qual dia fonch confirmat lo pare fra Gabriel Andreu,
profés y fill d’esta pròpia casa, de qui ya en altres parts avem feta menció
per causa de les habilitats que tenia. No sabem qui foren los confirmadors,
però tenim sospita que tots foren de Vall d’Hebron, axí perquè nostre
pare general volgué escusar gastos com
també perquè lo temps estava molt perillós per causa de la peste.”
Pag 263
Trienni del pare
fra Guillem Fuster (1495-1498)
“…ab gran
conformitat elegiren en prior al pare fra Guillem Fuster, profés del monestir
de Sanct Gerònim de Vall de Hebron persona ya de madura edat y de molta experièntia y maduresa. Lo qual
fonch confirmat a 13 de febrer de 1495, emtre deu y onze ans de dinar, de maner
que estigué vaca sens prior la casa, per causa d’estos negocis y entre anades y
vingudes, quatre mesos.
Fonch aquest
pare lo segon prior que tingué esta casa foraster- vull dir que no era
fill ni profès d’ella – que com vérem en
la pàgina 200 lo primer estranger o de casa agena fonch lo pare fra Jaume
Tàpies, també profès de Vall d’Hebron, avent-la regida sempre fills de
la pròpria casa des de que fonch fundada
fins en aquell punct, que discorregueren més de sinquanta-y-sinch anys; y
després que ell acabà son trienni, la tornaren a governar fins aquest temps,
que passaren més de vint-y-tres anys.”
Pag 264-265
“…lo demés
temps de aquest trienni se empleà en reparar y realçar coses que amenaçaven
ruynes; y en pagar molts deutes que restaren del trienni passat, per lo qual
fonch necessari y forçat manllevar algunes quantitats, y particularment lo
convent de Sanct Gerònim de Vall de Hebron, com a bons germans, nos dexà
cent y setze lliures a for de censal o a sou per lliura. Veritat és que en los
tres anys no volgueren cobrar pensions, que sumaven deset lliures y vuyt sous,
sinó que las donaren en recompensa dels treballs avia passats en aquella casa
un frare llech d’esta, qui·s deya fra Berthomeu Tort, molt gentil official y
destre mestre de cases, que féu allí lo campanar tant famós y gallart de què
fins ara gozen y veem tant ben acabat(2) que tot estigué en son
lloch y és rahó que correspongam a la bona germandat que sempre avem tingut ab
aquell convent, y ara, en aquesta ocasió, la y avia major per tenir lo prior
fill d’allí.”
Pag 271
Primer trienni del
pare fra Agustí Gualbes (1498-1501)
Lluissió(3) del censal de Vall de Hebron
(escrit al marge)
“Una cosa molt
en particular los donava pena en aquell temps als pares conventuals d’esta
casa, y era lo censal de cent y setze lliures que lo pare prior passat, fra
Guillem Fuster, avia carregat per pagar los deutes que trobà en casa quan entrà
prior, de las quals pagaven al monestir de Vall de Hebron cada any sinch
lliures y setze sous de pensió…y axí per llevar.se d’esta pesadumbre,
procuraren tot lo possible en que·l lluïsen lo més prest fos possible,
encarregant molt al pare prior hi tingués en memòria. Lo qual executà ans que
acabàs son trienni lo pare fra Gualbes, que cert rahó era, puix no tenian altre
censal en casa que pagar, sinó aquex, que·l traguessen del món, qunat més de
casa.”
Pag 275
“…les quals
mil lliures (en virtut d’una concòrdia amb el monestir
de Sant Pere de les Puelles/deixa testamentària de Bertran Nicolau a 16 de juny
de 1500) rebé lo pare prior en aquest
trienni; y d’elles lluhí i quità lo censal de cent y setze lliures que feya al
monestir de Sanct Gerònim de Vall de Hebron…”
Pag 296
Quart trienni
del pare fra Agustí Gualbes (1507-1508)
Foren
confirmadors d’esta electió lo pare fra Joan Triter, profés de Sanct Gerònim
de Vall de Hebron, qui era estat lo trienni abans prior de aquella casa; y l’absolgueren los pares
diffinidors del capítol general passat de 1504 de la càrrega de son priorat;
y·l nomenaren per a visitar esta casa; Lo companyó fonch lo pare fra Vicents
Valentí, profés del monestir de Sanct Gerònim de Cotalba.
Pag 304
Primer trienni
del pare fra Jaume Roqueta (1508-1511)
“…fonch elegit
lo pare fra Fontarnau en procurador y perseverà en ell y en molts altres, com
veurem per avant. Però lo pare vicari, fra Pere Benajam, no perseverà tot lo
trienni, perquè o elegiren per prior de Vall de Hebron en lo setembre de
1510, que encara no avia dos anys que era vicari. Fonch aquest pare lo primer
prior que los pares de Vall de Hebron elegiren d’esta casa per son prelat. Alomenos, fins ara no n’he
trobat altre. Y en aquesta hera y avia tres prior fills d’esta casa, y tots
persones sanctes, graves y de qui se ligen heroiques coses en nostres
chròniques.”
Pag 306
“Y axi, entenc
que per aquest negoci agué de anar a Castella lo pare fra Pere Benajam ans
que·l fessen prior de Vall de Hebron, essent vicari d’esta casa (La Murtra), per a parlar al rey…”
Pag 307-308
Nou censal que
deixà Sant Jeroni de la Vall d’Hebron a la Murtra per pagar uns deutes de
notari per la compra del lloc de Tous, reclamat pels tutors de la filla menor
d’edat d’aquest, en haver mort el notari Joan Bóxols:
“Y d’esta
manera, lo convent de Sanct Gerònim de Vall de Hebron que sempre està
sobrat y sempre és estat més rich -o manco pobre per millor dir- que no aquest
nostre convent, com a bons germans nos dexà per la caritat més dinés dels que
aviem menester, que foren setanta-set lliures, emperò a sou per lliura – fonc
assò a 19 de setembre de 1509-; y axí pagà aquest convent lo deute als tutors
de la minyona de Mossèn Joan Bóxols. Però no s’agué de pagar la pensió molts
anys, perquè a 2 de janer de 1511 girà lo pare procurador de aquesta casa en la
taula de la ciutat de Barcelona al pare prior y convent de Sanct Gerònim de
Vall de Hebron lo preu y la porrata de dit censal, fent-los moltes gràcies
de la caritat los avien feta. Y axí entenc que estos cent y deu ducats que
cobraren del rey don Ferrando en aquest trienni serviren per a redimir aquest
censal.”
Pag 310
Quint trienni
del pare fra Agustí Gualbes (1511-1514)
“…en lo
capítol general que poch avia se era celebrat en l’any de 1511 – a hont se
trobaren tres priors fills d’esta casa: lo pare fra Gualbes, de Sancta Engracia;
lo pare fra Jaume Roqueta d’esta casa; y lo pare fra Pere Benajam de Vall de
Hebron -feren al pare Gualbes del capítol privat.”
Pag 316
“Un benefactor o
devot d’esta casa qui es deya mossèn Pere Badia y era receptor de la Sancta
Inquisició de Cathalunya, morí en aquest temps; y en son testament dexà un
llegat de deu lliures a esta casa y cobra-las lo pare prior en aquest son
trienni. Una sepultura y agué de una filla de la senyora Pallaresa, que·s deya
Agatha, y volgué que la soterrasen en lo present monestir, y donà dita senyora per la caritat sexanta reals. Al
monestir de Sanct Gerònim de Vall de Hebron veneren un organet per preu
de divuyt lliures, que també les cobrà lo pare fra Agustí Gualbes en aquest seu
quint trienni.”
Pag 321
Segon trienni
del pare fra Jaume Roqueta (1514-1517)
“Elegiren en procurador
al pare fra Pere Benajam, ya sisena vegada, y que era estat vicari d’esta casa
un trienni y prior de Vall de Hebron altre.”
Pag 330
Trienni del pare
fra Pere Benajam (1517-1520)
“Acabat lo
trienni del pare fra Jaume Roqueta, foren tant puntuals los pares confirmadors,
encara no sabem qui foren, que dins tres dies aprés de la vacació estigué proveyda
esta casa de prelat, que fonch lo pare vicari fra Pere Benajam, fill y profés
d’esta pròpia casa, persona ya de trenta-sis anys de religió y ben experimentat
en negocis axí espirituals, perquè era estat prior un trienni de Vall de
Hebron”
Pag 331
Trienni del pare
fra Pere Benajam (1517-1520)
“Lo que sé dir
que, lo que toca al pare fra Jaume Roqueta (aprés de esser
estat dos voltes prior d’esta casa y sis vegades vicari), ell féu son ofici
més de dos anys y aguera acabat lo trienni (procurador) si los pares de Vall
d’Hebron no l’aguessen ocupat en lo ofici de vicari de aquella sa casa.
Fonch assò al principi de janer de 1520.”
Pag 352
Sisè trienni del
pare fra Agustí Gualbes (1520-1523)
“Com lo pare fra
Jaume Roqueta acabà son vicariat en lo monestir de Vall de Hebron, elegiren
en prior de la matexa casa (1523-1526), y és lo
segon que an tingut d’esta, com abans esta casa ne avia tinguts altres dos de
aquella, que fins ara yguals són en assò. Y assentada ya la casa, paregué al
pare prior que era bé, puix tanta germandat tenian estas casas y s’ajudaven uns
als altres en la vida, que també la tinguessen en la mort, ajudant-se ab
oracions y sacrificis. Per lo qual demanà lo convent de Sanct Gerònim de
Vall de Hebron molt encaridament al pare fra Gualbes, prior d’esta casa, y als
conventuals d’ella que·ls fos concedida la germandat y fraternitat de la manera
que lo tenia est convent ab lo Monestir de Nostra Senyora de Montserrat. Lo
qual, considerat per lo pare prior, congregà lo capítol y proposà que dit pare
prior y convent de Vall de Hebron demanava, y tots unànimes concediren
dita germandat, com consta del Capítol. Y d’esta manera se acabà aquest trienni
ab la felicitat que avem vist”.
Pag 355
Seté trienni del
pare fra Agustí Gualbes (1523-1526)
“De València
enviaren al pare prior dues o tres vegades arroz y obra de terra, que no he
pogut saber quanta ni quina era, que com ell era estat prior del monestir de
Nostra Senyora de la Murta avien-li cobrat particular affectió, y tenian-li
voluntat y no dexaven aquells pares de mostrar-la per obra en les ocasions que
se oferien. Y no sols en axò que tinch dit, però encara li enviaren
vint-y-sinch lliures de caritat de misses, les quals dividí ab lo monestir de Sanct
Gerònim de Vall de Hebron y partí-les com a bons germans. Era llavors prior
de aquella casa lo nostre pare fra Jaume Roqueta y -no sé si per respecte al
nostre pare fra Gualbes- los enviaren a
ells també obra valenciana.”
Pag 356
“La senyora
Beatriu Claperosa, muller que fonch de mossèn Joan Claperós, mercader y ciutadà
de Barcelona, en son últim testament, que féu en poder de mossèn Joan Miquel,
notari de Barcelona, féu hereva la sua
ànima y a quatre monestirs -ço és Sancta
Catharina dels pares predicadors de Barcelona, lo nostre monestir, lo de Sanct
Gerònim de Vall de Hebron y lo de Montalegre- per iguals parts, ab
obligació de misses y aniversaris per sa ànima, de son pare y mare y altres que
ella nomena en son testament a sa intenció, y assò a coneguda y disposició dels
dits monestirs. Los marmessors d’esta senyora miraren molt d’espau aquest
negoci y tentajaren los bens que ella tenia, y procu(ra)ren de partirlos de manera
que a ningú dels monestirs se fes injustícia ni tingués algú d’ells de què
quexar-se. y aprés d’enllestida dita heretat, donaren y senyalaren los
marmassors a cada hu sa part.”
Pag 363-364
Octau trienni
del para fra Agustí Gualbes (1526-1529)
“Elegiren en
vicari al pare fra Pere Alzina, ya quarta vegada…caxer feren al pare vicari,
quan llavors y alguns anys aprés se permetia, però no·s fa avui per alguns
inconvenients que resultarien d’assò.
Però no tingué a
martell, que diuen, aquest concert d’officis, perquè los pares de Vall de
Hebron elegiren en prior al pare fra Pere Alzina, y fonch los terçer prior que
an tingut d’esta casa -fonch assò en agost de 1528-, y regí aquella casa nou
anys arreu, perquè·l relegiren dos vegades, que segons assò, molt bé·s
trobarien ab lo governs dels fills de la Murta, puix no avia sinó un any y sis
mesos que avia acabat son trienni en dit monestir lo pare fra Jaume Roqueta,
que com verem fonch allí vicari un trienni y aprés altre trienni prior, que
fonch de l’any de 1520 fins al de 1526. Axí que, per aver elegit, com dich, al
pare fra Pere Alzina en prior del monestir de Vall de Hebron, agueren de fer
assí electió de vicari y de caxer, que com diguí, estos dos oficis tenia juntament.
En vicari elegiren al pare fra Jaume Roqueta, que ya devia estar curat de la
desgràcia li succeí en Vall de Hebron…”(4)
Pag 365
“La primera cosa
que trobe que aja feta en aquest trienni lo pare prior fonch que concertà ab lo
pare prior de Sanct Gerònim de Vall de Hebron que enviassen un mosso les
dues cases, pagant lo gasto per iguals parts, a nostre pare general ab certes
cartes, supplicant-lo fos servit que, puix estas dos cases éran tant pobres,
donás algun medi en que las exemissin de pagar lo subsidi que lo emperador,
nostre senyor, avia demanat en corts avia tingudes en Castella, etcètera. No he
pogut saber quin fi tingué aquesta diligència.”
Pag 374-375
Tercer trienni
del pare fra Jaume Roqueta (1529-1532)
“Per la mort del
pare passat prior, fra Galceran Agustí Gualbes…
En lo sisè
trienni del pare fra Agustí Gualbes vérem com, essent prior lo pare fra Jaume
Roqueta de Vall de Hebron, de qui ara anam tractant, procurà molt
encaridament que las dues cases, esta y de Vall de Hebron, tinguessin
germandat… per a que s’ajudassen los uns (als) altres ab oracions y
sacrificis per a més prest gozar de la divina essència. Lo matex procurà en
aquest trienni, sent prior d’esta casa, ab los pares de Montalegre.
També fa memòria
lo pare fra Pere Alzina en lo Capbreu Vell, a ont estan continuats per son
ordre los priors de aquesta casa, arribant en aquest trienni, de la desgràcia
que li succeí al pare fra Jaume Roqueta, de qui anem tractant, estant prior en lo
monestir de Vall de Hebron, com lo volgué matar un frare llech de
aquella casa y com lo tractà tant mal, que si miraculosament Déu, Nostre Senyor,
no·l curava, era quasi impossible humanament cobrar salut. Y axí, perquè la
conta d’aquesta hystòria més llargament en lo lloch citat y en un quadern que
féu de los sancts d’esta casa, y més estasament las cròniques de la orde, no
tinch que perde temps, sinó remetre allí als lectors.”
Pag 377
Primer trienni
del pare fra Matheu Blanch (1532-1535)
“Però d’esta
vegada no y agué sinó prendre patièntia y agrair al nostra pare General (fray Martin de la Torre) y al pare Nophre (de València profés
de Nostra Sra. de Guadalupe) en ser vingut tant prest ab son companyó, que
yo imagine degué ser del monestir de Sanct Gerònim de Vall de Hebron.
Los quals
assistiren en lo ministeri de la electió y foren tan diligents, que no avent
passat sinó un dia aprés de la vacació del priorat del pare fra Jaume Roqueta,
fou elegit en prior lo pare fra Matheu Blanc, que fonch als 14 de febrer…”
Pag 378-379
“Dexà sos
propris gusts (Matheu Blanch) per donar-lo a Nostre
Senyor en lo ofici que li avia donat. Lo qual, sense dubte ningú, lo acceptà
per sola obedientia, sense mesclar-hi cosa de sa pròpria voluntat. Y no pense
yo en assò dir una cosa per altra, puix per a fugir d’estos oficis se n’anà a
Santa Engràtia de morador y, essent prior de Vall de Hebron, com veurem en son
cars y lloch, concertà fer-se hermità y donar-se grans dejunis, silenci,
recol·lectió y contemplatió.
…y en lo
monestir de Vall de Hebron, tres anys vicari y tres anys prior, y a més
avia estat vicari d’esta casa (La Murtra) sis
vegades…“
Pag 390-391
Segon trienni
del pare fra Matheu Blanch (1535-1538)
“…en acabar
ell son ofici de prelat, de elegir-ne un altre sinó ell matex perquè, com avien
vist avia com avia empreses unes obres tan graves y de tanta importància…y
que faltaven altres per acabar, entenían que ningú podia eixir millor d’esta
empres que era lo dit pare fra Matheu Blanch…y axí, en venir los pares
confirmadors, que també foren diligents en acudir al puesto en son punt – lo hu
d’ells era lo pare prior de Sancta Engràcia de Çaragoça del qual no he pogut
saber lo nom propri, com del companyó, que deguéser algun pare del monestir de Sanct
Gerònim de Vall d’Hebron…
Donaren-li per
vicari al pare fra Pere Josa. Estava ya lo pare fra Jaume Roqueta molt vell, que
tani ya sinquanta-quatre anys de religió; y estava molt aggravat d’infirmitats
y axaques dels treballs avia passats en la religió, y més per los que passà en Vall
de Hebron; y axí, ya no estava per tenir ningun ofici que agués de seguir
la communitat.”
Pag 420-421
Primer trienni
del pare fra Pere Alzina (1538-1541)
“Ya vérem com en
lo últim trienni del pare fra Agustí Gualbes los pares de Vall de Hebron
elegiren en prior al pare fra Pere Alzina, fill de aquesta casa, sent ell
lavors vicari d’ella. Y estaven aquells pares tant contents de son modo de
regir, que tres triennis arreu fonch prior de aquella casa, aprés dels quals
se’n tornà a esta pròpia, en la qual lo desitjaven summament per ser una persona
sancta…a més d’axò tenia gentil veu de tenor, molt sonorós y graciós, molt
hàbil de cant y contrapunt, del qual ohí a contar a mon mestre, a qui lo pare
fra Pere Alzina donà l’hàbit de la religió…
Elegiren en
vicari fra Matheu Blanch…
No durà aquest
concert tot lo trienni perquè set mesos ans que s’acabàs, los pares de Vall
d’Hebron elegiren per prior al pare vicari, fra Matheu Blanch. Fonch assò
per lo mes de agost de l’any 1540. Eren-se trobats molt bé ab lo govern de fra
Pere Alzina, que·ls governà nou anys arreu, y pensaven que també els aniria bé ab
lo pare fra Matheu Blanch, que fonch lo quart prior que aquells pares an tingut
d’esta casa. Y axí, per esta causa fonch forçat aver d’elegir pels set mesos
que faltaven altre vicari, y fonch lo pare fra Pere Josa…”
Pag 444
Trienni del pare
fra Alonso de Guadalupe (1542-1545)
“Confirmat lo
pare prior…entraren en electió los religiosos de aquest convent per a fer los
oficis y isqué vicari lo pare fra Pere Alzina y és esta la quarta vegada, aprés de ser estat dotze anys prior, nou en
lo monestir de Sanct Gerònym de Vall de Hebron y tres d’esta casa” (La Murtra)
Pag 473-474
Primer trienni
del pare fra Antoni Joan (1548-1551)
“Manco donà lo
bisbe de Sogorb (almoynes), a quí alguns que tenen
poca simplicitat, per no dir que son maliciosos, li avien posat per sobrenom lo
bisbe de Carnestoltes(5), y la causa era perquè tots los anys, a ont
se vulla que·s trobàs, se despedia de negocis y acudia ans de Carnestoltes a
Barcelona, perquè gustava molt de desfresses y altres inventions que allà se
fan; y aprés se retirava y recullia a algun monestir, y molt sovint en lo del
monestir de Sanct Geronym de Vall de Hebron, a ont tingué particular
devoció, com se mostra en la hospederia y obres que féu en aquella sancta casa,
que per ser obra de un bisbe particular és molta cosa. Aquest senyor bisbe
tanbé volgué retirar-se -no sé quants dies foren- y vingué assí. Y consta en
los llibre de les despeses que compraren algunes coses per son gasto y servey,
però no consta en Lo Llibre de Caxa que donàs res. Y no és meravella, puix feye
tant bones y costoses obres en Sanct Gerònym de Vall de Hebron, a ont
estava tot molt ben empleat.”
Pag 482
“Y fet assò (Matheu Blanch), aquí matex féu nova professió, renunciant al breu
que avia impetrat del papa Paulo tercer per estar absent de l’orde y poder-se
donar a la vida heremítica y contemplativa, en la qual estigué, si mal no
m’engany, des de que acabà son priorat de Vall d’Ebron, que seria des de
l’any 1543, perquè allí lo elegiren en 1540, y encara dubte, segons yo demaní
en aquella casa, que no acabà son trienni, sinó que en lo segon any impetrà
aquest, per lo que estava enfadat de semblants oficis; y axí, auria estat en sa
hermita des de l’any 1542, fins en aquest de 1551, que serien vuyt o nou anys.”
Pag 493
Primer trienni
del pare fra Agustí Summes (1554-1557)
“Lo dia aprés
que immediatament que acabà son trienni lo pare fra Pere Alzina fonch elegit lo
pare fra Agustí Summes… Fonch la confirmació lo dia seguent de la electió,
que fonch a 20 de octubre de 1554. Los confirmadors d’esta electió foren los
pares fra Miquel Navarro, vicari del monestird e Sancta Engràcia de Çaragoça, y
fra Pere Serra profés del monestir de Sanct Gerònim de Vall de Hebron.”
Pag 504
Segon trienni
del pare fra Agustí Summes (1557-1560)
“…lo dia
seguent que acabà lo ofici de prior fonch elegit segona vegada sens contradictió
ninguna, que fonch a 21 de octubre, y lo dia segünet de lo dit mes y de l’any
1557 fonch confirmat a les vuyt hores de matí. Lo hu dels confirmadors fonch lo pare fra Miquel Navarro que ya lo
trienni passat vingué per lo matex ministeri, de l’altre confirmador no n’he
pogut saber rastre ni tinch notítia d’ell, però yo creuria deuria ser algun
pare del monestir de Sanct Gerònym de Vall de Hebron, que lo matex fonch
en lo trienni passat.”
Pag 523-524
“Lo senyor de
Gra, mossèn Cortit, manllevà al convent de Vall d’Ebron a for de censal
500 lliures…? sous sobre la quístia de dit lloch y nosaltres, com a senyors
que son directes y alovaris, no·s pertanya per nostra part, sense fer alguna
gràcia, mitx lluïsme, que eran vint-y-sinch lliures, a rahó de sou per lliura,
perquè allà no tenen en ús de pagar sinó de deu hu de lluïsme, com a manera de
delme, y ab aquex pacte compraren dit castell de Gra(6). Y com
aquesta quantitat que·e manllevà no era sinó empenyorar, y no era venda total,
no y avia sinó mitx lluïsme, que són las vint-y-sinch lliures o sinc-cents sous.
Però lo convent féu gràcia al senyor de Gra del ters y, així, sols pagà setze
lliures, les quals girà en la taula de la ciutat de Barcelona a 9 de abril de
1560, y firmaren als pares de Vall de Hebron la carta per rahó de
senyoria.”
Pag 550
Segon trienni
del pare fra Antoni Joan (1560-1563)
“Altre negoci se
oferí en aquest trienni que donà molta pena y causà molta inquietud a tot
aquest convent. La ocasió fonch que cert oficial dels religiosos de la casa
no·s portava bé ab son prelat y par que anava ab ell ab puntes, cosa que de
ordinari no para en bé si no procúran de trencar dites puntes, y com lo dit
oficial no anava tan recatat com devia en son ofici ni llevava las ocasions de
murmurar, no faltava qui li tenia l’ull, que may falten curiosos en un convent
y també bons zels mirant per lo bé de la religió y per la salvació de sos
germans.
No faltà qui
advertí al pare prior que convenia que ell demanàs visita particular contra dit
religiós, perquè si ell lo volia castigar, per ventura lo aguera donat per
suspecte y apassionat…y axí, callant, sense donar demostracions de cosa alguna escrigué a nostre pare general
supplicant-li enviàs dos persones que averiguassen estos negocis y suspitas que
y avia.
…y pochs dies
aprés que entenien en estos negocis, vingueren a cercar al pare fra Francisco
de Angulo, que l’havien fet prior de Sanct Gerònim de Yuste, y per ço agué de
parar altra vegada la visita fins a tant que nostre pare general senyalàs
companyó al pare prior de Cotalba (Gerònim de
Valleriola), que fonch lo pare Artal de Claramont, qui era llavors prior de Sanct
Gerònim de Vall de Ebron y profés de
la matexa casa.
Lo fi que tingué aquest negoci fonch de poca substancia y
fonch més la ramor del tallador que no la carn…perquè al frare per qui·s
demanava la visita particular no se li provà cosa alguna, sinó que no llevava
las ocasions, y que no tenia lo recato que convenia a nostre sanct hàbit, ni
guardava lo decoro y modèstia en ses conversacions que pertany a un bon
religiós. Y lo demés eren coses de suspites. Y axí, por esta causa lo enviaren
a Vall de Hebron. Y assò no tant per ses culpes, com perquè ell y lo
pare prior no·s portaven bé y per llevar-se de inquietuds.”
Pag 555
Tercer trienni
del pare fra Agustí Summes (1563-1566)
“En lo any de
1564 que fonch en lo principi del trienni que tenim entre mans, vingué lo rey
Phelip segon de aquest nom en Barcelona a tenir Corts, que fonch la primera
vegada que vingué com a rey en Cathalunya. Y foren tan renyides estas corts que
no tingué temps lo rey de venir a esta casa…
Y no fonch en va
perquè ultra de que conformà lo privilegi de nou que lo rey Catholic y aprés son pare, lo
emperador Carlos quint, feren o donaren de l’enfranquiment del feu del lloch y
castell de Thous -costà la despedició d’ell catorze lliures y dotze sous-, ne
donà altre per a que pogués aver-hi fira en lo lloch de Thous lo dia de Sanct
Roc que és a 16 de agost, y costa de traure vuyt ducats. Sense axò féu merçè a esta
casa de mil lliure, però segons diuen los pares antichs d’ella, agueren-ne
sentiment los pares de Vall d’Ebron y procuraren que com a bons germans,
partissen les mil lliures, y axí, ne hagué cada hi d’estos monestirs sin-centes
lliures.”
Pag 562
Segon trienni
del pare fra Joan Puig (1566-1569)
“Vingueren per
confirmadors de la futura electió que se avia de fer en esta casa, per aver
acabat ya son trienni lo pare fra Agustí Summes, los pares fra Joan Baptista
Blanes, prior de Sanct Gerònim de Gandia, y fra Artalt de Claramont, prior del
monestir de Sact Gerònim de Vall de Hebron.
Vestí lo pare
prior en aquest trienni al pare fra Antoni de Nájera natural de Taraçona, del
regne de Aragó,; y al pare fra Andre Pachi, qui primer fonch profés de l’orde
de Premosté. Y la ocasió que y agué per a fer aquesta mudança fonch que lo pare
fra Francesch Rovirola, profés d’esta casa, y lo pare fra Francesch Calandrax,
profés del monestir de Sanct Gerònim de Vall de Hebron, tingueren poder
del papa, per orde del rey Don Phelip segon, per a reformar lo monestir de
Nostra Senyora de las Avellanas o de Bellpuix, al qual monestir anaren ab més
alegria que tornaren, pensant que los qui estaven en ell eren ovelletes manses
y benignes. Però com arribaren allà, veren per experiència que eren leons y
tigres y que tenien necessitat de gent que·ls emparàs y afavorís, perquè no·s
volien dexar regir ab tanta facilitat com pensaven, perquè ells estaven ja
prevists y també avien fetes ses diligències per via de Roma; de manera que
també·ls presentaren ells als reformadors altre contrabreu y posaren gent en
casa, de manera que tenien los pares reformadors, hores y avia, més por que
vergonya y·s penediren prou vegades de ser arribats allà(6)
Y perquè
-abreviem- l’anada fonch per la vinguda y d tota la reforma no·n tragueren
altre fruyt sinó aquest pare de que anem tractant, com era de bones y piadoses entranyes…digué
que de bona gana se passaria a nostre orde…”
Pag 568
Quart trienni
del pare fra Agustí Summes (1570-1571)
“Estigué aquesta
casa, acabat lo trienni del pare fra Joan Puig, sense prior un mes y quinze
dies y no per culpa dels pares confirmadors, perquè molt bé acudiren a son punt
y hora, qui eren los pares fray Antoni Pérez, prior del monestir de Sancta
Engràtia de Çaragoça, y fray Pau Nadal, profés del monestir de Sanct Gerònim
de Vall de Hebron, sinó perquè elegiren los electors al pare fra Gerònym
Vallariola, profés del monestir de Sanct Gerònym de Gandia, persona molt santa,
y de gran religió, y de observatia molt docte, que ya era estat prior de sa
casa, lo qual coneixian molt bé los electors, perquè avia llegit en esta casa
les arts, como diguí en lo primer trienni del pare fra Pere Alzina, avia ya més
de trenta anys. Anà per ell lo pare fra Garau Altarriba.
Y axí, los pares
confirmadors que eren persones graves y doctes, manaren que posassen tots los
deutes en memòria en lo estat de la casa, que puix la constitutió o extravagant
mane que lo prior passat, diputat y arqueros, juntament ab los pares
confirmadors, dexen lo estat confirmat de sos noms, no·s podia assò ben fer que
no constàs de la veritat del que·s devia.
Confessor de la
duquessa de Gandia, aquesta va escriure al pare general sol·licitant que no
permitís la marxa de fra Vallariola. Finalment aquest va romandre a Cotalba i
els monjos escolliren de nou per prior a fra Agusti Summes.”
Pag 573
“Dos plets se
mogueren en aquest temps. Lo hu fonch de la senyora Çapila, o de son hereu, que
no volia pagar al monestir de Sanct Gerònim de Vall de Hebron ni a esta casa un censal que fa cada any de
quoranta sous per unes misses que·s diuen cada any en estes cases. Lo succés de
aquest negoci se veurà en lo primer trienni del pare fra Lorens Daviu, en que·s
donà sentència en favor d’est monestir.”
Pag 577
“En aquest últim
trienni del pare fra Agustí Summes succehí en esta terra tant gran secada, que
no sols les fonts, però los pus profundíssims y de moltes aygües los faltaren
les aygües y tenian un treball excessiu de anar-ne a sercar per diverses parts.
Desitjaven tots,
y lo pare prior més que ningú, renediar aquesta necessitat y cercaven uns medis
y altres. Y a la fi, entengué que en lo monestir de Sanct Gerònym de Vall d’Ebron
y avia un home, qui·s deya mestre Gili, que era molt pràctich en cercar aygües
y en remediar fonts, que creuria yo que per aquexa causa estaria en aquexa occasió
allí…y tots los pares nemine discrepante foren molt contents que vingués
mestre Gili y que miràs lo que convenia.”
Pag 579
“Y perseverant
en assò, com manco pensaren, se posà un contagio en casa que quasi tots estaven
malalts, si no era lo pare fra Jaume de Planella, que com era procurador, a
penes may estava en casa, que per ço tenia salut. Y fonch de tal manera este
contagio y malaltia, que no·s podien servir uns als altres ni ajudar entre si, que
cada hu tenia prou que entendre en sa indisposició. Entenent una tant gran
necessitat com aquesta, lo pare fra Montserrat Caxa que era fills d’esta casa y
estava conventual de Sanct Gerònym de Vall de Hebron, alcançà llicència
per a ell y per un farer llech d aquell convent, qui·s deya fra Moler, per a
que vinguessen a ajudar a tan gran necessitat. Però al cap de quatre dies que
estigueren en casa, s’embaraçaren ells també y se’n tornaren a Vall de Hebron.”
Pag 582-583
Trienni del pare
fra Artalt de Claramunt (1572-1573)
“…Regí esta
casa lo pare vicari, fra Antoni Joan, des de que morí lo pare fra Agustí
Summes, que fonch a 24 de nohembre de 1571, fins a 7 de juny de 1572, que discorregueren
més de sis mesos…Lo companyó que prengué fra Gerònimo de Caceres (confirmador profés de Nostra Senyora de Prado de Valladolid) fonch lo pare fra Miquel
Mongia, prior del monestir de Sanct
Gerònim de Vall de Hebron.
Los qual assitiren
a la electió, de la qualisqué prior lo pare fra Artalt de Claramont, profés del
monestir de Sanct Gerònim de Vall de Hebron. Es aquest lo quart prior
que ha tingut est convent fora de sa casa pròpia y lo tercer que ha tingut de Vall
d’Ebron, que no es poca llaor y alabança d’ella que, em cent y sexanta anys
que està fundada fins aquest temps, que no aja tingut sinó quatre priors -un
prior castellà de la casa de Nostra Senyora de la Estrella, y tres de Vall
de Hebron– perquè sempre ha tingut subjectes de qui poder-se valer en son
govern y regiment.
Feren procurador
de religió al pare fra Montserrat Caxa(8)
Pag 587
Trienni del pare
fra Francesch Rovirola (1573-1576)
“Y axí nostre
pare general senyalà confirmadors per la futura electió, que foren lo pare fra
Gerònim de Alfajaría, y lo pare fra Miquel de Villa-real, profés de Sanct Gerònym
de Vall de Hebron…
Y arribant en
Barcelona lo pare fra Artal de Claramont renuncià lo priorat en presencia dels
pares confirmadors, fetes les cerimònies acostumades, isqué prior de la primera
vegada lo pare fra Francesch Rovirola…”
Pag 595
“Mossèn Paxau, mercader vde Barcelona rich
y poderós donà al pare prior en ajuda de la obra que feya dotze lliures y dos
pesses de tela gran que valien molt mes de les quals se feren molts llansols, de què y avia molta
necessitat…La ocasió per què féu esta almoyna lo dit Mossèn Paxau fonch
perquè un fill seu d’edat de deset o divuyt anys, vingué a esta casa a demanar
lo hàbit. Y veent lo pare prior que no tenia sinó sols aquell filly que
sentiria en estrem si li donaren l’hàbit…paregué-li que li avia de usar ab
mossèn Paxau de aquest comediment, fent-li a saber lo que passava. Y axí, ell
lo vingué a cercar assí y se’l ne aportà a Barcelona..Però no per ço son fill
dexà de passar avant ab son intent,
perquè dexà sossegar a son pare; y aprés, quant manco se acatà, se n’anà al
monestir de Vall de Hebron, y allí li donaren l’hàbit sense usar de
semblants cortesies y térmens del món. Y allí perseverà fins a la mort, encara
que no visqué molts anys en la religió ni arribà a ser ordenat sacerdot.”
Pag 617-618
Trienni del pare
fra Miquel Mongia (1579-1582)
“No·s
concertaren ni may se concertaran, perquè votaven per los fills de casa (per a prior) y los confirmadors tenian ordre que no donassen algú d’ells.
Lo qual, entès dels electors y que no podien elegir ningú de la pròpria casa,
no volgueren anar molt lluny, sinó que elegiren al pare fra Miquel Mongia,
profés de Sanct Gerònym de Vall d’Ebron, que ya era estat dos triennis arreu
prior de aquella casa, lo qual fonch confirmat a 15 de setembre de 1579, a les
vuyt hores de matí. Fonch lo sisè prior que ha tingut esta comunitat que no és
estat fill de la pròpia casa y en número lo quart que era de la casa de Vall
de Hebron.
…hu dels pares
confirmadors que era lo pare fra Miquel de Salazar(9), prengué per
companyó un religiós d’esta casa, que fonch lo pare fra Jaume de Planella, y anaren al monestir de
Vall d’Ebron a cert negoci que·ls manava nostre pare general que fessin
allí, de que ells deuen tenir memòria. Y aprés de averiguat, entraren aquells
pares en electió y ab molta conformitat elegiren al pare fra Lorens Daviu (com a prior de La Vall d’Hebron), que com vérem, no avia vuyt dies
lo avien fet vicari en esta sa pròpria casa (La Murtra), cosa que
causà molta admiració, per les circunstàncies
que concorregueren, perquè des de Vall d’Ebron enviaren al pare fra
Mathià Casanoves ab dos mules y dos moços.”
Pag 641
“En lo primer
any de son priorat que fonch en l’any de 1580, succehiren uns catarros generals…entre
los demés religiosos que caygueren en esta indisposició fonch lo pare prior y
fonh de manera que li durà sinch o sis mesos… però ab las bonas diligències
dels doctors, aplicant-li las medicinas a son propòsit; y ab lo cuydado dels
qui·l serviren; y ell que també ajudà molt en anar-se’n a divertir per diverses
parts, que fou cosa que no donà molta pesadumbre a qui·l servia, com fonch a
Nostra Senyora de Montserrat, a ont lo regalaren tot lo possible, a Vall
d’Ebron, sa pròpia casa, a Barcelona, a Tarragona, curà encara que ab gran
treball per tenir la condició molt apta per a èthic.”
Pag 645
Primer trienni
del pare fra Lorens Daviu (1582-1585)
“…Y entrant en
electió, isqué prior, lo pare fra Lorens Daviu, profés d’esta casa y natural de
la vila de Mataró, lo qual acabava de ser prior de Vall de Hebron, set o
vuyt dies avia, avent regida y governada aquella casa ab gran prudència y
religió tot son trienni y fonch de manera que en la visita general no tingueren
los visitadors que reprendre a penes cosa xica ni gran, axí en lo prior com en
los frares, que per ser la primera vegada que fonch, fonch cosa de notar.”
Pag 650
“Una de les
primeras cosas en què netengué lo pare prior fonch que lo estudi, de què ell
fonch molta part en los triennis passats
se posàs, passàs avant… Y entenent assò en Vall d’Ebron, enviaren así al pare fra Pere Garreta, que puix avia ya oït lo curs de arts,
no dexaria de aprofitar-se’n en tant bona occassió. Y sols ab la Theologia que
ohí en esta casa alcançà ubique per a predicar…
Pe aquesta
matexa ocasió la rectora de Rexach agué de pagar lo pare prior una gran
quantitat, que per sa condició fou una cosa terrible, perquè ell pensava que
los gestos de la unió estavan acabats, com també los demés de aquest convent.
Y resolgueren
que no·s podia fer altra cosa sinó que se avian de desmpenyar aquelles bulles,
puix lo rector de Moncada era benèvolo y content de que se unís la nostra
torra, que pertanyia a la rectoria sua, ab la de Rexach; y que per ventura ne
vindria algun altre que com nosaltres volrríam, ell no·n seria content. A la
qual determinació se adherí lo pare prior, encara que no dexava de sentir un tant
gran colp com aquell de cent sexanta lliures. però aprés, ben averiguat lo
negoci, entengueren que, lo monestir de Vall de Hebron avia de pagar
certa partde aquesta quantitat per rahó de la bullade l’altar privilegiat – y
del de aquesta casa també se avia de pagar- y axi, no fonch tant com pensàvem,
que no foren sinó cent y vint-y-quatre lliures y catorze sous. Les pagà ab dos
vegades.”
Pag 687
Primer trienni
del pare fra Gerònim Ezquerra (1585-1588)
“Vingueren per
confirmar la futura electió d’esta casa los pares fray Joan de San Gerònimo,
profés de Sanct Lorens d’El Escurial y llavors prior de Sanct Miquel de los
Reyes de València, y lo pare fra Joan Monjo, profés de Sanct Gerònim de Vall
de Hebron.”
Pag 702
“En aquesta hera
en lo monestir de Nostra Senyora de Montserrat succehiren algunes coses de tant
de mala digestió(10) sobre lo negoci de quis eorum videretur esse
maior entre castellans y catalans que paregué a alguns donats y hermitans que·ls
castellans feyen sobre als altres y que tantost que y avia algun monjo que
mostrava tenir marco y valor; lo transportaven a Castella o·l treyan de casa, y
altres coses que no són de mon propòsit y, axí les dexaré. Sols ne diré una,
qué és forçat: Y és que per remediar esta inquietud, per ordre de sa Sanctedat
y del Rey Phelip segon vingué una visita apostòlica en Montserrat; en la qual
se moriren tres bisbes actualment
fent-la y molts monjos de aquella casa, acerca de què y agué moltes suspites y judicis.
Però a la
postre, la conclogué Joan de Cardona, que llavors era bisbe de Vich, y aprés morí
bisbe de Tortosa, desterrant a molts religiosos de aquella casa y hermitans a
diversos monestirs de Cathalunya per la nota tant gran que y agué de baxar de
Montserrat monjos y hermitans y entrar-se’n en Barcelona com a professó y anar
a la casa de la ciutat a demanar favor y amparo als consellers. Y axí, en sanct
Gerònym de Vall de Hebron desterrà a un hermità que·s deya fray Juan de
Fuentes.”
Pag 708
Segon trienni
del pare fra Lorens Daviu (1589-1590)
“…Y entrant en
electió los fills d’esta casa, postularen al pare fra Lorens Daviu, que era
actualment prior de Sanct Gerònym de Vall d’Hebron, la segona volta. Al
pare conformador fra Fabian de Palacios li semblà que devia ser cosa nova y no volgué
que nomenassen ni divulgassen la electió o postulació…
Però a la fi
ella arribà (lo moço), com Déu volgué ab sos
despatxs. Y llegits y vist que no y avia impediment algú, nomenaren a l’elet y
anaren a cercar-lo a Sanct Gerònym de Vall de Hebron. Y de allí lo acompanyaren
dos frares dels més antichs de aquella casa, que era lo pare fra Joan Castelló
y lo pare fra Francesch Calandraix; y·l confirmaren a 27 de janer de 1589 dia
de Sanct Joan Chrysòstom, a les sinch hores de la tarda.”
Pag 710
“Y axí ab estas
diligenties y més per la gratia de Déu Nostre Senyor, se preservaren totes les
cosers d’esta casa en tot un any que durà el flagell, que fonch des de juny de
1589 fins en lo maig de 1590.
Ni tampoch
faltaren diners en tot aquell temps, perquè comnçant-se a dir que en la ciutat
y avia peste, donà orde lo pare prior
que lo pare fra Caxa, qui era procurador segon, com diguí, tragués tots los
diners que y avia en taula y posàs en cobro tota la roba de les cases de
Barcelona y que tot se portàs al monestir. Y axí, tingueren diners per lo gasto
ordinari de peix, oli, sal, etcètera, que moltons ya·ls y avia en casa. Y no
sols tingueren diners per al gasto, però dexaren-ne també dos-centes als pares
de Vall de Hebron, que fonch poch adiutori en un temps tant calamitós. Veritat és
que no foren diners de la comunitat, sinó de un dipòsit que tenia un frare en
casa de sos pares, que li avien acomanades sis-centes lliures,”
Pag 716
Primer trienni
del pare fra Vicents Montalvà (1590-1592)
“Y·l confirmaren
a 15 del mes de setembre de l’any de 1590, entretenint-se los pares visitadors
en estas dos cases de Vall de Hebron y de la Murta en estos ministeris
sis mesos, que fonch cosa de grandíssima nota, axí en la orde com fora d’ella,
perquè lo matex exercici feren en Vall de Hebron, que donaren entenent que el
pare fra Francesch Mas, que era un sanct y benaventurat, que renunciàs lo ofici
de prior, lo que no volgué fer assí lo pare fra Daviu, ans estimà més que el
privassen, com ho feren. Y axí, hagueren d’entrar en electió…Y aprés elegiren
al pare fra Joan Baptista, de la Murta de València.”
Pag 723
“També portaren
altres dispenses per alguns religiosos que los visitadors avien penitentiats,
particularment de vots passius, que a ells los parexia avien de ser algun
destorb per sos intents. Y digueren dits pares quan vingueren de capítol
general, que si lo pare fra Francesch mas, que era llavors prior de Vall de Hebron,
no fos estat tant fàcil en renunciar, sinó que·s dexara privar, com avia fet assí
lo pare fra Lorens Daviu, que sens dubte ningú los agueren tornats en son
prístin estat de priors. Y per lo dubte que y avia si la electió era vàlida per
ser estat lo prior privat injustament, se satisféu lo orde en que té breu lo
general per suplir tots los defectes que y ha en les elections; revalidar y
desfer tot lo que los priors que succeïren aprés d’ells avien fet en lo temps que ells avien tingut
lo govern.”
Pag 725
Tercer trienni
del pare fra Lorens Daviu (1592-1595)
“Abans que·l
pare fra Vicents Montalvà se n’anàs d’esta casa, ya los pares confirmadors estigueren en ella,
qui foren lo pare fra Joan Baptista prior de Vall de Hebron, que ya u era estat altre vegada tres anys avia, sent prior de sa pròpia casa, la Murta
de València y lo pare fra Carlos de València o Bartolí, profés de Sanct Gerònym
de Cotalba. Y entrant en electió, sense molta contradictió isque prior lo pare fra
Lorens Daviu…”
Pag 739
“De València
feren venir dues dotzenes de jarros y sinch dotzenes de tasses. Però entench
que no costaren molt perauè lo pare prior passat d’esta casa, que era ara prior
de Sanct Miquel de los Reyes, vingué a visitar lo monestir de Sanct Gerònym
de Vall de Hebron ab companyia del pare prior d’esta casa y vingué mal. Y
ans de anar a Vall de Hebron se reparà en esta casa y cobrà salut. Y com
en esta casa no repararen en lo gasto per a son regalo, tampoch ell no volgué
ser escàs en agrair lo benefici que avia
rebut en ella y, per ço, envià aquella obra de terra y no crech se pagàs sinó
los nòlits.”
Pag 743
Trienni del pare
fra Pere Garriga (1595-1598)
“Acabant lo
trienni del pare fra Lorens Daviu ab la felicitat que avem vist, vingueren los
pares confirmadors punctualment al temps que eren menester, que eren los pares
fray Martín de Çamañego, profès de Sancta Engràcia de Çaragoça, y lo pare Mathià
Femades, profés de Sanct Gerònym de Vall de Hebron. Y entrant en electió
los fills d’esta casa, tantost isqué per
prior d’ella lo pare fra Pere Garriga…”
Pag 753-755
Segon trienni
del pare fra Gerònim Ezquerra (1598-1601)
Sabuda la mort
del pare fra Lorens Daviu (no arribà prendre el càrrec
de prior). Y envià (el pare general coma confirmador) al pare fra
Jaume Ballester de Sancta Engracia, y al pare fra Francisco de Cardona, profés
de Vall de Hebron.
Y entrant en
electió, isqué ab molta conformitat lo
pare fra Gerònim Ezquerra, fill d’esta matexa que ya u era estat altre vegada -però
ara estava conventual y per predicador en Çaragoça, sa pròpia terra y centro- y
també era estat prior lo trienni passat de Vall de Hebron “(1592-1595?).
Pag 766
Segon trienni
del pare fra Vicents Montalvà (1601-1604)
“Ab la
prosperitat que·m dexe de dir, acabà lo segon trienni del pare fra Ezquerra. Y
ans que l’acabàs, ya los pares confirmadors estaven en Barcelona -y sabent esta
nova, anà ell matex a rebre’ls allà- los quals foren los pares fra Joan Veguer,
prior y profés del monestir de Sancta Engràtia de Çaragoça, y lo pare fra Mathià
Femades, profés de Vall de Hebron y prior del matex convent. Y entrant
en son ministeri, isqué prior lo pare
fra Vicents Montalvà…”
Pag 780
Trienni primer
del pare fra Narcís Vergés (1604-1607)
“Lo pare vicari
del trienni passat, qui era lo pare fra Narcís Vergés, molts dies abans de acabar
lo priorat lo pare fra Vicents Montalvà, avisà nostre pare general de la
vacació d’esta casa, com es costum fer-ce, del que no fou negligent nostre pare
general en enviar confirmadors per a la futura electió, qui eran lo pare fra
Miquel? (Maties) Femades, prior de Sanct Geròmim
de Vall de Hebron, y lo pare fra Francesch Llobera, profés de Sanct Miquel
de los Reyes de València. Los quals fent son ofici y entrant en electió a 27 de
agost de l’any 1604, fou elegit prior lo pare fra Narcís Vergés…”
NOTES
1.- Jaume Tàpies era prior de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron l’11 d’abril de 1475 i també ho era l’abril de 1477 quan assistí al capítol general. Bartomeu Piera era prior
de sant Jeroni el 22 de gener de 1473. Així les coses, i fins no tenir més
informació al respecte, en el mes de febrer de 1475 no podem saber quin dels
dos personatges podia haver estat prior de Vall d’Hebron.
2.- La crònica desvetlla l’autor de l’obra del
campanar de la Vall d’Hebron, Bartomeu Tort. El campanar de Sant Jeroni de la
Vall d’Hebron era de planta poligonal, esvelt, compost de tres cossos
superposats amb finestres i coronat per un capitell cònic, tal com es pot
apreciar en dibuixos d’aquest desaparegut monestir jerònim (Gaietà Barraquer i
Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del
siglo XIX. Vol II, pag 246 250 254)
3.- Lluir. Cancel·lar un deute. Cancel·lar un censal.
4.- Jaume Roqueta mentre exercia el seu càrrec de
prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fou objecte d’un intent d’assassinat
per part d’un monjo de la casa(frare llec).
5.- Gaspar Jofre de Borja (1530-1556). Ardiaca major de València, era membre de la
família Borja. Fou un prelat proposat per Carles I, un cop l’emperador va
obtenir el privilegi de presentació concedit pel papa Adrià VI. Quan Gaspar de
Borja accedí al càrrec de bisbe ja era canonge de la catedral de Sogorb.
6.- Possiblement es tracta del cavaller Jeroni de Cortit
que consta entre 1566-1570 com a senyor de la Morana, ambdós castells (Gra i
Morana) es troben a la comarca de la Segarra. (Sans Travé Dietaris de la
Generalitat de Catalunya. Vol II pag. 180, 309)
7.- L’intent de reforma del monestir de les Avellanes
no era res més que la voluntat d’incorporar a l’orde dels jerònims un monestir de
l’orde premonstratenc. La jugada va sortir fatal mi les Avellanes mai va passar
a convertir-se en un monestir jerònim.
8.- fra Montserrat Caxa, conventual de Vall d’Hebron,
però profés a la Murtra, degué retornar a la seva comunitat original després de
la pandèmia.
9.- Miguel de Salazar fou general de l’orde que
sol·licità del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que relatés la història
del monestir, la coneguda HISTORIA BREVE, per adreçar-la a l’historiador
fra José de Sigüenza, primer gran cronista i historiador de l’orde dels
jerònims.
10.- A mitjans del segle XVI va apriexer un conflicte
entre els ermitans i l’abat del monestir de Montserrat. La causa fou arran
d’una reforma propugnada en el capítol general benedictí de 1547, contrària al
que s’havia aprovat en les constitucions de l’abat Garcia de Cisneros. Copm a
conseqüència d’aquesta reforma els monjos que optaven per la vida
eremítica després de mig any perdien els
seus drets com a monjos. Finalment s’arribà a una concòrdia. Se’ls reconeixia
els seus drets però no podien participar del quefers de la vida cenobítica.
De manera gairebé simultània, l’any 1585
s’intentà expulsar per la força als monjos castellans del monestir de
Montserrat, circumstància que queda referida durant el trienni del pare Gerònim
Ezquerra. Els monjos de Montserrat
es queixaven de la mala administració, en mans de la congregació de Valladolid,
amb exportació d’almoines, la introducció del castellà com a llengua vehicular
i el reclutament de seminaristes castellans.
