EL SETGE DE BARCELONA DE 1697

 

El
setge de la ciutat de Barcelona succeí a
la fi de la guerra dels nou anys i fou un dels esdeveniments bèl·lics més
importants. Les tropes del rei Lluís XIV posaren setge a la ciutat després
d’haver ocupat la meitat nord de Catalunya. Barcelona fou assetjada per terra i
mar.

El duc de Vendôme,
cap de l’exercit francès va iniciar el setge de la ciutat el dia 5 de juny de
1697, acompanyat d’una imponent força militar composta per 18.000 homes d’infanteria i 6.000 a cavall,
recolzat per una important flota francesa de suport comandada pel comte
d’Estrées.

El virrei de Catalunya
va fugir ràpidament cap a Martorell deixant la ciutat desguarnida en
emportar-se 10.000 soldats amb ell. La defensa va passar a mans del seu ajudant
Diego Hurtado de Mendoza qui va ser incapaç de fer front al setge, adoptant la
funció de cap  militar de la ciutat, el
príncep Jordi de Hessen Darmstadt, partidari de la defensa a ultrança i
contrari a qualsevol rendició.

La manca de suport
exterior, va deixar la ciutat condemnada i després d’una heroica resistència es
va signar la rendició el  dia 10 d’agost.
La defensa de la ciutat va suposar la mort de més de 4.000  morts i uns vuit-cents ferits entre els
defensors barcelonins i més de 16.000 morts entre les forces franceses
atacants.

Aquest fet va ser
un dels desencadenats de la immediata pau de Ryswick signada el 27 de setembre
d’aquell mateix any entre els Habsburg i la corona francesa.

Els francesos van celebrar l’ocupació de Barcelona com
un gran esdeveniment, fins i tot el duc de Vendôme va jurar en nom de Lluís XIV
les constitucions catalanes, tot per acabar abandonant la ciutat en virtut del Tractat
de pau signat a Riswick, poc després, el 9 de gener de 1698.


Els plànols del
setge abans representats, així com una medalla commemorativa,  van ser confeccionats a major gloria del
sobirà absolutista francès.

Plan du
siége  de la ville de Barcelone

Dedié au Roy.

1698

“Le roy ayant
absolument resolu de donner la Paix a l’Europe, sa M
. ne
pouvait forcer ses ennemis á l’accepter par un coup plus sensible que par la
prise de Barcelone. Mr. le Duc de Vendôme qui comandoit l’armée du Roi. Aprés avoir
defait 500 homes aux defilez formà le siége de cette place, par terre, pendant
que l’armée navale comandéé par le Comte d’Estrées l’attaquoit par Mer la tra.
chée,  fust avisté le 16 juin
1697. les attaques furent conduites avec autant de capacité, que de arigueur,
et malgré touttes les dificultés de cette entreprise qui parois soint ainsur
mon. a cause de la force de sa garnison presque aussi nombreuse que l’armée  assiég.
te, et de sa
commu. toujours libre, avec l’armée de secour dont  Mr le duc de Vendôme le 16 juillet ensuivant
battit 2000 chevaux comandez par Velasco, la place avec le Montjoïu qui
deffendué par les armes du Roi, soutint en 1652 un siége de 15 mois, fut enfin
obligée de se soumêtre a l’obeiss.
ce de LOUIS LE
GRAND  le 10 d’Aout 1697 apres 55 jours
de tra…”

Quin interès té aquest
plànol que disposa d’aquest tan alt elogi a sa Magestat el rei Lluís XIV?

Doncs senzillament
perquè recull gràficament la ubicació del monestir de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron, Saint Jerôme al plànol. Cal pensar que l’indret que ocupava el convent
jerònim era de gran valor estratègic, un magnífic punt visual i de control del
territori, a cavall del pla de Barcelona i el Vallès. Per aquest motiu el cenobi
que ja havia vist el pas d’altres forces assetjants, va patir novament en
aquesta ocasió la petja de les tropes franceses del duc de Vendôme i no seria encara
la darrera vegada que patiria  el pas d’altres
tropes militars.

El monestir fou
ocupat durant l’estiu de 1697 de manera immediata per les tropes franceses en
començar el setge de la ciutat. La matinada del 19 de juny els homes del Duc de
Vendôme foren obligats a abandonar el recinte conventual, davant l’escomesa
d’uns dos-cents paisans que donaven suport a una columna de dos mil homes de
l’exèrcit espanyol, que movent-se en direcció a Gràcia pretenia trencar infructuosament
el setge de Barcelona. La nit del 27 de juny hi hagué de nou un enfrontament
entre els dos exercits a redós del monestir sense que comportés un abandó de
l’indret per les tropes espanyoles. Finalment, el 14 de juliol les forces
franceses, amb una columna formada per més de 7.000 homes, van prendre per
sorpresa el monestir de manera definitiva, atacant a les forces del general  de Otaza allà estacionades .

Ara però
senzillament,  ens conformem en reproduir
el fragment de plànol on el nostre monestir apareix representat (St
Jerôme
)
assenyalant al seu costat el campament  de les forces espanyoles que controlava
l’indret on es trobava Sant Jeroni, per ells, els autors del plànol,
considerades com a enemigues. (Camp des Ennemis).


Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

OLIVÉ I GUILERA,
Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Ed. Parròquia de Sant Jeroni de
MOntbau. Barcelona 1995

BIBLIOTECA DE
CATALUNYA. Plan du siége de la Ville de Barcelone. Paris 1698


Publicada

a

Temes: