EL CALVARI DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

La imatge d’una
creu coronant un del cims dels Agudells, damunt mateix del monestir de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron, va ser captada per George Vivian,  magnífic dibuixant britànic, durant la primera
meitat dels anys trenta del segle XIX, (dibuix propietat actualment de la Biblioteca
Nacional de España). Posteriorment, Thomas Boys, va servir-se del dibuix de
Vivian, per fer la cèlebre litografia  de
Sant Jeroni que va ser incorporada a l’obra Spanish Scenery (Londres
1838). Aquesta litografia va reproduir també la creu dibuixada prèviament per
George Vivian.

L’origen d’aquesta
creu ens era fins a dia d’avui desconeguda, tot i que òbviament la creiem absolutament
relacionada amb el conjunt monàstic. Per un atzar, resseguint les dades que el
manuscrit anònim  relatiu a la història
de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, (Biblioteca de l’Escorial), feia  de la capella del Sant Sepulcre, ens va
aportar, de manera sorprenent, tot un seguit d’informacions que vinculen de
manera directe l’existència de la creu amb aquesta desapareguda ermita.

Si ens retrotraiem
en el temps i regirem el que es diu als Evangelis, recordarem que Jesús fou amortallat
i soterrat en un sepulcre propietat de Josep d’Arimatea, immediat al Calvari, cim on aquest havia estat crucificat. Sota
aquest mateix criteri de proximitat es va erigir, en temps de Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, el primer
temple del Sant Sepulcre de Jerusalem (segle IV de la nostra era). És a dir,
que des d’un bon inici el Calvari, també conegut com Gòlgota, ha estat sempre  simbòlicament unit a la tomba del Sant
Sepulcre.

Ubicació
del Calvari en relació al Sant Edicle (Sant Sepulcre de Jerusalem)

Si
anem a buscar exemples d’aquesta vinculació entre el Calvari i el Sant
Sepulcre, les trobem sovint en distintes rèpliques existents arreu del món
cristià. Aquest seria el cas del Sant Sepulcre de Görlitz, (Alemanya), erigit a
finals del segle XV i anterior a les reformes de mitjans del segle XVI. Gairebé
coetani, i per tant la rèplica conservada de l’edicle de Jerusalem,
possiblement, més semblant al que podia haver estat l’ermita del Sant Sepulcre
de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Rèplica
del Sant Edicle de Jerusalem de Görlitz (Alemanya) amb el seu Calvari. 
(1489-1505)


Aquesta
vinculació queda novament manifestada en el Kalvarienberg de Graz, (Àustria),
tot i pertànyer aquest conjunt al període barroc, i per tant a un moment
posterior a l’edicle de Görlitz i del Sant Sepulcre de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron, però mantenint els cànons establerts de relació simbòlica entre
l’edicle i el Calvari.

Kalvarienberg
(1651). Graz (Àustria)


El manuscrit anònim abans esmentat, custodiat a la
Biblioteca Real de l’Escorial, procedent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron,
conegut com la História Breve del Monasterio de Sant Jerónimo del Valle de
Hebron, escrit l’any 1595, fa referència també a l’existència d’un Calvari
ubicat de manera més o menys immediat a l’ermita del Sant Sepulcre del nostre
monestir. Cosa que fa creure que aquesta ermita repetiria el cànon establert
sobre la vinculació simbòlica entre el Sant Edicle i el mont Calvari.

“Esta capilla del sancto Sepulcro esta adornada por
defuera. Asi la huerta que tiene, de otros algunos oratorios que tiene al
derredor junto allí y son de los aparescimientos que hizo Cristo despues dessa
Sancta Ressurrección. Y aun poco mas apartado esta un monte calvario con tres
cruces segun la distancia que se pressume  que avia del lugar en que
Cristo fue crucificado. Todo esto esta a la parte por donde mira el monasterio
al oriente.”

Per tant, segons aquest manuscrit, escrit per un monjo
anònim de Sant Jeroni, la muntanya immediata al monestir, sota del qual es
trobava de manera pròxima l’ermita del Sant Sepulcre, i una mica més avall tot
el conjunt monacal, tenia disposades al seu cim tres creus a manera de Calvari.

Això explicaria que el dibuix fet per George Vivian, fet
en els anys trenta del segle XIX, recollís una creu al cim dels Agudells,
possiblement la darrera que es mantenia dempeus, o potser la més alta, i
l’única que sobrepassava la línia de l’arbrat. Sigui com sigui, queda acreditat
per tota la informació aportada, que Sant Jeroni tenia un Calvari i que la creu
disposada al cim corresponia sense cap mena de dubte a aquest element simbòlic.
 

Podem concloure, per tant, que el monjos de Sant Jeroni
haurien erigit el Calvari i el Sant Sepulcre en el transcurs del segle XVI,
bastint ambdós elements de manera gairebé simultània,  per seguir la pauta
d’estreta relació entre l’edicle del Sant Sepulcre i el Calvari.

Lluís Jordà i Roselló


George
Vivian. Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1834?) Biblioteca Nacional
España

 

BIBLIOGRAFIA

ANÒNIM. Historia
breve de la fundación del Monasterio de Sant Hyerónimo de Val de Hebron y de
las cosas notables del. Manuscrit. Any 1595. Real Biblioteca de san Lorenzo del
Escorial

PARROT,
André
.
El Santo Gólgota y el Santo Sepulcro. Ediciones Garriga. Barcelona 1963

VIVIAN, George. (Apuntes de España) 1833-1837. BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA. Cuaderno de
dibujos sobre papel amarillento : lápiz grafito,
pluma, pincel, aguada y tinta. 
Dib/18/1/8691. Album (47 dibujos)

VIVIAN, George. Spanish Scenery. Litografias T. Boys. Londres 1838



Publicada

a

Temes: