Vull agrair de
manera molt especial a l’actual rector de la parròquia d’Horta, Mossèn Josep
Maria Prats, l’aportació del Rectorologi de la seva parròquia, en el que es
recull el nom del seu primer rector conegut l’any 1260, fins el darrer, corresponent
aquest als anys noranta del segle passat.

La seva aportació
m’ha permès cloure un article vindicant
la figura d’un dels seus rectors, que en el transcurs del complicat del segle
XIX, més anys va estar al càrrec de la parròquia de Sant Joan d’Horta.

Pel seu alt interès històric el reprodueixo
seguidament:

Voldria fer esment
d’un rector en particular, el nom del qual sovint s’escapa en les narracions coetànies
i que és responsable, d’igual manera que en Josep Fiter i Inglés, en la
preservació i difusió de l’arxiu de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. En allò
que fa referència exclusiva a la part de l’arxiu que va restar preservat a les
golfes de l’antiga rectoria d’Horta.

Es tracta de Mn.
Tomàs Casas, rector que fou de Sant Joan
d’Horta des de 1871 fins 1903, any en el que fou substituït per Mn. Joan Icart.

Tinc la ferma
convicció que fou justament Mn. Tomàs Casas qui alertà a Josep Fiter i Inglés
de l’existència de l’arxiu de Sant Jeroni conservat aleshores a la rectoria
d’Horta. Fiter obvia a les seves narracions el seu nom, però en fa constants
elogis, tant en relació al seu afany de preservació de l’arxiu, com al fet de
saber-lo custodi d’aquell patrimoni documental. Fiter diu l’any 1875:

“A la amabilitat
del il·lustrat Rector de Sant Joan, he degut lo poder registrar alguns d‘aytals
documents, y dich alguns perque malhauradament molts d’aquells, s’han malmés
per incuria, y fins d’ una manera cínica. Per sort lo digníssim prebere qu’avuy
es Rector d’Horta, s’ha pres com á qüestió important salvarlos de la destrucció
que’la amenassava, ja que, fins ara y sens cap mena d’ordenació, aquella
importants papers, jeyan oblidats en una golfa de la Rectoría. Intenció tinch
de publicar pera que’s coneguia son valor histórich…”

Per aquest motiu
crec poc encertat el paper crític que adopta Mn. Gaietà Barraquer, pel fet
d’haver cedit Mn. Casas a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques
més de cent documents d’aquell arxiu, l’any 1877.

Cal assenyalar, com
recull l’acta de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques de 19
d’agost de 1877, quina era la voluntat d’aquells prohoms de la Renaixença,
encapçalats per Josep Fiter, entre els que hi podem incorporar també Mn. Casas,
present i partícip en aquells instants en que procediren a l’anàlisi dels fons
arxivístics de Sant Jeroni, conservats a les golfes de la rectoria de sant Joan
d’Horta.

“A fi
d’ordenar-lo, en lo que fos possible ferem varias divisions retirant á
part  lo que d’aprop nos interessava,
demanant al Sr. Rector que ho cedís a la Associació, tota vegada que’s forma un
arxiu en lo que seran conservats aytals documents del modo degut, com a
tresor  histórich  que son.

Va cedirlos, y
desde avuy lo nostre arxiu ja es rich; galan en lo nombre de documents  dat lo poch temps de fundació que conta…

Molt varem fer y
encara  no es una desena part de lo que
fer se pot en aquella rica mina 
d’histórichs documents…”

La cessió, amb
l’afany de preservar al màxim aquell patrimoni, es va produir l’any 1877.
L’amistat que devia existir entre el rector Tomàs Casas i en Josep Fiter, i la
dificultat de la preservació d’aquell patrimoni documental a les golfes de la
rectoria, devien ser els motius essencials pels quals l’humil i il·lustrat
rector, cedís una petita part de l’arxiu a l’Associació (creada l’any 1876) i que
tenia com un dels objectius prioritaris la preservació i difusió del patrimoni
cultural de Catalunya.

El canonge Gaietà
Barraquer fa una cruel censura a l’actitud del rector, però molts anys més tard,
és a dir fora de lloc, vint-i cinc anys després de la cessió dels documents a
l’Associació.

“Hay de alabar
creo el espíritu de investigación y amor a la tierra del relator (es refereix a
l’acta de 1877 de l’Associació, moment de la cessió de documents per parts de
Mn. Casas), mi muy querido amigo y
príncipe en las artes del libro (Josep Fiter); però muy digno de censura el infiel guardador  de dichos documentos que, sin derecho  a disponer de ellos, finalment los cede.
Condolido profundamente por la fràgil custodia de las riquezas
arqueológicas que quedaban en Horta”.

Les paraules de
Barraquer, correctes si s’haguessin fet l’any 1877, però no l’any 1902, marquen una censura vers
Mn. Casas (titllat d’infidel guardador) que és absolutament immerescuda.
La censura caldria fer-la a l’autoritat eclesiàstica que va permetre, després de tenir ple  coneixement del mal estat en que es trobava
tota aquella documentació en els anys 1875 i 1877, que romangués encara
vint-i-cinc anys més en condicions d’extrema precarietat, a les golfes de la
rectoria d’Horta.

L’any 1902, com el
mateix canonge Barraquer recull, es va voler fer càrrec del que restava de
l‘arxiu a Horta acudint a les autoritats eclesiàstiques del bisbat.

“El que escribe
estas lineas, en 1902 acudí al señor
Cardenal Obispo de Barcelona, el cual por oficio del mismo mes y año comisionó al Rvdo. señor Doctor Don José Maria de Alós, Don José de Peray y March, Archivero del Palacio Episcopal
y a mi para recogerlos. En 19 de novembre del propio 1902 las trasladamos al Arcivo Episcopal de Barcelona. Pero, oh dolor!, solo un sello de cera
hallamos en ellos, y esto nos hizo
sospechar si, como los sellos, habrían en el lapso de 1877 a 1902 desaparecido
documentos, además de los cedidos.”

Ai las! Lament
tardà aquest, quan vint-i-cinc anys abans s’haguessin pogut emportar pràcticament
sencera la totalitat de l’arxiu. Cosa que tant Josep Fiter, com l’Associació
Catalanista d’Excursions Científiques ja havien fet pública l’any 1875, i
posteriorment l’any 1877, explicant el contingut i les lamentables condicions
de conservació en el que es trobava aquell important arxiu.

Vagi doncs per
davant, en aquest apunt al bloc, una
reivindicació històrica de l’il·lustrat rector d’Horta, Mn. Tomàs Casas, qui va
adoptar davant la inacció de les autoritats eclesiàstiques i civils, una
decisió individual arriscada, amb la única voluntat de salvar al màxim l’arxiu
de Sant Jeroni que ell humilment custodiava. Mn. Casas devia patir, després de
veure com en el transcurs de la seva llarga trajectòria com a rector d’una parròquia,
aleshores encara rural, es malmetia tot aquell patrimoni documental de manera pràcticament
irremeiable.

Malgrat tot, encara
hem de parlar de fortuna, car a l’emportar-se Barraquer l’any 1902 l’arxiu de
Sant Jeroni, el va salvar d’una destrucció segura l’any 1909, quan en el
transcurs de la setmana tràgica l’antiga parròquia i rectoria d’Horta foren
absurdament incendiades.

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en
Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols  Barcelona 1906

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante
el primer tercio del siglo XIX. 4. Vols
Barcelona 1918

FITER I
INGLÉS, Josep. Una Bona Troba. LA RENAIXENSA. Barcelona 30 setembre de
1875

FITER I INGLÉS, Josep. Recorts dels voltants de barcelona.
La Llumanera de Nova York. Nova York setembre 1877

FITER I
INGLÉS, Josep. Excursió històrica pel pla de Barcelona. Pags. 216/224
Anuari de la Associació d’excursions Catalana. Any 1881. Barcelona 1882

FITER I
INGLÉS, Josep. Las Cercanias de Barcelona. Guia-Cicerone. Tipografia de
la Casa Provincial de la Caritat. Barcelona 1888

MARTÍ BONET, Josep Mª. MEMORIA ECCLESSIAE VII; Archivo de
San Jerónimo de la Vall d’Hebron. Memoria Ecclesiae. Ordenes monásticas y archivos
de la iglesia Vol. II. Actas del IX congreso de la Asociación de Archiveros celebrado en Oviedo – Valdediós 2a.
Parte. Oviedo 1995

MEMÒRIES
DE L’ASSOCIACIÓ CATALANISTA D’EXCURSIONS CIENTÍFIQUES.
1876-1877. Pag. 93 a 95. Butlletí. Barcelona 1880.

OLIVÉ I GUILERA, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Parròquia de Sant Jeroni de Montbau. Barcelona 1995.

SANABRE, José. El Archivo Diocesano I, Fidel
Rodriguez Impresor. Barcelona 1947