La relació entre fra Ramón Joan, Prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i la Reina Maria, esposa del Magnànim va ser molt llarga en el temps. Fra Ramón Joan, home de gran saviesa i profunda fe religiosa es convertí en un dels consellers més preuats de la reina, qui en compensació pels seus serveis continuats en el temps afavorí el monestir construint el primer claustre, el refectori, la sala capitular i altres dependències que havien quedat per bastir arran de la mort del rei Joan I l’any 1396.
Com a mostra del
vincle que unia la reina amb el prior Ramón Joan, queda aquesta carta datada a
València el 31 de març de 1445, conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó; en
la que posava en coneixement del prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron el
seu profund sentiment de tristesa per la mort de les reines de Castella i Portugal,
així com la seva aflicció per la guerra que creia que de manera imminent es
podia produir a Castella, tot demanant-li que acudís al seu costat l’abans
possible.
Lluís Jordà i Roselló
La Reyna.
Venerable
prior. Al rebre de la present haurets sabut com a nostre Senyor ha plagut
appellar al seu regne la molt il·lustre e molt cara germana del senyor Rey e de
nós, la reyna de Castella. És al dit senyor Rey e a nós cas de gran dolor e
tristor, majorment ésser tan freschas les làgremes de la mort de la reyna de
Portugal, e en tan poch temps haver perdudes dues Reynes germanes. E si los qui
resten en Castella visquessen en pau e en concòrdia, no haguérem pus causa de
congoxa, sinó que prenguérem aquell conort que poguérem de ço que nostre Senyor
ha ordenat; mas com veem al denant la gran tribulació que és en aquell regne, e
tant com és major lo grau de la conjuncció tant major se prepara lo scàndel
entre ells, e ésser soltada la regna e lexat tan gran poder al enemich de
humana natura, pensats que açò no és obra de poder-se’n aconortar axí com de ço
que Déu fa, a la voluntat del qual som obligats, majorment on veem los mals
perseverar e encara augmentar. D’altra part nos ha vengut accident no
acostumat, axí que a Déu plau que tingam tribulació en la ànima e en lo cors.
Desijam molt haver persones devotes ab qui·ns puxam en alguna manera aconsolar.
Per què·us pregam, ab tanta afecció com dir se pot, que hun dia de la setmana
qui ve vullats venir a nostra presència; e provehits entre tant de ço que
hajats necessari, car porà ésser que haurets a tornar en Castella. E axí
mateix, per totes aquestes coses e per les ànimes de les dites Reynes, farets
fer comemoracions e specials oracions, e que nostre Senyor vulla remediar per
sa misericòrdia en les dites congoxes e tribulacions. Açò són obres de gran
mèrit, e pròpries a vós, e de gran complacència a nós. Dada en València, a xxxi
dies de març del any m cccc xxxxv. La Reyna.
Domina Regina
mandavit michi, Guillermo Bernardo de Brugada. Probata.
Al venerable,
religiós e amat nostre, lo prior del monastir de Sant Gerònim de la Vall
d’Ebron.
(ACA) Real
Cancillería, Reg. 3.040, fol. 92r-v.
