Durant el procés de
restauració de les voltes de l’església de Sant Martí de Cerdanyola, es va
descobrir un conjunt esplèndid de ceràmica dels segles XVI i principis del XVII
que serví de material de rebliment de l’espai existent entre la volta i el
forjat.

L’aparent actitud
absentista del monestir en la construcció de la nova església parroquial, certa
en l’aspecte econòmic, no ho era tant en el seguiment de les obres. Això es pot
interpretar molt bé a partir del considerable nombre de documentació conservada,
encara a dia d’avui a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, relativa a les obres de
Sant Martí de Cerdanyola.

La modernitat de
les obres de la nova església parroquial, a la romana, és a dir renaixentistes,
no és però el motiu d’aquest apunt al bloc, sinó l’existència a la volta d’un
element ceràmic molt interessant que ens apropa a Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron. La feliç aparició, entre moltes altres restes ceràmiques, d’una plat
amb l’escut heràldic jerònim, tot i que fragmentat,  confirma d’alguna manera el paper important, tot
i que sempre menystingut, del nostre monestir amb Sant Martí de Cerdanyola.

L’escut que apareix al plat és el genèric de l’orde jerònim,
sense cap signe distintiu relatiu a la Vall d’Hebron. Conté dos elements fonamentals
de la tradició vinculada amb aquest orde religiós. El lleó rampant, animal
ferotge que acompanyà sempre aquest sant després d’haver-li guarit la ferida
que tenia a la pota. Segons la tradició, el lleó el va acompanyar des
d’aleshores sense separar-se mai del sant, deixant-se morir de fam damunt la seva
tomba. L’altre és el capell catedralici, al·lusiu a la vinculació de Sant
Jeroni amb Sant Damàs, papa de Roma del que Sant Jeroni fou secretari.

La importància que
Sant Martí tenia per al monestir de Sant Jeroni queda perfectament recollida a Las
Memorias  històricas de la Iglesia
nova  de Sant Martí de Sardañola.
Memòrias del monjo escrivent (1491-1778). Document conservat actualment a
l’Arxiu Diocesà de Barcelona.

Aquest document ens
aporta informació de primer ordre en relació a l’església de sant Martí de
Cerdanyola, i allunya aquesta imatge tan esventada dels monjos jerònims girats
d’espatlles o aliens a l’esdevenidor d’aquesta parròquia.

Recomano com a obra
de gran interès en el coneixement de l’església vella de Sant Martí de Cerdanyola,
l’estudi coordinat per Marta Argelagués, en què figura un gran nombre
d’aportacions feta per estudiosos de diverses especialitats que aporten un millor coneixement sobre
l’antiga parròquia. La ressenya del qual refereixo seguidament a la
Bibliografia.

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

ARGELAGUÉS,
Marta. L’església vella de Sant Martí de Cerdanyola.
Història i Arqueologia. Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès. Història. Ajuntament de Cerdanyola. UAB
(Universitat Autònoma de Barcelona) Servei de Publicacions. Cerdanyola 2009