L’orde jerònima a
la Corona d’Aragó va néixer al País Valencià. El seu primer monestir, al marge
d’una frustrada fundació al Pla de Xàbia, fou el de Sant Jeroni de
Cotalba, però aquesta comunitat no fou
l’única existent en aquest territori. D’aquesta casa matriu en varen néixer altres
que es distribuïren per València i Catalunya. Avui parlarem d’un altre
important cenobi fill de Cotalba, Santa Maria de la Murta, situat a la comarca
de la Ribera Alta, dins del municipi d’Alzira.
La seva història es
remunta a finals de la primera dècada del segle XV, quan el prior de Sant
Jeroni de Cotalba, Fra Domènec Lloret i un grup de monjos d’aquest monestir s’adreçaren
a un indret proper a Alzira, la Vall de la Murta, per bastir una fundació. El nou monestir va
prendre el nom de Santa Maria de la Murta. Consta també durant aquest primer període de la vida de la naixent
comunitat jerònima la visita al cenobi de Sant Vicenç Ferrer.
L’obra inicial que
correspondria, a l’església i a alguna
dependència immediata, va anar a càrrec del mestre d’obres de la ciutat de
València Jaume Gallart, artífex, entre d’altres autors, del Portal de Quart, del monestir de la
Trinitat i del Palau del Real, tots de
la ciutat de València.
El monestir es va
poder construir i ampliar gràcies a nombroses donacions fetes per personalitats
rellevants del regne de València, però entre totes elles va sobresortir les que
feu la família Vich. Aquesta família fou
una de les més importants socialment i política durant els segles XV i XVI.
Recau en la figura
del cardenal Guillem Ramón de VIch, el paper més destacat en relació al
monestir de la Murta, afavorint-lo amb la construcció d’una nova església. Aquestes
obres però foren finançades per Jeroni
VIch i Vallterra (1459-1535), ambaixador de Ferran el Catòlic i posteriorment
de Carles V a Itàlia. Els constructors designats per edificar la nova església,
foren Joan d’Alacant i Agustí Muñoz, obra de fàbrica que s’havia d’erigir dins
els cànons del renaixement.
Els successors dels
primers valedors continuaren la col·laboració de la família Vich amb el
monestir, ajudant en la construcció
d’altres dependències de la Murta. Molts membres d’aquesta noble família foren
soterrats durant generacions al monestir de Santa Maria de la Murta.
La decadència del
monestir arribà amb el segle XIX. La
crisi que patí el monestir fou de tal envergadura que els monjos va arribar a vendre’s l’orgue de l’església i altres obres d’art.
L’any 1835, moment de la clausura definitiva del cenobi, la comunitat només
estava composta per onze monjos.
Pocs anys després
la ruïna més absoluta imperava en el clos monacal. El monestir va passar a mans privades que no van tenir cap
cura del monestir propiciant el seu enderroc. El paratge natural en el que es trobava la
Murta va convertir fins fa escassos anys el que quedava del monestir, en un
escenari romàntic i isolat, molt apropiat pels amants del muntanyisme, però que
alhora afavoria lentament la seva desaparició.
Hores d’ara, sembla que les coses han començat a
canviar, a millor!!!
Maria de la Murta abans de la seva destrucció
Feta aquesta petita
introducció històrica, us vull parlar del motiu que em porta a escriure aquest present apunt al bloc, l’existència
d’un Llibre de Costums redactat l’any 1750 que es conserva a la Biblioteca de
l’Arxiu Municipal d’Alzira, procedent de l’arxiu del monestir de Santa Maria de
la Murta.
Els Pares visitadors del monestir es van adonar
que el Llibre de Costums, en el qual es marcaven totes les normes d’actuació
que havien de seguir els frares, eren de l’any 1651 i per tant mereixien una
nova redacció i adaptació als temps actuals.
La redacció del nou
Llibre de Costums, textualment “Costumbres
de Nuestra Señora de la Murta”, escrit en llengua castellana, no té una
autoria coneguda, malgrat que hi ha estudiosos que l’assignen a fra Joan Soler,
arquer major i responsable de l’arxiu de santa Maria de la Murta, personatge
il·lustrat, en actiu des de l’any 1731. També podria haver intervingut en la
seva nova redacció el prior del monestir, càrrec que en aquells moments requeia
en fra Joan Baptista Morera.
Les noves costums
estan dividides en quaranta-quatre disposicions, de manera semblant al Llibre
de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, tot i que hi ha sengles
diferències. L’orde jerònim admetia que
cada comunitat adaptés la regla d’acord amb la seva singularitat.
El grau
d’especificitat que el Llibre de Costums de cada casa té, permet
conèixer de manera molt aproximada la vida de les diferents comunitats
jerònimes. Ens apropa de manera molt
significativa al dia a dia de la seva vida monàstica i ens permet saber, fins i
tot després de la seva desaparició, quines eren les funcions concretes de
cadascun dels membres de la comunitat i les seves responsabilitats.
A fi i efecte de
conèixer el contingut dels diferents preceptes que figuren al Llibre de Costums
del monestir de la Murta, passo seguidament a detallar el seu enunciat, en
l’ordre i llengua que estan escrits en el llibre manuscrit:
- De
lo que se canta o reza en el choro. De los Dobles de primera y segunda clase. - De
las obligaciones del Vicario. - Del
presidente o sovicario. - Del
hebdomadário, diácono y subdiácono. - De
los correctores del canto y letra. - Del
cantor y sustentor. - De
los versaculários. - Del
kalendario y luzernas. - De
quando se ha de tañer el órgano. - De
las procesiones - De
los dia que ay sermón. - De
la lección del choro. - De
la oración y comunión. - Del
oficio del sachristán. - Del
reloxero y campanero. - De
los servidores de 1ª y 2ª mesa. - De
los lectores de 1ª y 2ª mesa. - De
las exempciones del choro y oficio de tabla. - De
los Diputados. - Del
Procurador mayor. - Del
Procurador segundo. - Del
arquero mayor. - Del
arquero segundo. - Del
Procurador de cobranzas y pleytos. - De
los granxeros de Moncada y Xixara. - Del
Maestro de novicios y obligaciones de los Nuevos. - Del
ropero y zapatero. - Del
portero y hospedero. - Del
cozinero. - Del
enfermero. - Del
refitolero. - Del
frutero. - Del
bodeguero. - Del
ornero. - Del
barbero. - Del
chorista. - Del
dormitorio. - De
las secretes y espuerta. - De
las recreaciones y salidas de los
monges. - De
los dulzes que se dan a la Comunidad. - De
los espolios de los monges. - Del
lector de escritura. - De
algunas obligaciones de los monges. - De
los Donados.