En llenguatge
laboral d’avui dia entendríem que els llibres de costums dels monestirs eren en
realitat un Manual de Procediments. És a dir eren les guies de les diferents
activitats i tasques que es portaven a terme dins els monestirs. Tant les
exclusivament litúrgiques, com les específicament laborals.

Els costums es van
anar adaptant a tot allò que els Capítols Generals de l’orde jerònim anaven
estipulant com a normes a seguir d’obligat compliment. Per aquest motiu els
Costums s’havien d’anar refent per seguir les regles que paulativament l’orde
proposava, adaptant-les a la casuística de cada monestir.

Sant Jeroni de la
Vall d’Hebron, disposava d’un Llibre de Costums escrit a finals del segle XVI,
del que conservem una còpia feta l’any 1732, en haver-se perdut l’original que
havia d’estar disposat sempre al cor. Justament és aquesta còpia l’únic
referent que disposem dels Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, en haver-se perdut tots
els altres llibres de Costums, així com les possibles refeccions que es feren.

Del monestir de
Santa Maria de la Murta, monestir jerònim proper a Alzira, del que ja hem
parlat en distintes ocasions, també  es
conserva, procedent del seu antic arxiu, un llibre de Costums, escrit en aquest
cas l’any 1750. Aquest llibre, es va redactar de nou després que els pares
visitadors consideressin que l’anterior llibre de Costums, escrit l’any 1651,
quedava obsolet i s’havia de redactar de nou, adaptant-lo al nous temps, i a tot allò que els Capítols generals de
l’orde prescrivien.

També de l’altre
gran monestir jerònim català, Sant Jeroni de la Murtra, es conserva un llibre
de Costums. El llibre de la Murtra es va escriure atenent el que prescrivien
els capítols generals de l’orde celebrats l’any 1789, redactat i aprovat  (aparentment) entre l’any abans esmentat i l’any
1792. Aquest llibre manuscrit es troba actualment a l’arxiu Josep M. Cuyàs Tolosa
del Museu de Badalona. Aquest arxiu fou donat al museu l’any 1992 per la
família Cuyàs.

De tota manera i a
l’igual que el llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, estem
parlant també  en aquest cas d’una còpia,
i no del manuscrit original. El costumari de Sant Jeroni de la Murta conservat
al Museu de Badalona, fou copiat uns quants anys després de la seva confecció,
l’any 1818. L’autor d’aquesta còpia, malgrat no estar signada, sembla feta de
ma del propi prior, fra Isidre Boadella.

El llibre de
Costums de Sant Jeroni de la Murtra és un manuscrit compost de 31 fulls
numerats, escrits en castellà, a doble pàgina. Distribuït en trenta capítols
que abasten tota l’organització interna del monestir, especificant totes les
funcions, obligacions i tasques.

Aquest son títols
dels capítols del llibre de Costums de Sant Jeroni de la Murtra en el mateix
ordre que hi figuren:

1 De lo que se debe
cantar en el coro

2 Costumbres del
hebdomadario

3 Costumbres del cantor y sustentor

4 Costumbres del
corrector de la letra

5 Costumbres del
calendario y lucernario 

6 Costumbres del
que tiene cargo del coro 

7 Costumbres de
tañer el órgano y su canto 

8 Costumbres del
reloxero

9 Costumbres del
sacristán y su ayudante

10 Costumbres de la
misa de luce o de alba 

11 Costumbres de
los que han de ir a prima, hasta quando han de hazer la hebdomada

12 Costumbres en
las procesiones

13 Costumbres de
algunos días del año

14 Costumbres del
padre prior 

15 Costumbres del
padre vicario 

16 Costumbres del
padre maestro de novicios

17 Costumbres del
padre procurador de Barcelona

18 Costumbres del
refitolero

19 Costumbres del
padre portero y hospedero

20 Costumbres del
hospedero

21 Costumbres del
enfermero

22 Costumbres del
hornero

23 Costumbres del
cillerero

24 Costumbres del
administrador de la cocina

25 Costumbres de
los hermanos legos

26 Costumbres del
ropero

27 Costumbres del
que tiene cargo de la rasura

28 Costumbres del
padre obrero y obras

29 Costumbres del
granjero y de la granja

30 Costumbres
varias y miscel·lànies

A manera de cloenda,
crec que seria del màxim interès històric fer un estudi comparatiu dels tres
llibres de costums jerònims conservats, dos d’ells procedents de monestirs catalans i
un tercer del País Valencià. Vigents tots
tres durant el segle XVIII.

Lluis Jordà i Roselló