He
parlat sovint dels setges als quals fou sotmesa la ciutat de Barcelona durant
gran part de la Història moderna del Principat, i fins i tot en el transcurs
dels primers cinquanta anys de la seva història contemporània.
En
el nostre bloc hi figura un apunt, fet ja fa un temps, en el que parlava abastament
del setge de Barcelona dels anys 1651-1652, per les tropes de Joan Josep
d’Àustria. Setge que es va produir a finals de la guerra del segadors.(1)
En
aquell apunt parlava del setge, en especial, des de la perspectiva dels
defensors de la ciutat, encapçalats per Josep de Margarit. També del seu aliat
francès, el nou virrei de Catalunya nomenat pel cardenal Mazarin, el Mariscal de La
Mothe-Houdancourt. El mariscal de la Mothe va venir en auxili de
la ciutat el mes de gener de 1652, però no va poder trencar el setge, cosa que
a la postra va comportar mesos després la rendició de la ciutat a mans dels
Habsburg espanyols.
No
obstant, el que a nosaltres ens interessa és saber quin paper va jugar el
monestir de Sant Jeroni durant el llarg període que va durar el setge espanyol
de Barcelona.
Tot apunta que l’indret de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant
Genís dels Agudells ja era sota control dels espanyols des de l’inici del
setge. Circumstància que quedaria confirmada pel famós quadre de Pandolfo
Reschi sobre el setge de Barcelona, data l’any 1651. Aquest quadre presenta una perspectiva
molt realista del pla de Barcelona, destacant
a la seva part baixa les figures de Joan Josep d’Àustria i el seu estat major.
Corsini. Florència.
El setge de Barcelona per part de l’exercit del duc de
Mortara s’inicià el mes d’agost de 1651 després de travessar els espanyols el
riu Llobregat i ocupant el pla de
Barcelona. El dia 12 d’agost, ja es trobaven a les Corts de Sarrià i el dia 13,
a Sant Martí de Provençals. La maniobra perfecta per fer l’encerclament de la
ciutat.
No obstant, a finals dels mes de gener de 1652, el
monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va caure durant un curt lapse de temps a mans franceses. Fou utilitzat com
a centre de comandament amb la il·lusòria voluntat de trencar el setge espanyol.
Recordem l’assenyalat a l’obra anomenada, Relation fidèle et exacte du siège
de Barcelona fait par les espagnols en annés 1651 et 1652, obra anònima malgrat ser atribuïda en l’actualitat a
Josep de Margarit i de Biure.
L’ajut del mariscal de La Mothe-Houdancourt a la
ciutat de Barcelona arribà massa tard. El 24 de gener de 1652 procedent de la
vila de Sant Cugat, travessà la serra de Collserola i s’emparà del monestir de
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, on s’instal·là.
Un cop fracassada l’operació militar de ruptura del
setge, al cap de pocs dies, i després d’haver intentat prendre infructuosament
la vila de Sarrià, el mariscal de La Mothe va marxar del monestir de Sant
Jeroni amb les seves tropes, replegant-se vers la vila de Sant Boi de Llobregat,
on instal·là el nou quarter general.
Per diverses cartes signades per La Mothe-Houdancourt,
sabem que el dia 4 de febrer de 1652 encara es trobava al monestir de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron. El dia 6 de febrer ja hi ha constància de la seva arribada
a Sant Boi de Llobregat.
Plànol del setge de la ciutat. (1652)
L’estada de La Mothe a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
queda confirmada pel plànol conservat a la Biblioteca de Catalunya, en què es
fa esment de les dates en les quals aquest convent va sevir de quarter general
francès: Convento de San Geronimo quartel del henemigo quando se dejo ver la primera vez a nuestra lignia
fue el dia 24 de henero y est(u)vo diez dies. A la llegenda del
plànol també hi figura l’apunt següent: San Boy lugar adonde se paso a
aquartelar.
L’exèrcit de sa Majestat Catòlica tindria coneixement immediat
d’aquest abandó, i ràpidament els hispànics passarien a ocupar aquest indret considerat
estratègic. Malgrat aquesta nova ocupació no tenim constància que Joan Josep
d’Àustria retornés al monestir.
La pesta s’havia estès entre les tropes assetjants i Joan
Josep d’Àustria va marxar de l’entorn immediat del setge, amb la voluntat d’allunyar-se
al màxim d’aquell flagell. L’impacte mortal que l’epidèmia va provocar entre
les tropes hispàniques va comportar la
marxa de l’estat major de Joan d’Àustria vers el mas Guinardó, indret força
allunyat del focus de la pesta.
Un historiador espanyol coetani dels fets descrits, el
P. fra Francisco de los Santos, ens aporta certa informació, tot i que massa
breu, relativa al comportament dels monjos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
durant el setge. Aquest autor, continuador de la magna obra del Pare José de Sigüenza,
assenyala en el llibre segon del quarta
part de La Historia de la orden de
san Geronimo, pàg. 167(2), el seguent:
“…los buenos successos de las
Armas de su Magestad, cuyo exercito tenia sitiada la Ciudad de Barcelona,
Cabeça del Principado de Cataluña; que poco después el año de 1652, se rindió al
Señor Don Juan de Austria, para que acrecentasse este triunfo, al de la
reduccion de Napoles, y Sicilia. La nueba de tan feliz sucesso recibio su Magestad
(Felip IV) en el bosque de Balsain, aviendo echo viage à nuestro Real
Monasterio de San Lorenço, vino à darla el Duque de Alburquerque, Capitan
General de las Galeras de España: dispúsose la Iglesia del convento con alegres
ornamentos, luminarias, y luzes; y al llegar su Magestad de la Caza, al
anochecer, asistiò con la Reyna, y todos los Grandes, Caballeros, y Damas, Al
Te Deum Laudamus; que se cantó con grandes alegrias, dandole à Dios las gracias; Señor de las Victorias; y se dio
fin con un villancico, acomodada la letra à la ocasion, y al sucesso, que
pareciò muy bien. Despues todo lo restante de Cataluña diò la obediència à su
legitimo Señor, y se acabaron las guerras: Todo el tiempo que duro el cerco de
la Ciudad nuestros Monasterios de Val de Hebron, y de la Murtra, que estan
cercanos à ella, experimentaron grande atencion en los Capitanes, y Soldados
del Exercito Real, correspondiente à la que tuvieron con ellos los Religiosos, acudiendolos con quanto podian, deseosos de que se cumpliesse lo que avian pedido
a Dios desde los principios, y avian solicitado con algunas diligencias,
para que no llegassen las cosas al
rompimiento que llegaron. Desde el principio (muerto violentamente el VIrrey)
los Gobernadores de la Ciudad, y los inculpables en el hecho, se valieron de
nuestros religiosos (deseando composicion sin guerras, y que se castigassen los culpados) para remitir
algunas Cartas a su Magestad por medio del Prior de San Lorenço, para que
llegassen a sus Reales manos (que por otros caminos que avian intentado no
llegaban) y lo executaron con mucha atencion, aunque el Prior de san Lorenço,
aviendolas recibido, y consultado si las daria, hallò seria de inconveniente el
darlas por ciertos respectos que tocaban al Privado.“
En definitiva, tot apunta que els monjos jerònims van
guardar fidelitat a la corona hispànica, i fins i tot persones alienes al
monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron es servien en ocasions dels frares
jerònims catalans per fer arribar amb seguretat missives a la Cort de Madrid, a
través del Prior de San Lorenzo de l’Escorial.
Lluís Jordà i Roselló
NOTES
1.- Jordà Roselló, Lluís. El
setge de Barcelona per Joan Josep d’Àustria (1651-1652). Bloc de l’Associació
d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Publicat el 16 d’abril
del 2021.
2.- Santos, Francisco de los. Historia
de la Orden de san Geronimo. Quarta parte. Libro segundo. Imprenta de Bernardo
de Villa-Diego. Madrid 1680.