Va ser a través de la ploma de Pere Serra i Postius, en el seu llibre Prodigios y Finezas de los Santos Angeles, editat a Barcelona l’any 1726, que vaig tenir constància per primer cop de l’existència d’un manuscrit atribuït a Sant Josep Oriol que es conservava a l’Arxiu de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Aquest manuscrit, gairebé un dietari, biografiava la vida de vàries dones que havien viscut en esperit de santedat. No obstant, en haver mort Sant Josep Oriol l’any 1702 i aquestes dones en data posterior, era possible que haguessin intervingut alhora altres mans en l’acabament d’aquest recull. Tot apuntaria a Antoni Rialp, frare de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i germà d’una de les biografiades, la monja jerònima Magdalena Rialp, com a responsable del fet que aquest manuscrit en qüestió estigués dipositat a l’arxiu d’aquest monestir.
Serra i Postius, tot fent referència en el seu llibre a Sant Josep Oriol1, ens dona la pista d’on es trobava aquest manuscrit abans esmentat:
“Este pues, Varon Santo, governo muchos años el espiritu de la Venerable Madre Magdalena Rialp, y Çafont, Religiosa del Convento de Geronimas de Barcelona; à quien tambien llevava Dios por la senda de la mortificación, y abstinència rara: de tal modo, que huvo tiempo que no comía sinó el solo pan, y esto á la noche, y en breve le arrojava de sí, quedando hasta otro día à la misma hora sin cosa dentro su cuerpo, sinó la Santa Comunión: y viendo los grandes prodigios que, Dios obrava en ella, passó el Doctor Oriol su Confessor à escrivir su vida a modo de diario; la qual està recondida en el Archivo del Monasterio de San Geronimo de Vall de Hebron vezino à Barcelona; cuyo manuscrito me comunico el Padre Carrerasde quien se ha hecho mención y de él tengo en mi poder puntual copia. Y lo que se ha referido del autor del manuscrito, se ha sacado de un compendio de su vida, que se halla en el Archivo de su Iglesia y de otras noticias que tengo epilogades para escrivir un breve recuerdo de tan ilustre Varon.”
La pista sobre aquest manuscrit torna a aparèixer en el llibre escrit en ocasió de la beatificació de Josep Oriol l’any 1806, editant-se justament un any després, en ocasió d’una gran festa multitudinària en honor del nou beat que es va celebrar a Barcelona. L’autor del llibre fou Juan Francisco de Masdeu. Vida del Beato Josef Oriol, Barcelona 18072. En el qual recollia de manera simplificada i en castellà les biografies d’aquelles dones venerables. Es tractava d’una traducció del manuscrit original, escrit en català, que continuava en aquells moments a l’arxiu de Sant Jeroni del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Aquestes biografies figuren recollides com a Opuscle II i III en el llibre de Masdeu, corresponents a Magdalena Rialp i Safont i Jerònima Llobet. El mateix autor assenyala que es tracta en ambdós casos de “Compendio del original catalan”. Escrites de pròpia ma de Josep Oriol si bé com assenyala en nota al peu de la biografia de Magdalena Rialp: “Escribió la continuación de esta vida el Beneficiado del Pino (Santa Maria del Pi) Don Raymundo Roséll, que fue sucesor del Beato Oriol en la Dirección espiritual de Magdalena Rialp…”
Dona fe Masdeu de l’autoria de les biografies atribuïdes sempre a Sant Josep Oriol, quan fent referència a Jerònima Llobet, l’altra dona de la qual era també director espiritual, parla de sí mateix en tercera persona: “El tercer Director aprobó la penitencia y los ayunos de la devota doncella”. Com assevera seguidament l’autor del llibre dedicat a Sant Josep Oriol fent esment a aquesta expressió: “Este tercer Director fue el Beato Oriol, que habla de sí mismo, como suele, en tercera persona.”
Sempre s’està fent referència al manuscrit original, escrit en llengua catalana, i que es trobava l’any 1807 a l’Arxiu del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Masdeu assenyalava també que els biògrafs de Jerònima Llobet a la mort de Josep Oriol foren:
“El Beneficiado del Pino (Santa Maria del Pi) Don Raymundo Roséll, el Monge de San Gerónimo Padre Don Antonio hermano de la religiosa Rialp, y el Doctor Don Francisco Blanch Presbítero, sucesores los tres, uno tras otro del Beato Oriol en la Dirección de la doncella Gerónima Llobét, continuaron todos la vida de esta insigne sierva de Dios, hasta el día de su dichosa muerte, que aconteció en el día 13 de Diciembre de 1718, como consta por la inscripción latina que se puso por memoria baxo su retrato”.
La pertinença del manuscrit de les venerables Magdalena Rialp i Jerònima Llobet de la ma de sant Josep Oriol i la seva conservació a l’Arxiu del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron quedat corroborat per Torres Amat3:
“Escribió la vida de la venerable Maria Magdalena de Rialp y Safont monja del convento de San Gerónimo de Barcelona á la qual confesaba. Se halla Manuscrito en el archivo del Monasterio de Vall de Hebron, de donde lo copió Serra (Serra i Postius) Finezas de los Angeles pag. 347. En 12 de septiembre de 1768 aprobó sus escritos la S.C. de Ritus y Pio VI á 28 de julio de 1790 sus virtudes en grado heroico, y finalment fue beatificado por Pio VII.”
Torres Amat, sempre parlava en base al coneixement directe de les obres recollides en el seu diccionari, això fa pensar que el manuscrit obra de Josep Oriol, no va desaparèixer durant l’incendi del monestir de la Vall d’Hebron de l’any 1808, en temps de la guerra del francès, en el qual es va salvar l’Arxiu, però quedà molt malmesa o gairebé perduda la biblioteca.
El manuscrit però no va superar els efectes dels esdeveniments de l’estiu de l’any 1835, ignorant-se des d’aleshores el seu parador, si és que va poder ser preservat. Aspecte aquest que per la importància del document i la facilitat del seu transport podia haver ocorregut amb molta facilitat. No obstant, des d’aquell moment planà el silenci més absolut sobre el destí final d’aquest manuscrit.
Durant el segle XX, altres autors van tractar sobre aquest manuscrit aleshores ja perdut, com a conseqüència de la maltempsada de l’any 1835, però fent referència a una còpia que es conservava en llengua castellana a l’arxiu del monestir de monges jerònimes de Sant Maties. Es pot trobar dins l’obra de J. Ballester (Vida de San José Oriol. Barcelona 1909), i traduït en versió catalana per Tomàs Verges Forns (Els escrits de Sant Josep Oriol. Barcelona. 1999).
LLUÍS JORDÀ I ROSELLÓ
Associació d’amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
- SERRA I POSTIUS, Pedro. Prodigios y Finezas de los Santos Angeles. Jayme Suriá. Barcelona 1726. Pàgs.345-347 ↩︎
- MASDEU, Juan Francisco de. Vida del Beato Josef Oriol. Cia de Jordi, Roca y Gaspar. Barcelona 1807. Pàgs. 213-221 ↩︎
- TORRES AMAT, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de escritores catalanes. Imprenta de J. Verdaguer. Barcelona 1836. pag. 458 ↩︎
