La primera pregunta és infal·lible. Què té a veure Isabel Joan de Soler amb el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron? La resposta és simple, fou el monestir en el qual hi va ser enterrada per desig propi quan va morir, l’any 1484.
Aquest interès en Sant Jeroni de la Vall d’Hebron per part d’aquest personatge serà difícil de desvetllar, però intentaré conèixer la seva vida i saber qui va ser Isabel Joan de Soler.
Isabel o Elisabet, fou filla d’un aristòcrata valencià, Bernat Joan de Soler (Dessoler), senyor de la Vall de Tous, i mestre en medicina. També se li atribueix un origen més proper, nascuda a Sant Just Desvern i filla pubilla de la família Joan, i per herència del seu pare, senyora de Martorell i Rosanes. Va casar-se amb Galceran de Requesens i de Santacoloma (1400?-1465), hereu d’una de les famílies catalanes més notables de la baixa mitjana, senyor de la baronia de Molins de Rei i de la parròquia de la Santa Creu d’Olorda per concessió reial, i d’Altafulla i la Nou per herència del seu pare, entre d’altres senyories.
Els capítols matrimonials foren signats el dia 17 de febrer de 1431. El casament, però, segons altres fonts, no s’efectuà fins l’any 1434. Isabel Joan de tota manera no podia casar-se abans dels catorze o quinze anys, amb la qual cosa podem intuir com a hipotètica data de naixement aproximada, els anys 1416/1417. Fou mare de nombrosos fills. Tretze, almenys. L’hereu Lluís (1435), Violant (1438), Galceran (1439), i segons constava en el seu testament deu fills més, Berenguer Joan, Onofre, Bernat Guerau, Castellana, Isabel, Jerònima, Carmesina, Dimes, Joana i Dionísia.
El pare de Galceran de Requesens, Lluís de Requesens, fou afí a la causa dels trastàmares. Durant el compromís de Casp, adoptà una actitud clarament favorable al nomenament com a rei de Ferran d’Antequera, qui en agraïment, ja l’any 1415 el nomenà governador general de Catalunya, càrrec que mantindria fins l’any 1426. Galceran va intervenir en els afers polítics de la corona d’Aragó a partir de 1430, primer com a conseller d’Alfons el Magnànim i posteriorment com a uixer d’armes, sempre al seu servei. La seva carrera a partir d’aquest moment tingué una evolució exponencial. Fou designat com a Batlle general de Catalunya el mateix any 1430, càrrec que va exercir fins 1447, sent nomenat després governador general de Catalunya i a partir de 1453 lloctinent de Catalunya, havent-lo precedit en el càrrec la reina Maria de Castella.
Contrari a la Biga es feu partidari de la Busca i entre d’altres actuacions, determinà que els consellers de la ciutat de Barcelona havien de ser designats per ordre reial, sent autor l’any 1455 de la reforma del Consell de Cent. Fou ennoblit pel rei Joan II l’any 1458.
El seu posicionament polític contrari al Consell de Cent va fer que la família Requesens fos expulsada de Barcelona i de Catalunya. Destituit i detingut a instàncies del Consell de Barcelona, fou expulsat de Catalunya just abans de la guerra civil catalana (1462-1472). Galceran de Requesens no va veure la fi de la guerra, destituït del seu càrrec de portaveu de governador general, va morir exiliat a València l’any 1465. A la seva mort, el seu fill Galceran es va fer càrrec de moltes de les responsabilitats polítiques del pare.
La Baronia de Molins recaigué a mans de Galceran de Requesens per donació reial expressa d’Alfons el Magnànim l’any 1430, donació que fou impugnada de seguida sense resultat favorable per la ciutat de Barcelona. Malgrat els continus plets interposats pels consellers en considerar aquesta donació il·legal, la reina Maria de Castella la ratificà novament l’any 1444.
Isabel Joan, va administrar la baronia de Molins de Rei a partir de 1440, al costat del procurador Pere des Torrent, consolidant i ampliant la seva extensió, tot i entrar sovint en conflicte amb el consell de la vila de Molins, cosa que la va fer impopular. Isabel Joan, de manera prèvia i durant el període de la guerra civil va lluitar sempre per recuperar el patrimoni familiar confiscat, mantenint- se fidel a la corona i al rei Joan II. Finalment, aquest li fou retornat l’any 1472, a la fi de la guerra, després de la victòria reial sobre els partidaris de la Generalitat. Isabel Joan no abandonà el govern de la baronia de Molins de Rei fins a la seva mort, l’any 1484.
La vinculació amb el monestir de Sant Jeroni podria venir derivada per una relació de proximitat, però també per altres causes, com la identitat dels jerònims amb la corona, o els vincles que Maria de Castella havia mantingut amb el cenobi i la baronia de Molins. Potser per tota aquesta correlació de raons, o potser fins i tot per altres més directes que encara desconeixem, Isabel Joan des Soler va decidir ser sebollida en aquest monestir jerònim a la fi dels seus dies.
Siguin les raons que siguin, Isabel Joan de Soler, senyora de la baronia de Molins de Rei, estipulà en el seu testament fet a València l’any 1481, ser enterrada a la seva mort, que es va produir el dia 6 d’abril de 1484, dins del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Lluís Jordà i Roselló
