El gremi de llibreters de Barcelona en ser fundat l’any 1553 va prendre com a patró de la confraria a Sant Jeroni. El nom actual del gremi de llibreters de Barcelona procedeix d’aquella original Confraria Librariorum Civitatis Barcinone, la qual reunida de manera prèvia a l’antiga parròquia de Sant Jaume (desapareguda l’any 1823) i annexa a la Casa de la Ciutat, va acordar constituir-se com a tal en data de 26 de febrer de 1553. I així, consta en el seu llibre d’Actes anomenat Liber Confratriae Sancti Hieronimi bibliopopularum Barchinone, scilicet, Deliberationum Conciliorum at aliorum in posee meu Francisci Mulnell, autitate regia Notarii publici Barchinone et dictae Confraria escriba, et Petri Mambla subrogatus in locuem ejusdem. Aquest llibre es troba guardat a L’Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona:

“Die dominica XXVI, mensis Februarii, anno a Nativitate  Domini  M.D.L.IIIº.

Dit dia ajustat y congregat lo Concell general de la Confraria de Llibraters de la present ciutat de Barchinona ara novament instituïda y fundada sots invocació del  gloriós doctor de Sancta mare Sglesia mossenyor Sanct Hieronim, en virtut de noves ordinacions per los Magnifichs Concellers  y Prómens de la Present ciutat a dita Confraria atorgades y consentides, en les cases de mi Francesch Mulnell, Notari públich de Barchinona y scrivà de la dita Confraria, situades en lo carrer Comdal de la present ciutat, en la qual congregació  y ajust foren presents: Rafael Dauder, Joan Bages, Climent Trinxer, Joan Trinxer, Francesch Levià, Jaume Plà, Joan Gordiola, Jaume Cortey, Franci Cabrit, Barthomeu Gavarró, Hierónim Badia, Joan de Lexà, Lorenç Rialp, Claudes Bornat, Hierónim Pi, Lorenç Laceres, Joan Ferrer y Joan Jordà.

E com fou proposat y dit en lo present Concell per los dits, Joan Bages y Joan Trinxer, que los senyors Concellers los havien dit que attès los havien consentides les dites Ordinacions, era ara menester que lo dit Concell fes elecció de algunes persones les quals tinguen poder y facultat del present Concell de ensacular en les bosses de dita Confraria, novament  en la casa de la present Ciutat recondides per a Cònsols axí en cap, com segón, de dita Confraria, los quals  tinguen acerca de dita ensaculació  fahedora tot aquell y tant bastant poder, qual y quant, lo present Concell té.

Lo dit Concell, entesa  la dita proposició per dits Joan Bages y Joan Trinxer feta, començà a fer elecció de dites persones per fer la dita ensaculació, y ensacular les persones de dita Confraria que a ells los apparia per Cònsols de dita Confraria, y rebuts  los vots dels presents en dit Concell, la major part feu elecció  dels dits Joan Bages y Joan Trinxer, als quals acerca de dita  ensaculació fahedora donaren  tots aquell y tant bastant poder qual y quant lo dit Concell té.”

 Posteriorment, s’acordà tenir per patró a Sant Jeroni i escollir una capella en la qual poder festejar la Confraria de llibreters a aquest sant, és a dir el 30 de setembre. Fou proposat també que la dita capella fos instaurada en el monestir de monges jerònimes de Sant Maties de la ciutat de Barcelona, i òbviament, com no podia ser d’altra manera es demanà el parer dels confrares,  tal i com es recull en el seu llibre d’Actes, en data 12 de maig del mateix any de 1553:

“E com fos proposat per dits Cònsols que era cosa molt convenient que pus havien hagut privilegi del Lochtinent  general y tenien ja Ordinacions passades per lo Concell de la ciutat, que ara  assentassen llur Confraria sots invocació del gloriós Sanct Hieronim en alguna sglesia o capella ahont  tots anys poguessen festivar lo dit gloriós Sanct Hieronim axí com les altres confraries se acostumen de fer.

E exigits los vots  singularment de cascú de dits confrares presa de escrutini, la major part fou de vot y parer que attès que per la Reverent Priora del Monestir del gloriós Sanct Hieronim  de la present ciutat los es stat ofert lo cap del altar del dit Monestir lo qual està molt ben ornat axí de pàlits, stovalles, vestiments y altres ornaments, y a fer los  officis divinals, lo que no tindrien en altra part, y com la dita confraria de present no stiga en disposició de poderne fer, que eo la dita Confarria se fundàs en dit Monestir de Sanct Hieronim, y allí cascun any anassen a fer la festa de dita Confraria ab aquell modo y forma que la dita Reverent Priora y Convent se concordaràn y stipularàn.”

Queda molt ben entès que la Confraria de Llibreters de Barcelona no era especialment rica, acceptant de bon gran un monestir tan ben ornat, perquè ells no podien fer despesa. Lògicament atenent la seva migradesa econòmica, la dels llibreters, van acceptar estar a disposició del que la Priora de Sant Maties considerés.

Pocs dies després de prendre l’acord per part dels confrares d’acceptar l’oferiment de la Priora, (atès que era una confraria una mica pobre), s’estipularen els capítols entre ambdues parts. La Confraria de llibreters per una banda i el convent de jerònimes per l’altra. I així consten estipulats els capítols en el llibre d’Actes de la Confraria de Llibreters amb data 17 de maig de 1553.

“Capitulació feta per y entre la Reverent Priora y Convent de les Hierónimes, de una part, y la Confraria dels honorables Llibraters, de la part altra, en poder den Francesch Mulnell, Notari de Barcelona, de dits Monestir y Confraria a XVII de Maig del any M.D.L.III.

En nom de nostre Senyor Déu Jesuchrist e de la sacratíssima Verge Maria, mare sua, e del benaventurat Sanct Hieronim sia. Amen.

Per y entre la Reverent Priora y Convent del Monestir de Sanct Hieronim de la present ciutat de Barcelona, de una part, e los honorables Libraters de la dita ciutat, de la part altra, son stats fets, fermats, pactatc y jurats los Capítols, pactes y avinenses següents.

Primerament, es pactat y avingut entre les dites parts e la dita Reverent Priora y Convent de dit Monestir, atorguen y consenten als dits honorables Llibraters de la dita ciutat, presents y sdvenidors, que ells facen y celebren festa del dit gloriós Sanct Hieronim, lo qual ells dits Llibraters ara en la nova institució  y fundació de llur Confraria y Fraternitat han pres per Patró y Advocat, en lo altar major de dit llur Monestir, lo qual es fundat e instituït en honor y reverencia de dit gloriós Sanct Hieronim, faràn y celebraran en lo dit altar major solemne Offici ab Prevere, Diaca y Sotsdiaca, orgue e sermó, e empaliaràn y enramaràn la dita Sglesia com millor y més solemnement poràn, servintse dels millors vestiments, pàlit y altres ornaments a la celebració de dita festa necessària que elles tindran. E lo mateix faran y servaràn a les primeres y segones Vespres de dita festivitat. Les quals Vespres e Offici prometen que no diran  ni celebraran lo dit dia y vigília, fins a tant los dits honorables Llibraters, eo la major part de aquells sien presents en la Sglesia de dit Monestir.

Item, es pactat y avingut entre les dites parts e la dita Reverent Priora y Convent de dit Monestir, convenen prometen als dits honorables Llibraters que cascún  any, lo sendemà de la festa del gloriós Sanct Hieronim elles celebraran y celebrar faràn en la dita Sglesia de Sanct Hieronim un solemne aniversari per les ànimes dels dits confrares de Sanct Hieronim dels Llibraters de la present Ciutat, ab Prevere, Diaca y Sotsdiaca, Absolta ab Creu alçada, ab aygua beneyta e oracions, e axí com millor semblants aniversaris se acostumen celebrar en dit Monestir.

Item, los honorables Cònsols y Confraria de dits Llibraters atenent que, qui serveix altar es rahó visque de altar, per ço convenen y prometen a dita Reverent Priora y Convent que ells donaran y pagaràn cascun any a dit Monestir y Convent, eo al honorable Procurador de aquell, lo dit dia de Sanct Hieronim per la celebració de dit solemne Offici y Sermó. Vespres, pitansa, empal·liada y enramada o festa, XXV sous de moneda Barcelonesa. E més anant donaran cascun any a la sagristia de dit Monestir dos ciris de cera blanca cascú de pes de tres lliures, y altres dos ciris de la matexa cera blanca, de pes mitja lliura cascú, per los canelobres. Los quals ciris cremaran les primeres y segones Vespres, y al dit Offici de la dita festa del gloriós Sanct Hieronim, y apres tot l’any, a l’elevació del Corpus Dòmini de la Missa conventual de dit Monestir, ço es, a les festes manades y diumenges, tant quant los dits ciris duraran e durar poràn.

Item, també donaran y pagaràn cascun any per ajuda de la llàntia qui crema tot l’any devant lo Corpus Domini y de la ymatge del gloriós Sanct Hieronim X sous de la dita moneda. E més anant per la celebració de dit Aniversari cascún any en lo modo sobredit celebrador en dita Sglesia, altres X sous de dita moneda barcelonesa.

Volen, emperò, les dites parts, que per la present Capitulació y pacte les dites parts no sien obligades a les coses dessobre capitulades sinó tant quant a elles dites parts los plaurà yls apparrà, y no més.”

Dissortadament, poc queda d’aquest monestir, tret del seu record. L’any 1909, en ocasió de la Setmana Tràgica el monestir va ser afectat per un greu incendi intencionat i seguidament enderrocat, perdent-se tot el seu ric patrimoni artístic i documental. Actualment, fins i tot la comunitat de monges jerònimes de Sant Maties ha desaparegut com a conseqüència de la manca de vocacions.

Sempre però, ens restarà la seva història.

Lluís Jordà i Roselló

NOTA.

La transcripció de les actes ha estat presa de l’opuscle editat pel gremi de llibreters de Barcelona l’any 1929, en ocasió de la celebració de la diada de Sant Jeroni d’aquell any.