Hem de conèixer també la versió oficial dels francesos, que van de provar de justificar la crema del monestir en base a un suposat arsenal d’armes ocult dins el cenobi. Ho van fer a través del Diari de Barcelona, en aquell moment controlat per les tropes ocupants, que a la seva edició del dissabte 13 d’agost de 1808 va publicar unes línies referides a l’assalt de Sant Jeroni. Transcrivim en primer lloc el text en llengua francesa tal com va ser publicat.

Pendant que nos troupes élevoient des voeux à l’Eternel sur les malheureux reste d’un de ses camarades, et qu’elles assistoient à la cérémonie la plus sacrée, qui nous sépare pour toujours de la société, une bande de queIque centaine de brigands osat attaquer nos poste sur les route de Gracia et St. Andreu, et méme le Fort Pio.

Le Général indigné ordonna aux mêmes troupes qui assistoient à la cérémonie funebre de marcher, et lui méme se mit á leur tête.

Les lâches, á l’approche de 200 hommes d’infanterie et de 50 de cavalerie, se mirent à la fuite et prirent les hauteurs de Gracia, envain on voulut les joindre, ils replierent jusqu’au Couvent de St. Gerome, oú, depuis quelque temps, ils ont etabli le foyer de leurs complots de vol et d’assassinat.

Attaqué le couvent de trois cotés, ils parvienent avec peine à quiter ce poste quoique tres avantageux, et les troupes y entrerent sans obstacles. Fusils, munitions, approvisionnements de bouche, et même jusqu’a des boulets de canons ce furent les objets, qu’on trouva dans un asyle, qui devait être celui de la paix et des loix de l’Evangile.

Indigné le Général d’une pareille perfidie il ordonna que cet asile de l’assassinat fut detruit par les flames.

Qu’un pareille exemple terrible sur un couvent, au quel on avait déjà pardonné le crime d’avoir protegé la desertion, soit une lesson pour les Ministres d’une Religion, qui est gravée dans notre coeur, et que nous respectons autant, qu’ils ne s’écarteront pas des prIncipes sacrés qu’elle préscrit.

A continuació mostrem una traducció al català del text:

‘Mentre que les nostres tropes elevaven els desitjos al Senyor sobre les desgraciades restes d’un dels seus camarades i assisteixen a la cerimònia més sagrada, que ens separa per sempre de la societat, un munt de centenars de bandolers gosaren atacar els nostres llocs a les carreteres de Gracia i St Andreu, i fins i tot Fort Pio.

El General, indignat, va ordenar a les mateixes tropes que van assistir a la cerimònia funerària d’anar-hi, i ell mateix es va posar al capdavant.

Els covards, quan s’acostaven 200 homes d’infanteria i 50 de cavalleria, van fugir i van agafar les altures de Gràcia, hem intentat trobar-los en va, s’han replegat a Sant Geroni, on, des de fa temps, han establert la casa dels seus robatoris i assassinats.

Vam atacar el convent per tres parts, van aconseguir amb dificultats deixar aquest lloc, tot i ser molt avantatjós, i les tropes hi van entrar sense obstacles. Rifles, municions, subministraments de boca i fins i tot bales de canons, van ser els objectes que es van trobar a un asil que havia de ser el de la pau i les lleis de l’evangeli.

Indignat el General per tal perfídia, va ordenar que aquest asil de l’assassinat fos destruït per les flames.

Que tal terrible exemple sobre un convent, al qual ja havíem perdonat el delicte d’haver protegit la deserció, sigui una lliçó per als Ministres d’una Religió, gravada al nostre cor i que respectem tant que ells no es desviaran dels principis sagrats que prescriu.‘

A la notícia ja donen a entendre que la decisió de cremar-lo no és només pel suposat material bèl·lic trobat dins, si no pels incidents que hi van haver els mesos precedents i el convenciment de que el monestir col·laborava amb la resistència. A continuació trobareu les imatges de la notícia tal com va ser publicada.

Joan Bermúdez