El nostre estimat company Albert Cortés, sagristà de l’església del Pi i
conservador i arxiver d’aquesta mateixa parròquia, ens ha donat a conèixer
l’existència d’una comunicació relativa a una vista pastoral en el Monestir de
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, efectuada pel bisbe Jaume Cassador i que ha
estat recollida en aquest llibre de Mn. Josep Maria Martí Bonet.
El relat de la visita apareix en el volum XI de NOVUM SPECULUM
TITULORUM ECCLESIAE BARCHINONESIS XI. Visites pastorals a les set
parròquies antigues de Barcelona (segle XVI).
La nostra associació, amatent a qualsevol novetat relativa a l’aportació de
dades que ajudin a entendre la història i la vida de la comunitat religiosa del
monestir de Sant Jeroni, considerem d’interès la transcripció del que aquest
llibre refereix en relació a aquesta visita pastoral del bisbe de Barcelona Jaume
Cassador l’any 1549.
TRANSCRIPCIÓ LITERAL
“El dia 21 de maig de 1549 el bisbe de Barcelona Jaume Cassador visità
personalment l’església del monestir de Sant Jeroni de Barcelona. Visità l’altar
major que és de pedra. Feu una breu pregària en el tabernacle de dit altar, on
hi ha el sacratíssim cos de Nostre Senyor. La custòdia d’argent té forma de
piràmide amb quatre àngels. Sobre de tot hi ha una imatge del Sant Crist. Dins
es troben sis formes consagrades. També amb unes ampolletes d’argent hi ha
els sants olis (crismeres). Hi ha un reliquiari d’argent daurat en forma de creu
tot ell blanc, el qual és descrit en l’inventari. També hi ha una cortina que tapa
el retaule durant l’elevació de l’hòstia consagrada en la santa Missa. I als
costats dos canelobres. L’esmentada cortina (negra) serveix perquè es pugui
veure millor l’hòstia, àdhuc des de molt lluny, pels feligresos. Hi ha un
canelobre de ferro en el que es posen cinc ciris.
Sobre l’altar hi ha un bonic retaule de fusta i al mig la imatge de Sant Jeroni “de
bulto”. Als costats episodis de la seva vida. També hi ha una cortina, tres
llànties i lampades.
Els altres altars son “decenter” ornats amb “pal·lia”, corporals i ares.”
En no ser la traducció del document al català del tot completa, crec d’interès
transcriure l’original en llengua llatina.
Foli 114v.
“Ecclesia monasterii monialium Sancti Hieronimi civitatis Barchinone”
“Dicto die XXI mensis maii anno MºDº XXXXVIIIIº dictus Rvdmus barchinonesis
episcopus visitavit altare maius dicte ecclesie facta quod prius ibi brevi oratione
in cuius tabernaculo invenit sacratissimum corpus domini nostri Jesucristi intus
quandam custodiam argenteam habentem quator angelos in cuius sumitate est
crux argentea deaurata cum imagine crucifixi intus quam fuerunt invente sex
forme consecrate decenter.
Item quandam amphorellam argenteam admodum turris factam cum oleo
instituorum intus quandam capsam ligneam depictam existetem decenter.
Item visitavit quoddam reliquiarium argenteum in totum deauratum factum ad
formam pinaculi habens crucem in sumitate intus quod dicitur esse de ossibus
Sancti Hieronimi et aliorum sanctorum.
Item aliud reliquiarium argenteum partim ad formam crucis intotum album
quod erat descriptum in precedentibus visitationibus loco ipsius fuit inventun
unum terribulum argenteum.
Item visitavit altare maius dicte ecclesie quod invenit lapideum consecratum
cum tribus lineis inter quas erant corporalia sacra cum verbis consecrationis
tabulis afixis et dictum altare est coopertum ex tela linida loco corei.
Et supra dictum altare quedam cortinella impedens ex velluto nigro cum suo
gornimento pro elevatione corporis Christi ut a longe ab assistentibus ibi
videatur et in lateribus dicti retabuli sunt duo candelebra ferrea mobilia et aliud
magnum candelabrum ferreum in quo ponuntur quinque cerei.
Et supra dictum altare retabulum ligneum depictum pulcherrimum in cuius
medio est imago Sancti Hieronimi de bulto et in lateribus sunt depicte eiusdem
historie et supra dictum retabulum est quedam cortina impendens in virga
ferrea ex tela linida in cuius medio est depicta quedam crux.
Item sunt invente impendentes coran dicto altari tres lampades cum suis
bacinis ex lautono.
Jocalia enim et ornamenta dicte ecclesie que sunt sacrestia sunt in custodiam
sacristane dicte ecclesie que decenter et ornate tenet et ex eo non curavit ad
ulteriora prossequere in illarum visitatione.
Item visitavit alia altaria dicte ecclesie que inventa fuereunt decenter ornata ex
lineis paliis corporalibus et aris.”
Aquesta visita pastoral de l’any 1549 aporta diverses informacions, però en
especial una dada molt significativa relativa al retaule que figura damunt l’altar
major.
Òbviament, fa referència al retaule pintat finals del segle XV per Jaume
Huguet, Pere Alemanya i els Vergós, però assenyala l’existència d’una única
imatge escultòrica al mig del retaule, quan en origen es va pactar per part del
prior i monestir de Sant Jeroni que en serien dues. La Mare de Déu i Sant
Jeroni.
Durant la vista pastoral, 50 anys després de la confecció del retaule major,
només es parla d’una única imatge escultòrica, la de Sant Jeroni. Aquí, hores
d’ara ens apareixen diverses preguntes. La imatge de la Mare de Déu
ràpidament va ser treta del retaule i no durant el segle XVIII com es pensava?
O no es va arribar a fer mai?
Se sap per referències de finals del segle XVIII que la imatge original del
retaule (fins ara dues imatges originals) van ser substituïdes per una altre
imatge única “de bulto” barroca, també de Sant Jeroni.
El que està clar, segons ens indica la visita pastoral del bisbe Jaume Cassador,
és que l’any 1549 només un Sant Jeroni “de bulto” senyorejava el retaule.
Una magnífica aportació del contingut d’aquesta visita pastoral que ara ens
aixeca nous i seriosos dubtes…
Lluís Jordà i Roselló