Després de la publicació dels nou capítols de “APUNTS PER A UN PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE L’HORT DE SIMPLES I ELS CONREUS DE L’ANTIC MONESTIR DE ST. JERONI DE LA VALL D’HEBRON” del mestre Jordi Espuny, ens preguntàvem si l’espai de conreu era o no a prop del monestir. En Jordi Vila ha trobat evidències que ens permeten imaginar que tota la muntanya oferia possibilitats.

A les fotografies veureu marges (Un marge o una espona és una paret de pedra seca (sense gens de morter) que serveix per contenir la terra) que delimiten bancals (o feixes) més o menys petits certificant la necessitat d’aprofitar el terreny. Els marges asseguren la muntanya de les esllavissades, conserven la terra a lloc, mantenen la humitat i deixen passar l’aigua. Els marges són refugi d’insectes i plantes valuoses per mantenir l’equilibri de l’entorn.

És ara que valorem la feina del “marger” (la paraula me la va ensenyar un jove marger), ara que veiem com les esllavissades s’emporten la muntanya avall, ara que els tractors i la agricultura intensiva eliminen aquestes ancestrals barreres que els nostres avis construïen per conservar la terra i l’entorn. 

El marger devia ser una professió poc valorada, no l’havia escoltat anteriorment. És clar que els nostres avantpassats treballaven fent marges, però no treu que “professionals margers” es dediquessin a fer unes construccions que trobem encara arreu. 

Aquesta última suposem que és el nostre monestir.