EL FRARE
APAREGUT
Un altre dels
frares que va ser objecte d’especial
reconeixement per la seva comunitat en quan a santedat, fou fra Agustí Serrano.
Havia estat abans
de professar en el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron frare mendicant.
Un cop va professar al monestir va optar sempre per la humilitat acceptant
només ser frare llec. Fou porter de la casa molts anys rebent els hostes de la
manera més hospitalària, també exercí de rellotger sense abandonar mai els seus
deures religiosos encara que no li corresponguessin per la seva activitat
laboral diària.
Humil fins a la fi
dels seus dies sempre va mantenir com a pròpia la cel·la més humida i freda del
monestir, sense voler-la canviar mai per cap altra. Dormia en una pobre llitera
i amb una pedra per coixí. Home d’especial santedat aconsellava tot hom que li
demanava parer.
Un cop un mosso de
la casa va perdre una bossa que contenia set ducats i altres monedes més
petites. Va demanar a fra Agustí que pregués per ell a fi i efecte de poder
recuperar-la. El bon frare li va dir que pregués a Déu i que es proposés donar
als pobres la moneda petita. No va trigar gaire a trobar-la, actuant tal i com
li havia recomanat fra Agustí.
Va portar l’hàbit
jerònim 45 anys. Va morir el mes de desembre de 1545. Després de la seva mort
es va produir un altre fet extraordinari. Després de mort fra Agustí es va
aparèixer a una dona de gran esperit religiós que vivia en el monestir de Sant
Tomàs de la ciutat de Vic, convent molt allunyat
del de Sant Jeroni. La bona dona malgrat no haver-lo vist més que una sola
vegada el va reconèixer i li va preguntar com es trobava. El monjo li va
respondre que es trobava al Purgatori, perquè malgrat haver lluitat tota la seva
vida contra les temptacions del dimoni, en alguna ocasió havia caigut en pecat
de supèrbia. El frare malgrat tot es sentia feliç perquè creia que no trigaria
gaire a estar en la gloria del Senyor, motiu pel qual li demanava a aquella
pietosa senyora que recés per ell per fer més breu la seva estada al Purgatori.
(10)
NOTES
10.- ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del
monasterio de San Hyeronimo de Val de Hebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit.
Real Biblioteca de San Lorenzo del Escorial.
BIBLIOGRAFIA
AMADES, Joan. Auca de les funcions de Barcelona. Auques Comentades II. Tallers Gràfics Hespería. Barcelona sense data
AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2001.
ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de la Val deHebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit C-III. Biblioteca Archivo del monasterio de San Lorenzo del Escorial.
FONTOBA i SOGAS, Juli. De les fonts de Collserola. La Punxa. Barcelona 2010.
RIUTORT, Josep M. Historia y Leyenda de las Fuentes Urbanas de Barcelona. Monografias Históricas de Barcelona. Editorial MIllà. Barcelona 1946.
SIGUENZA, José de fra. Historia de la Orden de San Jeronimo. Madrid 1605.
VILLANUEVA,Jaime. Viaje literario a las Iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta dela Real Academia de la Historia. Madrid 1851.