DE COM UN FRARE LLEC VOLGUÉ ASSASSINAR AL
PARE PRIOR FRA JAUME ROQUETA

Era en aquell temps
prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fra Jaume Roqueta (1523-1526),
període en el qual aquest prior fou objecte d’un intent d’assassinat per part
d’un monjo llec del seu monestir.

Poques coses
coneixem al respecte, però la crònica de Sant Jeroni de la Murtra de Francesc
Talet ens dona algun petit indici dels fets:

“…en lo qual
trienni en lo predit monestir de l’Abron per hun religiós profés del dit monestir, instigat per lo sperit maligne, fonch ferit
crudelissimament ab una destrall en lo cap. E ab un coltell (ganivet) lo volie degollar, sed
omnipotens Deus non permisit ⁽¹⁾,
però nafrà’ll en diverses parts de sa persona.”

La realitat de
l’agressió queda obscura, s’atribueix només a la intervenció del diable (el
maligne), però queda a l’aire si havia patit algun menyspreu o retret personal
per part del prior. El que queda fora de qualsevol dubte és la intencionalitat
i nocturnitat amb la qual l’assassí intentà matar Jaume Roqueta.

“E fonch molt
gran miracle com no·l matà, car entre les deu i honze hores ans de la miganit,
lo dit religiós li entrà dins la cambra hon dormie, y trobant lo dit pare en lo
lit, li donà los dits colps y, en aver-lo ferit, li caygué la destrall de les
mans y la lanterne ab la llum que portave e jamés la pugué trobar. Y entretant
vingueren los frares que sentien la remor.”

Els frares
arribaren just a temps perquè l’assassí no pogués acabar la seva feina i el van
fer pres. Poc després fou jutjat i severament castigat. Malgrat tot, poc càstig
va patir en prendre unes febres que van acabar amb la seva vida. Almenys
aquesta és la versió oficial que ens ha arribat!

“Lo predit religiós
fonch pres e sentenciat per lo capítol general de nostra orde que fos enclòs
dins una sitga o fossa deval terra en lo monestir de Guadalupe. Però per les
orations del dit reverent pare, qui sempre per aquell pregave, no morí ni fonch
posat en la dita fossa, mas percudit y pres per gran febre morí en la
enfermeria del dit monestir de Nostra Senyora de Guadalupe, rebuts tots los
sagraments.”

Òbviament, com no
podia ser d’una altra manera, va morir després de penedir-se de tots els pecats,
els fets i també de tots aquells que havia pensat fer, però que malauradament
per a ell no va poder materialitzar.

E ab molt gran
dolor y contrició per los mals que fet avie, confessà davant tots los present
estants que no sols al dit pare, mas a tres o quatre altres pares del dit monestir de l’Abron matar volie. Y
pregà ab moltes làgrimes als qui presents estaven que escriguessen de part sua
al dit reverent pare que li perdonàs i que ell confessave la sua gran maldat e
iniquitat e malicie y que lo demoni que tenia ab si li havie fet fer tots los
predits mals, essent ell innocent e sens culpa, la qual letra fonch ací enviada
al dit reverent pare e legida públicament. O mirabilis Deus in sanctis et
in operibus suis ⁽²⁾.

La culpa, tota per
al maligne. El frare llec que havia
intentat assassinar el prior, havia estat víctima d’una possessió infernal, no
d’un atac de bogeria transitòria (aquest diagnòstic no s’havia inventat encara en
aquell temps). Mai sabrem del tot la veritat. Sigui com sigui, el frare va
acabar morint i el prior va sanar de les seves ferides i va viure encara força
anys.

“Car no pos
dubte que per ésser estat aquest reverent pare en tota la sua vida hun espill⁽³⁾
de virtuts y santedat, obtingué del Senyor ab las sues pregàries que lo seu
perseguidor morís a mort regonegude y anàs en via de salvació. Lo dit reverent
pare visché aprés del sobredit cas XIII anys, havie LV que tenie l’hàbit quan
morí. La el·lecció del dit pare en prior d’esta casa⁽⁴⁾, com
és dit, fonch a XI de febrer de MDXXVIIII e complí son trienni ab lo qual acabà
lo cap de l’esglésie⁽⁵⁾.

Transcripció Lluís Jordà i Roselló 

NOTES

1.-
Però Déu totpoderós no ho va permetre

2.-
Oh Déu
meravellós en santedat i en les seves obres

3.- Mirall

4.- fra Jaume Roqueta profés de la Vall d’Hebron,
fou nomenat prior de Sant Jeroni de la Murtra

5.- La nau de l’església de la Murtra fou
allargassada pel seus peus i incorporat un cor al primer tram de l’església.