El monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron disposava d’una mare de Déu amb aquesta advocació disposada en una capella lateral de l’església que tenia la mateixa denominació. Hi ha constància documental de la profunda devoció que existia vers aquesta mare de Déu de Nostra Senyora del Patrocini. Aquesta imatge, amb tota probabilitat, posterior al període medieval, no s’ha preservat dissortadament avui dia, malgrat conservar-se viu el seu record.

Durant les festes de celebració del sisè centenari de la fundació del monestir, a mitjans dels anys noranta del segle passat, les cinc parròquies de la Vall d’Hebron van promoure  en memòria d’aquesta mare de Déu la creació d’un plafó ceràmic de majòlica, el qual fou instal·lat i beneït el dia 5 de juny de 1995 en el camí dels degotalls de la muntanya de Montserrat.

La gran vinculació dels monestirs jerònims catalans amb la reialesa, primer amb la casa comtal de Barcelona, després amb els trastàmares  i posteriorment amb els Habsburg, ens podria donar una pista fiable de quan es podria haver instaurar la devoció per aquesta mare de Déu en el nostre monestir de la Vall d’Hebron.

Malgrat existir constància de la seva celebració en ple segle XIII, a instàncies dels monjos predicadors, i més concretament els dominicans, no és fins el segle XVII quan el rei Felip IV l’any 1655 posa sota la protecció de Nostra Senyora del Patrocini a tots els reialmes de la seva corona. A partir d’aquest moment la devoció per aquesta mare de Déu s’estén arreu.

El papa Alexandre VII va emetre l’any 1656 a instàncies de la recomanació reial una butlla, per la qual va instituir la festa de Nostra Senyora del Patrocini per a tot el regne d’Espanya, acordant la data de la seva celebració d’ordinari per al mes de novembre.

“Como el mismo Felipe (según nos hizo saber) desee en gran manera para dar gracias a la Virgen María, Madre de Dios, por muchísimos beneficios que con piadoso afecto confiesa haber recibido de Su mano, que en todos los Reinos de España se celebre cada año en alguna de las domínicas de Noviembre una fiesta particular que ha de llamarse del Patrocinio de la Bienaventurada Virgen María; nosotros, alabando muchísimo en el Señor el piadoso intento del mismo Rey Felipe[…] concedemos y otorgamos a los amados hijos, clero secular y regular de los dichos Reinos de España, que en alguna Domínica del mes de Noviembre que ha de señalar el Ordinario, puedan celebrar todos los años fiesta del Patrocinio de la Bienaventurada Virgen María…”

El rei Felip IV,  agraït va fer comunicar seguidament la nova mitjançat una cèdula reial perquè tots els súbdits dels seus regnes en tinguessin coneixement.

“El Rey. En la devoción que en todos mis Reinos se tiene a la Virgen Santísima, y en particular con que yo acudo en mis necesidades a implorar su auxilio, cabe mi confianza de que en los aprietos mayores ha de ser nuestro amparo y defensa; y en demostración de mi afecto y devoción, he resuelto que en todos mis Reinos se reciba por Patrona y Protectora, señalando un día, el que pareciere, para que en todas las ciudades, villas y lugares de ellos se hagan novenarios, habiendo todos los días Misas solemnes con sermones, de manera que sea con toda festividad, y asistiendo mis Virreyes y gobernadores y Ministros, por lo menos un día, haciéndose procesiones generales en todas partes, con las imágenes de mayor devoción de los lugares, para que con gran solemnidad y conmoción del pueblo se celebre esta fiesta”

És en el context històric de mitjans dels anys cinquanta del segle XVII quan cal interpretar la importància que per a la corona va suposar el retorn de Catalunya al regne d’Espanya, després de la guerra dels segadors. Felip IV va considerar fonamental la intervenció de Nostra Senyora del Patrocini per haver afavorit les seves armes en la recuperació de Catalunya. La petició del monarca al Papa es produeix un cop la Catalunya estricta ha passat a mans dels àustries, malgrat no acabar la guerra amb França fins l’any 1659. L’any 1652 Barcelona s’havia entregat a Joan d’Àustria després d‘un penós setge i una greu pesta que afectà la població i també als assetjants.

El monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron protegit per la corona durant el setge de Barcelona de 1652 no podia girar-se d’esquena davant la petició reial de posar els seus regnes sota la protecció de Nostra Senyora del Patrocini.

Probablement fou arran de la comunicació reial de 1656 als súbdits de la corona, just després d’haver rebut la pertinent butlla papal, quan s’instaurà en el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron la devoció vers la mare de Déu del Patrocini.

Gaietà Barraquer a la seva obra Las casas de religiosos en Cataluña fa esment de la situació de la capella del Patrocini dins de l’església conventual tot i que de manera gairebé indirecta:

“La capilla del Patrocinio de la Virgen  tenia la tumba  de la noble família de los marqueses de Dou, en la que fue depositado el celebre canciller de Cervera D. Ramón Lázaro de Dou, muerto en 1832”.

Tot apunta a la importància d’aquesta capella de la qual tenim també constància de la gran veneració de la imatge de la mare de Déu del Patrocini que devia ocupar un lloc central.  No obstant, tot devia anar a mal Borràs el mes de juliol de l’any 1835.

Torno al pare Barraquer, aquest cop a la seva obra Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, per poder entendre el grau de destrucció que devia patir el monestir i l’església conventual l’estiu de 1835, quedant afectada també de resultes del foc i el saqueig la capella del Patrocini:

“En la capilla del templo dedicada al Patrocinio de la Virgen descansava el célebre Canciller de la Universidad de Cervera, Don Ramón Lázaro de Dou, muerto en 1832; y también sufrió la exhumación, y hay quien cree que fue echado cuesta abajo. El templo recibió el fuego.”

La imatge va mantenir una gran devoció fins el moment de la destrucció del monestir l’any 1835, instant en el qual desapareix per complet el seu rastre, però continuà ben viu el seu record.

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. 2 Vols. Imprenta de Francisco J. Altés y Alabart. Barcelona 1909

BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. 4 vols. Imprenta de Francisco J. Altés y Alabart. Barcelona 1915-1917

PARRÒQUIES DE LA VALL D’HEBRON. Postal del plafó ceràmic de majòlica dedicat a Nostra Senyora del Patrocini del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. VIè. Centenari del monestir de la Vall d’Hebron. Barcelona 1995

QUINTANA SEÑER, Carles. Fons documental. Col·lecció privada.

SANTA MARIA, Antonio de (padre). España triunfante y la Iglesia laureada en todo el globo del mundo por el Patrocinio de Maria Santísima en España. Julián Paredes Impresor de libros. Madrid 1682.