L’infant Jaume, mort als quatre anys, era fill de Violant de Bar i Joan I.

Les seves despulles van ser espoliades en ocasió de l’assalt al monestir de Poblet l’any 1835 i el seu sepulcre fou molt malmès. Sortosament, l’efígie del príncep i altres restes materials de la tomba es preservaren, cosa que va permetre la seva restauració.

El sepulcre era de petites dimensions, feia uns 80 cm de llargada. La imatge jacent conservada del príncep, en relatiu bon estat, descansa el cap en un coixí i té disposades al cinyell dues armes, una espasa i una daga. Un dels peus de l’infant així com el cap del gos han desaparegut.

L’escultor que en feu la imatge escultòrica l’any 1381, fou Jordi de Déu. El sepulcre estava ubicat en el braç esquerra del creuer, sobre la porta de la sagristia vella.

Malgrat la prometença feta a Déu i a la seva mare, d’erigir un monestir a Barcelona destinat al nou orde dels jerònims, per tal que els astres fossin propicis, per poder donar al regne un hereu de la corona, cap fill varó va arribar als deu anys. Només una filla, anomenada també Violant, la va sobreviure.

La inesperada mort del seu marit Joan I l’any 1396, va acabar amb els somnis de la reina Violant de donar un hereu al regne d’Aragó. També va comportar l’acabament sobtat de les obres de l’incipient monestir fundat per la reina. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va restar inacabat molts anys i Martí l’Humà, germà de Joan, no afavorí tampoc la continuïtat de la construcció del monestir, car mantenia una sentida animadversió per la seva cunyada.

De tota manera, tampoc Martí I va poder veure un hereu que el succeís. El seu fill Martí el jove va morir a Sicília poc abans que el rei finís l’any 1410. Una nova dinastia, ara castellana, substituí després del Compromís de Casp a la dels casal de Barcelona.

Però això ja és una altra història.

Lluís Jordà i Roselló (Novembre 2024)