Tot apunta al pintor portuguès Pere Nunyes com a autor d’un retaule per a Sant Genís dels Agudells. Fins i tot Josep M. Madurell ens dona una data, 1552. La importància de l’artista que pintà el retaule de Sant Genís fa més sensible, encara, la seva pèrdua, possiblement, durant el transcurs de la guerra civil.

Pere Nunyes va ser un artista molt reputat a la seva època i amb una trajectòria molt dilatada. Diverses esglésies parroquials de Catalunya van posseir retaules pintats de manera total parcial per aquest artista. Cronològicament se’l fa autor de diverses obres, moltes d’elles perdudes.

Es té constància de l’estada de Pere Nunyes a la ciutat de Barcelona, almenys des de 1508 a 1513, moment aquest darrer quan va contractar la pintura d’una vidriera per a un finestral de la catedral. A partir d’aquest moment les obres es succeïren en un nombre important.

En un primer període les seves obres van directament vinculades amb Henrique Fernandes, amb qui està associat i participa pràcticament en totes les obres, per la qual cosa no es pot considerar Nunyes com a autor únic.

• El retaule de Sant Hipòlit (1516)
• Un retaule de Sant Jeroni pintat  en una data anterior a 1518
• El retaule de la Pia Almoina (1518) anomenat “Noli me tangerí”
• Un retaule per a la comanda hospitalera de l’Espluga Calva (1525)
• Un retaule per a l’església del Pi (1525)
• El retaule de Santa Maria de la Rosa (1526) per al convent de frares predicadors de Barcelona
• Retaule de Sant Genís de Vilassar (1527)
• Retaule per a la Santa Creu (1528)
• Retaule de la Passió per a Jaume de Requesens (1528). Destinat a la capella de Sant Fèlix de la parròquia de Sants Just i Pastor
• Retaule per al convent de predicadors de Barcelona (1531)
• Retaule de Santa Magdalena per a la parròquia d’Esplugues (1532)
• Retaule major per a l’església de Mataró (1532)
• Retaule del gremi de carnissers destinat al monestir de Jesús(1532)
• Retaule major del santuari del Miracle (1527-1532?)
• Retaule de Sant Onofre per al convent de Sant Agustí (1534)
• Retaule major per a l’església parroquial de Sant Jaume (1536)
• Retaule major del convent de monges jerònimes de sant Maties (1536)
• Sant Rafael (1538)
• Retaule del roser per a la Seu d’Urgell (1540)
• Retaule per a l’hospital de Sant Sever (1541)
• Un retaule per al convent de predicadors de Tarragona (1547)
• Retaule dels set goigs de la Mare de Déu, per a la parròquia de Sant Genís dels Agudells (1552)
• Els retaules de la Mare de Déu i el dels sants Pere i Joan per a Sant Martí d’Arenys (1552-1554)

Se li atribueix la seva participació en el retaule de Sant Eloi del gremi d’argenters. De tots aquests retaules només han perviscut, fins el moment actual tres, el de la parròquia de Capella (Aragó), Sant Sever i el de Jaume de Requesens. Els dos primers abans esmentats van ser fets en col·laboració amb el pintor també portuguès Enrique Fernandes.

A la mort d’Henrique Fernandes, Nunyes col·laborà entre d’altres amb Pere Serafí. Prèviament s’havia associat a altres artistes al marge de Fernandes, com Nicolau de Credença amb qui s’associa a partir de 1532 i pintà el retaule per a la comanda hospitalera de l’Espluga Calva.

Retaule de Sant Genís dels Agudells

Reprodueixo textualment el que Josep Maria Madurell va escriure l’any 1944 en los Anales y Boletin de los Museos de Arte de Barcelona ¹:

“Ya hemos puesto de manifiesto el número considerable de obras pictóricas debidas a Pedro Nunyes, y de un modo especial de aquellas en que se nos muestra como un gran pintor de retablos, las cuales contribuyeron a consolidar más y más su justa y merecida fama. Ahora vamos a dar noticia de otra obra salida de su taller, la cual fué contratada el día 31 de octubre de 1552 con destino a la iglesia parroquial de San Ginés deis Agudells.

En la escritura de convenio, firmada por Pedro Nunyes conjuntamente con los obreros de aquella parroquia, aquel se compromete a pintar y dorar un retablo de madera, el cual contaba con un departamento o capilla para venerar en ella la imagen de la Virgen María. Nunyes se encargaba de ejecutar el enyesado y encolado del retablo, o sean aquellas operaciones previas e indispensables para el recibido de la pintura y dorado que posteriormente deberían practicarse.

Era condición indispensable el empleo de oro fino para el dorado de las tablas y de la obra de talla o elementos arquitectónicos del retablo, tales como “los comisos y alquitraus y frisos y tots los balaustres y aximateix la pixina que sta en la pastera y totas las molluras”. El azur se aplicaría en la “pastera” donde se venera la imagen de la Virgen María, y sobre el fondo pintado de aquel color se sembraría de “carxofes” de oro. El artista contratante se obligaba a encarnar las caras y manos de las figuras de la Virgen y de la de Jesús, la de Dios Padre, con la capa de ésta plateada con aplicaciones de carmesín.

El número de tablas que debía pintar Pedro Nunyes eran ocho, cinco de las cuales correspondían al cuerpo del retablo y las tres restantes al bancal. Sobre la superficie de cada uno de aquellos tableros se deberían pintar los siete Gozos de la Virgen, bajo el orden siguiente: En el primero, la Embajada de san Gabriel a la Virgen María; en el segundo, la Natividad del Señor; en el tercero, la Adoración de los Reyes Magos; en el cuarto, la Resurrección de Nuestro Señor Jesucristo; en el quinto, la Ascensión del Señor; en el sexto, la Venida del Espíritu Santo so bre la Virgen y los apóstoles, y en el séptimo, el Traspaso de Nuestra Señora o bien la Coronación de la Virgen; y en el octavo la escena a pintar sería lo que los obreros de aquella parroquia desearon.

El procedimiento pictórico sería al óleo, empleando colores finos, y en especial buen azur y carmesín. Se previene que la visura o reconocimiento del retablo, una vez estuviese terminado, sería practicada por dos pintores previamente elegidos, uno por cada una de las partes, los cuales deberían ser gente entendida en el arte de la pintura, hombres de bien y desapasionados.

En otra cláusula del contrato se convino que los citados obreros se comprometían a trasladar el retablo a la casa del pintor Pedro Nunyes, la cual tenía establecida en la ciudad de Barcelona. Por su parte el artista contratante se compromete a terminar la pintura del retablo por todo el próximo mes de marzo de 1553. El precio fijado para la confección de esta obra es el de cuarenta libras de moneda barcelonesa, abonadas en los siguientes plazos: diez libras en el acto de la entrega del retablo o al comienzo de la obra, diez libras una vez terminada la pintura de la tabla de la Coronación de la Virgen y las veinte libras restantes a su total terminación (veure contracte).

No poseemos ninguna otra referencia relativa a este retablo, el cual creemos que Pedro Nunyes debió terminar, dado el plazo relativamente corto fijado para su ejecución, ya que dos años más tarde aun hallamos que aquel artista se ocupa de la pintura de dos retablos de la Virgen y de los santos Pedro y Juan que ornamentarían la iglesia parroquial de San Martín de Arenys.”

Pocs anys abans de la seva mort, Pere Nunyes, l’any 1552, va signar un contracte amb els obrers de la parròquia de Sant Genís del Agudells per pintar i daurar el retaule contractat. D’aquest retaule no resten testimonis gràfics, coneguts, motiu pel qual desconeixem la seva disposició i característiques exactes.

El contracte, en canvi, ha perviscut fins als nostres dies. En ell s’estipulava la tipologia del retaule que s’havia d’ubicar a la capella de la Mare de Déu (verge Maria al contracte), també la temàtica i dedicació, els set goigs de la Mare de Déu, i el nombre de taules que caldria pintar. Al mateix temps, el pintor havia d’encarnar les imatges (mare de Déu de la Bona Mort?), i daurar la fusteria del retaule, tot per un preu final de quaranta lliures barceloneses. El contracte establia els terminis de finalització de l’obra del retaule, el mes de març de l’any següent (1553), i el lloc on s’havia de realitzar, el taller (casa) de l’artista, possiblement atenent la seva avançada edat.

Reprodueixo seguidament de manera integra el contracte signat per Pere Nunyes amb els obrers de la parròquia, document conservat a l’Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona, per la importància històrica que té per a la història de Sant Genís dels Agudells. Pere Nunyes fou, de manera indiscutible, un dels pintors més rellevants de la Catalunya de la primera meitat del segle XVI.

Contracte establert entre els obrers de la parròquia de Sant Genís dels Agudells i Pere Nunyes, pintor de Barcelona, per a la pintura i daurat d’un retaule, signat a Barcelona, a 31 d’octubre de 1552 el qual figura annex ².

Barcelona, 31 de octubre 1552.

“Die lune .XXXI. mensis octobris anno a Nativitate Domini .M.D.L.II.

En nom de Nostre Senyor Deu y de la gloriosa Verge Maria Senyora Nostra sia Amen. Concordia feta entre los magnifichs sennors Latzer Aragonès, mercader, ciutadà de Barcinona y Jaume Mariner, Bernardi Castelló, pagesos, obres de Sanct Genis de Gudells alias de Orta, lo any present, de una part, y mestre Pedro Nuoniz, pintor, de la part altra, sobre la pintura y dauradura que se te a fer ab un retaula que es fet de fusta ab una capella de la Verge Maria en la sglesia de Sanct Jenis de Orta.

Primerament dic pintor, enguixarà y fara tot lo aperell dels guixos y aygua cuyta en lo dit retaula ab tota perfecció, de tal manera que las pinturas y dauradura que se fara de sobre dit aperel astigue be y a tota perfecció. Y sobre aquell daurarà de or fi tota la obra que en dit retaula es feta de entretalladura, so es, tots los comisos y alquitrons y frisos, y tots los balaustres, y aximateix la pixina que sta en la pastera, y totes las molluras, y fara d azur pastera ahon sta la ymage de la Verge Maria, y sobra 1 azur, carxofas de or sembrades sobre 1 azur de manera que se mostré estar be. Y encarnara la cara y mans de la ymage de la Verge Maria y la de Jesús a 1 oli. Mes encarnara y mans de la ymage de Deu lo Pare, y fara la capa o la gonella, d argent, y de sobra, de carmesí, y lo restant fara d or fi, so es, totas las motlluras que son en lo frontespici y de tot lo retaula. Y farà dit pintor tos los camps de les frisos y obra de talla de azur fi, perqué la dauradura se mostre millor.  

Y mes pintara, lo dit pintor, en los sinch taules que son en eos del retaula y en las tres que son en lo bancal del dit retaula, que per totas son vuyt, pintara en aquestas los set goxs de Verge Maria. En cada taula pintara lo un goix de la millor manera que lo dit mestre conexera estar millor. Y tota dita pintura pintara a 1 oli, y metra bonas colos finas, so es bona azur y carmisi, y totas las altras colos com de bon mestre se pertany. Y si cas sera que los dits senyor de obres los aparra que lo dit pintor no aura fet lo que aqui les promet fer, y en cas voldran que sera judicat, que se ajan dos pintos, hu per cada part, que sian homens entesos en 1 art de la pintura, y homens de be, que no sian apasionats, y aquests judicaran dit retaula si dit pintor no aura fet lo que la obra be, com qui se obliga. En tal cas, lo que aquests pintors diran y judicaran, las ditas duas parts ajan estar, e heser contents.

Los goix que pintara dit pintor en lo retaula seran los següents: lo primer, com l Ángel Sanct Gabriel porta la sancta enbaxada a la Verge Maria; la segona, la Sancta Nativitat de Nostre Senyor Jesuchrist; y la terça, quant vengueren los tres Reix adorar; la quarta, la Resurrecció de Nostre Senyor Jesuchrist; la quinta, la Asencio de Nostre Senyor; y la sisena, com vingué lo Sanct Sperit sobre la Verge Maria y los Apòstols; y la setena, lo Traspasament de Nostra Senyora, ho la Coronació de la Verge Maria y en la vuytena taula, pintara lo que dit obres volran.

ítem, los dits obres convenen y en bona fe prometen al dit mestre Pedro Munyes que aportaran a ses propries missions y despeses lo retaula damunt dit per tota la present senmana, perqué dit mestre Munyes lo pinte en sa casa dins de la present ciutat.

item, lo dit mestre Pedro Munyes, convé y en bona fe promet als dits obres que dará obra ab acabament tota excepció remoguda, que de aci per tot lo mes de mars primer vinent, acabara lo dit retaula, y aquell aiudara a assentar acabat que sia.

ítem, los dits obres convenen y prometen al dit Munyes que per lo treball y salari de pintar lo dit retaula, y per lo daurar de aquell, y per totes coses en aquell necessàries li donaran y pagaran quaranta liures moneda barcinonina, les quals li prometen donar en aquestos termens y solucions, ço es, deu liures encontinent que n aportaran lo retaula, o, al principi de la obra; y deu liures, quant sera acabada de pintar la Coronació de Nostra Senyora ab tot son compliment; y les restants vint liures a compliment de les dites quoranta liures, encontinent que dit retaule “sera acabat. Y axo prometen attendre y complir sens didacio alguna, ab salari de procurador dins Barcinona, sinch sous, y fora de aquella deu sous, ultra los quals, etc. Finalment, etc.

Testes sunt: Gaspar Just et Gabriel Muntaner, scriptoribus Barcinone quo ad firmam dictorum Petri Munyes, Lazari Aragonés et Iacobi Mariner.”

AHPB. Jaume Sastre (menor), lligall 3, man. 26, anys 1552-53.

Notes

1. Anales y Boletin de los Museos de Arte de Barcelona. Vol II-1. Enero 1944 ↩︎
2. Anales y Boletin de los Museos de Arte de Barcelona. Vol. II-2. Abril 1944 ↩︎

Article preparat per en Lluís Jordà (Novembre 2024)