Què diu el baró de Maldà de l’incendi de Sant Jeroni pels francesos? Llegint el manuscrit original del Calaix de Sastre he anat transcrivint el que assenyala el bon baró de Maldà en relació a l’assalt i l’incendi del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. No cal dir que l’incendi li causà un gran impacte emocional que el va fer refugiar-se ràpidament en la pregaria, perquè Deu deslliurés els catalans i barcelonins d’aquella plaga bíblica, és a dir dels soldats de Napoleó.
El baró de Maldà era un visitant habitual del monestir i mantenia amistat personal amb diversos monjos d’aquell cenobi, motiu pel qual, amb més motiu, sentia dolorosament veure’l cremar des de la terrassa del seu palau estant…
“Com lo general Lequi es jueu, no es d’admirar que cometi diabolicas obras, havent anit ab la tropa de sa divisió de caballeria y també Infanteria, cap amunt al monestir de monjos de Sant Geroni de Valldebron á incendiar-lo, ab rezels de alguns miquelets nostres allí amagats com que hem vist desde la terrassa en esta tarde molt fum y foch allí dalt; succés molt dolorós á nosaltres, y més als pobres monjos, ab tals bestias indomitas, enemichs junts contra Deu y la Santa Fe Catholica, y á la humanitat, per lo que tiran com á gossos rabiosos, á assolar-lo y arruinarlo tot, certament casos estos quens son dignes de plorarse ab llàgrimes de sanch, davant ara implorar ab mes esforços tots los catholics en las Iglesias en la continuació de rogatives, y en la Parroquial Iglesia de Nostra Senyora del Pi, en lo devot ocatavari á Christo Nostre bé sacramental (Alabat sia sempre) ques digne mirarnos ab ulls de pietat ab la destrucció de sos enemichs apartant los azots quens afigexen, Amen.
Compasió molta en fan, com a mi las angustias y afliccions del succés del foch que tindran los pobres monjos de Sant Geroni de Valldebron, de estos lo Pare Joseph Soler, lo Pare Mariano Palmarola, y demes havensels incendiat la Iglesia, y la Sacristia ab las tans preciosas relíquias de sants, y santas; la major de estas de algun Lignum Crucis, y alajas de or y plata en sos vasos sagrats, y demés ornaments de altars, que guardant dintre de sos armaris á haverlos ho saquejat tots estas casi se pot en els dias pitjors que moros, que no fora tan de admirar, com si de los que eran dins del Gremi de la Iglesia, que ara se pot dir, que non son, sí que sos Deu Nostre Senyor, que es lo unich nostre consolador, procurem merexer lo remey, y consol ab la esmena de nostres culpas, y pecats, enfervorosant nos cada dia més y més, en las humils devotas pregarias, y sentnos un Pare sumament bó no tardarà; segons diu lo Real Profeta, en lo salm Miserere cor contritum et humiliatum Deus non despicies, en tranquilisarnos, librantnos de las tiranias de una tan dolenta canalla.
Dia 13 de Agost, dissabte vigília de la gloriosa Assumpció de Maria…
Avent los francesos comés lo excés de haver pegat foch al monestir de Sant Geroni de Valldebron explotar sa rabia y furias, ya que no poden de altra manera contra los nostres valerosos miquelets que cada dia els pentinan molt bé; se ha sabut avui haver acudit molts pobles á apagar lo foch y se ha lograt salvar bon part de l’edifici, quedant integra la Iglesia, campanar y sacristia, per més que aquells diables haguessen procurat ab mixtos sa destrucció y ruina. Est atentat ames de posar los francesos en el mes baix concepte ab tots los catalans y barcelonesos per més que ab son embuster diari vulguin color estarlo, coneixent-los ya los mes engañats eran antes, com a polilla la més pèssima del univers. Y com a furias desfermades que van a acabar y á la posta á sa ruina ab la ajuda del braç poderós del Senyor contra qui principalment ha fet tan horrendos excessos y agravis…De la crema del monestir de monjos de Sant Geroni de Valldebron també queda cremada la sacristia, y sols intacta que queda la Iglesia del monestir, casi tot ell que es cremat, com part de sa llibreria en sos llibres y papers, tot que causa gran condol y llàstima y lo maltractat de colps de aquellas fieras lo monjo pare Joseph Soler, conduhit que queda en la torre de Fatjó, allí baix a Sant Geroni, y ab lo bon cuydado y no sent feridas, ab la ajuda de Deu se pensa que de esta se curarà; y que men alegraré, yns alegrarem tots los quel conexem, y ser un molt bon monjo, y ben fiel a sa vocació, y lo tant resignat sempre a la voluntat de Deu, prenent los treballs y infortunis ab alegria.”
Lluís Jordà