QUÈ CAL FER A PARTIR D’ARA AMB SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON?
No hi ha cap mena de dubte en el fet que la creació de l’associació d’amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron ha suposat un revulsiu en tot allò que fa referència a la situació prèvia en la qual es trobaven les restes d’aquest oblidat monument.
S’està donant a conèixer públicament la situació d’abandó en el qual romanien i romanen les restes d’aquest antic monestir. En aquest sentit, s’han fet exposicions i xerrades per tot el districte d’Horta-Guinardó amb la voluntat que tothom conegui la importància d’aquest antic cenobi.
S’ha posat en coneixement dels mitjans de comunicació l’existència i mal estat de les restes del monestir i la degradació del seu entorn natural i paisatgístic com a conseqüència de tot un seguit d’agressions al medi ambient, com l’existència d’un abocador que ha colgat gairebé per complet el nucli central del cenobi.
S’ha posat en qüestió la construcció i manteniment d’una estació de servei damunt d’un indret arqueològic i dintre d’un parc natural, la qual no ha estat sotmesa mai a cap control arqueològic, mentre s’han continuat fent reformes i ampliacions de manera continuada, fins i tot en moments actuals, com una mostra més del desinterès al que han sotmès les autoritats aquest monument.
S’ha col·laborat amb el Consorci del Parc de la Serra de Collserola en tot un seguit d’activitats per netejar i desbrossar l’indret en el qual es trobava el monestir amb la voluntat de posar al descobert aquest oprobi i reivindicar-lo.
Les restes disperses del monestir i les seves hortes, bancals de pedra seca, canalitzacions d’aigua, dependències, mines d’aigua i ermites pertanyen avui dia a diversos propietaris, aspecte que dificulta en gran mesura la seva recuperació.
S’ha posat en coneixement de les administracions competents (Ajuntament de Barcelona, Generalitat, Consorci del Parc de la Serra de Collserola, etc,,,) el mal estat i abandó que pateixen les seves restes i entorn natural.
Simultàniament, s’ha reivindicat la necessitat de recuperar els antics camins per tal que els veïns de Sant Genís puguin accedir a peu a Collserola sense patir per la seva vida alhora de travessar la Rabassada.
Davant de tot aquest cúmul de circumstàncies adverses, s’ha sol·licitat a l’Ajuntament de Barcelona l’elaboració d’un Pla Director per a la protecció de l’indret en el qual es trobava el monestir.
L’associació des de la masia de Can Soler on té la seu ha creat un centre d’informació i documentació, així com un espai expositiu per donar a conèixer el monestir a tothom que estigui interessat.
Des de fa quatre anys volem recuperar el dia de Sant Jeroni la festa popular coneguda coml Sant Jeroni a la muntanya, darrera sortida que feien els barcelonins per anar a berenar a Collserola.
S’ha elaborat un manifest de suport al Pla Director sol·licitat a l’ajuntament per a la recuperació i salvaguarda del monestir i del seu entorn natural i paisatgístic.
Aquest darrer any s’han efectuat al centre cívic Casa Groga unes jornades relatives a la història del monestir.
Conscients que ara mateix ens trobem en una situació d’impasse, correm el risc de deixar en mans d’altri la hipotètica continuïtat de les actuacions futures sabent que aquestes potser quedaran en no res?
Mentre es decideix per part de les autoritats competents què cal fer amb aquest monument sorgeix la pregunta. Què podem fer a partir d’ara nosaltres com a associació?
Què cal fer a partir d’ara?
Al nostre entendre, una de les actuacions essencials hauria de ser l’expropiació dels terrenys en el quals es trobava el monestir i les seves dependències per part de les administracions competents (Ajuntament, Generalitat).
Cal tenir present que les restes es troben per complet dintre del perímetre del Consorci del parc natural de la Serra de Collserola aspecte que limita l’activitat que els actuals propietaris hi puguin fer.
En la situació actual qualsevol activitat de l’associació en l’indret de l’antic monestir, ha d’estar per llei posada prèviament en coneixement dels propietaris a través del Consorci del Parc. Cal pensar que la majoria d’aquests, amb excepcions, han abandonat o senzillament han oblidat les seves propietats en no treure-hi cap profit.
La multi propietat, òbviament, dificulta la intervenció. La consideració d’indret arqueològic limita fins i tot per a l’associació qualsevol actuació immediata. L’associació només es pot limitar a netejar o desbrossar superficialment i encara, l’indret en el qual es trobava l’antic monestir.
L’existència de la gasolinera damunt el vell cenobi, la propietat de l’antic hotel Sant Jeroni erigit damunt de l’antic hostal del monestir i el que queda de les antigues Cases d’en Badia, així com la construcció i ampliacions successives de la carretera de la Rabassada, han malmès i han deixat a l’aire lliure les seves escadusseres restes, circumstància que provoca de manera progressiva i constant el seu deteriorament. Tots aquests aspectes són un greu obstacle, a fi i efectes de recuperar l’indret del monestir de Sant Jeroni.
Conscients de les limitacions en les quals ens trobem, sóm ara davant una disjuntiva, fer alguna cosa o no fer res.
La possible resposta, no cal dir que n’hi ha més d’una, passa per seguir donant a conèixer a tothom l’existència del monestir i treballar àrduament per portar a bon port l’elaboració d’una Pla Director per l’ajuntament de Barcelona. Pla Director que ha de ser obert i participatiu.
En aquest sentit cal estar amatents a qualsevol actuació de caire privat que es pugui fer a l’indret que continuï malmetent Sant Jeroni, i perseverar dia a dia per tal que s’elabori definitivament el Pla Director de protecció del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Nosaltres, com associació prosseguirem fent la nostra tasca de donar a conèixer l’existència d’aquest monestir arreu, mitjançant totes les eines que tinguem al nostre abast.
Lluís Jordà i Roselló
Associació d’amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
