En l’obituari que consta annex al llibre d’Actes Capitulars conservat en el Museu Diocesà (anys 1753 a 1835) figura en les seves darreres pàgines l’obituari del darrer pare Prior del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. La mort l’any 1849 de fra Joseph Boada, clou de manera tràgica el final de la històrica comunitat jerònima barcelonina iniciada l’any1393. L’obituari, escrit per un monjo anònim de la Vall d’Hebron en una data tan tardana com era l’any 1849, prova que els llibres guardats a la sagristia d’Horta no havien quedat del tot oblidats i alguns ex-monjos sabien de la seva existència, com demostren aquestes anotacions fetes amb força posterioritat a la desamortització, en concret 14 anys després.
Pel seu interès, crec necessari donar a conèixer la figura de fra Josep Boada, darrer prior del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i el seu darrer destí un cop el monestir fou abandonat, tal i com queda referit en el seu obituari. En aquesta lloa de la seva figura queda confirmada la presencia del pare prior en el Palau del Laberint d’Horta. Josep Boada, on cop dissolta la comunitat monàstica, fou acollit pel marquès d’Alfarràs en el seu Palau del Laberint, i allà fou on va viure fins el moment de la seva mort, sempre molt a prop del que havia estat el seu monestir.
OBIT DE N. P. PRIOR FRA JOSEPH BOADA
Als 21 de Juriol de 1849 se trobà cadàver en son propi llit en la torre del Laberinto, propietat del Iltre. Marquès de Alfarràs, en lo terme de la Parròquia de St Genís de Agudells, Bisbat de Barcelona, à N.P. Prior fra Joseph Boada de resultas a lo que se judica de una ferida en lo cap que li impedí demanar auxili. Lo endemà se·l donà sepultura en un ninxo en la Parroquial Yglesia de San Joan de Horta dins lo cementiri, havent-li cantat sinch sacerdots un ofici de cos present.
Anima eius in pace requiescat.
Fou N. P. Boada fill de la vila de Montblanch, Arquebisbat de Tarragona, y nasqué lo dia 11 de
Novembre de 1778, entrà à vesti lo sant hàbit de Ntra Sta Religió lo dia 9 de Març de 1799, y havent donat las probes en lo any de peobació de obediència, humilitat ab negació de si mateix, y de las demés virtuts que per la Sta professió se requereixen y atesos los bons informes del Rd P. Mestre de Novicis, fou admès a la sta professió lo dia 10 de març de 1800. Antes de concluir lo temps de la Escola fou enviat a N. Col·legi de Siguenza per concluir los cursos de Filosofia, Theologia y Moral en
la Facultat la cursà en Carabaca. En tots los anys del curs meresqué la estimació dels P.P. Mestres sens que estos haguessin observat ninguna cosa que desmeresqués la bona opinió de un verdader religiós, donant ademés probas de lo que el temps futur haboa de demostrar.
Tornat del col·legi, fou elegit en lector de Escriptura en varios triennis ahont donà probes de un talent més que medià. En 1825 fou elegit en Mestre de Novicis, per N. P. Prior fra Miquel Picañol, desempeñant ab molt acert y satisfacció de la Comunitat, y profits espirituals dels Novicicis tant escabrós ofici. Concluit lo trienni de Mestre de Novicis fou elegit Procurador de Barcelona en lo trienni de N. P Prior fra Jaume Albaret, desempeñant com ja dell se esperava aquest empleo a tota satisfacció de la Rda Comunitat. En lo dia 15 de Abril de 1829 fou elegit per N. Rd Pare Mestre General en Prior de Nostre Monastir de Valldehebron, y confirmat als 24 del dit mes y any. Posat ja en lo candelero de la silla prioral, aquí es ahont feu resplendir totas las virtuts que en ell estaban reunidas. La prudència en estudiar los genis de los súbdits per a que anés en aument la observancia de las nostres lleys, lo exemple en lo chor pues a pesar del malich, y de baix, junt ab una sufocació molt forta, no obstant la sua assistència era continua, la suavitat en rependrer pues mes pareixia que suplicava que no manés com à superior. Però ahont se veyeren los rasgos de la sua virtut fou ab la constància ab que sufrí la acusació que se hi feu a N. P. General, y habent resultat inocent, y habentse de executar la sentencia de un castich exemplar contra los acusadors, acudí a N. Rd Pare General per a que salvà una fraterna se remitís al Tribunal de la Clemencia, com en efecte se efectuà.
Molt me hauria de allargar si hagués de relacionar totas las virtuts de sa paternitat, solament diré que la devoció que professava a Maria Stissima fou molta pues a demés dels dejunis que en honor de dita Mare celebraba en totas las vigílias y dissaptes de tot lo any, era contr…de diferents parts, y tenia germanadat en los confrares del Carme. Tenia tan radicada esta devoció, que en los últims anys de vida patia molt a causa de falta de salud, no obstant ja may volgué dexar lo costum de dejunar en los dias referits, y apareix que aquella dolcíssima Sra li volgué pagar esta devoció, posantlo a major vida un Dissapte, y estant al seté dia de una novena que feya a nostra cordial Patrona de Ntra Sra del Carme. Per a no allargar mes diré que durant dit trienni marchà al Capítol General, en el que fou elegit Confirmador, y finit los tres anys de Procurador fou elegit altre vegada Prior per la Rda Comunitat, y confirmat en 30 de Abril de 1835, donant com sempre olor de bones virtuts, gobernant ab tino y prudència hasta que succehí la Crema dels Convents el dia 25 de Juriol de 1835.
Desde aquell moment se retirà en el Laberinto tractantse per medi de la oració ab son Criador; hasta que en la edat de 71 anys 8 mesos y 9 dias, entregà la sua anima a Deu Ntre Sr en lo dia y modo referits.
Anima eius in pace requiescat.
Lluís Jordà i Roselló