L’ermita del Sant Sepulcre, les ruïnes de la qual encararen ben visibles a principis de segle XX, com testimonien diverses fotografies, va desaparèixer poc temps després en erigir-se al seu damunt una casa.

 

 

Pocs anys després, l’ermita seria aterrada per bastir-hi una casa de nova factura, tot i que amb materials molt senzills, aspecte que afavoriria anys a venir, la seva completa ruïna. L’abandó al qual ha estat sotmès tot aquest entorn ha fet també que el camí o camins d’accés s’hagin esborrat gairebé per complet.

Les restes de l’ermita, molt malmeses,  continuen estan sota la casa del segle xx. Això és pot comportar només amb una simple visita. La nova construcció va utilitzar coma fonament l’ermita, servint-se fins una alçada aproximada d’un metre de diversos paraments de l’ermita original, reutilitzats ara, com a base de l’habitatge.

Però anem a fer una mica d’història del que suposava l’existència de l’edicle del Sant Sepulcre i les diferents rèpliques coetànies que té a Europa, per poder entendre una mica quin podia haver estat l’edicle del Sant Sepulcre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Cal assenyalar que l’edicle original del Sant Sepulcre de Jerusalem, ha estat objecte de diverses alteracions en el transcurs de la seva història. la construcció primitiva es va bastir en període bizantí l’any 324. En el període dels croats, va patir una nova reforma l’any 1012 i encara amb posterioritat, però abans de l’incendi devastador de 1805, va ser objecte l’any 1555 d’una altra renovació. És a dir, que l’actual immoble és el resultat de la quarta reforma de l’edicle original després del devastador incendi de
l’any 1805, reconstruït pels turcs a partir de 1809 en estil barroc otomà.

 

Ha perviscut fins l’actualitat alguna planta i alçat anterior a la reforma de l’any 1555, aspecte aquest que ens ajuda a comprendre com podia ser l’ermita bastida a Sant Jeroni, erigida a instancies de fra Jaume Peguera l’any 1534, i per tant anterior a la reforma de 1555.

L’immoble erigit dins del clos monàstic de Sant Jeroni, per tant havia de guardar una gran similitud amb la capella romànica de Jerusalem, perquè segons ha quedat constància fou construït a imatge i semblança d’aquell.

Carles Diaz Martí fa una breu ressenya del que diuen els autors coetanis sobre el Sant Sepulcre de la Vall d’Hebron de Barcelona, en paraules de fra  José de Sigüenza o de l’autor anònim de la Historia Breve del monasterio de san Hyeronimo de Valle de Hebron.

“Se trataba de una capilla
pequeña, no muy alta, orientada en sentido este-oeste, con una capacidad para
una doce persones, que se comunicava con un pequeño espacio interior, llamado
monumento, a través de una puerta muy baja y pequeña, que solamente permetia el
acceso a una sola persona que tenia que agacharse para entrar. Delante de esta
puerta havia una piedra en el suelo que representaba la que havia sellado el
acceso al sepulcro antes que el ángel la quitara cuando Cristo resucitó. El
monumento, que tenia bóveda, no alcanzaba los quince palmos de altura (3 metros
aproximadamente) y contaba con una venta(n)a redonda y pequeña en su fachada
sur y una obertura en la bóveda a modo de cimborio. A su derecha había el
sepulcro, que era un altar macizo, bajo y largo, colocado em dirección
este-oeste, Mientras que en el sepulcro de Jerusalem se celebraban missa, en la
de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron no era possible porque se había puesto una
figura del cuerpo de Cristo difunto, ya que la intención había sido reproduir
la situación del Sepulcro antes de la Resurrección de Cristo. Era la única
diferencia en una réplica muy fidedigna, al menos a tenor de lo expresado por
el autor de la Historia breve..”.

És a dir que l’ermita del Sant Sepulcre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, estava composta per dos cossos, un d’accés a la capella, més ampli i més alt, i un segon, disposat a la part posterior, el conegut com el monument, més petit i més baix que el primer.

 

Sabent les mides del recinte segon de la capella, l’anomenat com a Monument, en el qual hi havia un altar lateral a mode de sepulcre de Jesús, podem projectar de manera aproximada les mides del primer recinte.

Així podríem assenyalar que el Monument, tindria unes mides interiors de 1,90 a 2,00 metres per costat i el sostre seria de volta de canó. La seva alçada màxima no superaria els tres metres. L’accés a l’interior d’aquesta cambra seria mitjançant una porta lateral de petita alçada, que difícilment passaria de 1,50 metres. La sala d’accés al Monument, més àmplia, tindria forma quadrangular amb una coberta de volta de creueria i unes mides de costat d’uns 4 o 5 metres, amb una alçada de 6 metres aproximadament.  

 

La descripció d’aquesta suposada forma i mides s’ha pres a partir de les descripcions originals de com era el Sant Edicle abans de la reforma renaixentista i també a partir de dos petites capelles conservades que reproduïen l’edicle del Sant Sepulcre de Jerusalem seguint el model anterior a la reforma de 1555. Els edicles de Görlitz (Alemanya) i Zagan (Silesia, actual Polònia). El primer, erigit pel batlle de la ciutat l’any 1498 després de pelegrinar a Terra Santa, i el segon bastit l’any 1600 tot i que seguint la traça del poble veí que no era altre que Görlitz.