Agafem com a referència el Text del MAGNÍFIC llibre L’Abans d’Horta, de l’editorial EFADOS.
“Josep Gallart Forgas havia fet fortuna a Puerto Rico amb les explotacions de canya de sucre i va tornar a Barcelona el 1885. Buscava un lloc per instal·lar la seva residència d’estiu, que fos tranquil i d’acord amb el seu poder econòmic. Comprà una finca de 30 hectàrees amb una masia anomenada can Duran. Estava molt ben situada i tenia aigua abundant. El 1894 encarregà la construcció d’aquest fastuós edifici a l’arquitecte August Font Carreras després d’enderrocar la casa.
A l’hora de dissenyar la nova construcció l’arquitecte va tenir molta cura per evitar la competència d’estils amb la veïna propietat del marqués d’Alfarràs. Per això, la nova residència s’edificà amb un estil de castell francés fortificat amb interiors d’una gran magnificència amb elements decoratius d’un gran valor (miralls, mobiliari, tapissos, porcellanes, marbres, quadres, etc.).
La finca era molt rica en aigua i encara es va incrementar més amb l’adquisició dels drets d’una presa al peu de l’ermita de Sant Cebrià. Es va construir dos dipòsits immensos amb una capacitat de 6000 metres cúbics per poder proveir-se d’aigua suficientment; més avall es va perforar un pou a uns 20 metres des d’on s’impulsava l’aigua als dipòsits.
Els jardins, amb elements d’estil francés i italià, tenien abundants brolladors i estanys que no escatimaven l’aigua. Al subsol hi havia una xarxa de mines d’aigua d’uns 800 metres per regar i alimentar jardins i llacs.
Durant la Guerra Civil la casa va ser abandonada per la familia Gallart. La generalitat de Catalunya la va requisar i la va habilitar com a residència del president Lluís Companys, època en què es van construir galeries subterrànies per tal de protegir-se dels bombardejos aeris. El president s’hi va estar fins el final de la guerra. Després la familia Gallart recuperà la finca. El 1958 va ser venuda a la Diputació de Barcelona. La finca va anar degradant-se i durant uns quants anys no va tenir cap ús fins que va ser restaurada; actualment està cedida a la Universitat de Barcelona amb finalitats docents. Els diversos equipaments que modernament s’hi construïren van fer desaparèixer l’estany de l’Estrella i les construccions de la zona baixa de la finca.”
A lo llarg de 8 capítols il·lustrarem aquesta fastuosa finca amb magnífiques fotografies d’època.