La ràpida destrucció del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i les escadusseres imatges que d’ell es guarden amb data anterior a l’any 1835 fa que els artistes plàstics que l’han pintat s’inspirin en els pocs dibuixos existents o deixin anar la seva imaginació elucubrant quina podia ser la seva imatge real o fictícia. 

No es fins mitjans del segle XX que alguns artistes, pocs, tornen a interpretar la imatge que podia tenir el vell monestir de Sant Jeroni. Amb tota probabilitat correspon a Lola Anglada, qui en ocasió d’il·lustrar els llibres de Francesc Curet de Visions Barcelonines, i més concretament l’anomenat Muralles enllà, va recuperar una representació gràfica del monestir jerònim.

Dibuix de Lola Anglada seguint la perspectiva presa per Pau Rigalt

El monestir no tornà a ser objecte d’interès per part d’un artista fins als anys noranta del segle XX, quan amb l’objectiu de commemorar el sisè centenari de la seva fundació, Carles Quintana i Señer elaborà tot un seguit de dibuixos destinats a il·lustrar un llibret de Fèlix Olivé anomenat Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. A la portada del llibre apareixia el perfil del monestir de manera esquemàtica i frontal, sense aprofundir en el volums, de forma absolutament lineal i gens geomètrica.

l·lustració de Carles Quintana de la portada del llibre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Simultàniament a les il·lustracions que figuren en aquest llibre, totes obra de Carles Quintana, va fer també el disseny d’un plat de ceràmica commemoratiu del sisè centenari de la fundació del monestir, en el qual apareix de manera figurativa una imatge dels edificis conventuals. 

Les il·lustracions que en Carles Quintana va fer per al llibre d’en Fèlix Olivé, pretenien recuperar la imatge del monestir que coneixem gràcies als pocs dibuixos anteriors a la seva destrucció de l’any 1835. Carles Quintana, fins i tot, va elucubrar de com hauria pogut ser el desmuntatge del edificis monacals per utilitzar com a material de construcció la major part de les pedres treballades. Circumstància que va continuar produint-se durant la primera meitat del segle XX.

Incendi del monestir, juliol 1835. Carles Quintana

Desmuntatge del monestir amb posterioritat a l’incendi de 1835. Autor Carles Quintana i Señer 

El monestir en temps de guerra i una visió idíl·lica de Sant Jeroni. Autor Carles Quintana i Señer 

Als anys noranta, i de manera gairebé simultània a Carles Quintana, un jove Juli Fontoba i Sogas creà la primera maqueta de l’entorn geogràfic de les valls de Sant Genís dels Agudells i incorporà la vella imatge del monestir. 

El monestir de Sant Jeroni. Vista parcial de la maqueta de Juli Fontova. Centre 

Cívic Casa Groga

Posteriorment, ja entrat el segle XXI, aquest mateix artista va fer tot un seguit d’esbossos i pintures per recrear diferents perspectives del monestir, així planta i alçat del conjunt monacal de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, amb l’objectiu de construir un diorama que recollís el convent i el seu entorn natural, en un moment temporal immediat a la seva desaparició. 

Entorn natural i paisatgístic que emmarca el monestir

Monestir de Sant Jeroni a vol d’ocell. Juli Fontoba. Col. Particular.

Idèntica perspectiva. Espai museístic masia Can Soler. Juli Fontoba. Col·lectiu 

Agudells

Altres artistes plàstics, com per exemple Josep Lluís Bronchal, han fet també la seva pròpia interpretació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aquest artista pren també de manera similar a Lola Anglada la perspectiva que en Pau Rigalt va fer del monestir. Ara bé, Bronchal omet en el seu dibuix tot un seguit d’imatges de caire romàntic que apareixien a l’obra original de Rigalt i dificulten la seva lectura. El dibuix d’en Josep Lluís Bronchal es cenyeix en representar de manera gairebé exclusiva l’arquitectura dels edificis conventuals i de serveis de Sant Jeroni. 

Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Dibuix de Josep Lluís Bronchal. Col. AAMSJVH

Per últim, la pintora i il·lustradora, Lucia Gómez Serra en el volum de la col·lecció Barcelona. Carnets de viatge anomenat Barris de muntanya: Montbau i Sant Genís dels Agudells, fa també la seva pròpia interpretació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aquesta interessant i molt recomanable publicació, obra íntegra d’aquesta autora, va aparèixer l’any 2019.

Vista del monestir de Sant Jeroni. Lucia Gómez. Barris de muntanya: Montbau i Sant Genís A.

La perspectiva del dibuix de Lucia Gómez Serra és presa des del costat mar, tot pujant o davallant, segons es miri, per l’antic camí, probablement d’origen romà, que procedent de Sant Genís dels Agudells remuntava la vall fins arribar al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El monestir des d’aquesta posició oferia un impactant efecte escenogràfic.

 

Les recreacions del monestir més o menys reals, o més o menys ideals, s’han anat reproduint sense que encara hores d’ara coneguem la veritable planta i alçat del monestir. És de creure que les futures intervencions arqueològiques que s’han de fer en aquest indret acabin de determinar quina era la seva estructura i disposició definitiva.

 

Mentre, cal agrair als artistes que, des de diferents òptiques, ens gratifiquen amb les seves creacions, oferint-nos la seva interpretació personal del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. A tots ells, moltes gràcies. 

Lluís Jordà i Roselló 

Nota. Vull agrair molt especialment a Lucia Gómez Serra les facilitats donades per incorporar a aquesta article el bonic dibuix que ella va fer de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, dibuix que va servir per il·lustrar la seva obra Barris de muntanya: Montbau i Sant Genís dels Agudells.