El contrafort és
avui dia, tot i que de manera molt fragmentària l’única resta visible del nucli conventual. Analitzant les imatges i
les restes en peu, ens podem adonar fàcilment que no es corresponen en el temps
amb el tipus de material que va servir per fer l’enorme mur de tancament, a
manera d’immens bancal, en el qual es va assentar posteriorment el monestir.
I aleshores
comencen els dubtes, i si no fos un contrafort o exclusivament un contrafort,
sinó un extrem d’una estructura externa d’un edifici d’obra disposat en un
nivell inferior al del terraplenament del edifici medieval? Però no avancem
opinions, anem a pams…
Aquestes son les
restes visibles en l’actualitat. Aparentment un fragment de contrafort disposat
de manera inferior a l’indret in es troba disposada la benzinera de la
Rabassada. Però reculem seixanta anys en el temps i busquem una foto del mateix
indret.
Ràpidament observem
que en un extrem hi ha una cavitat, cosa impròpia d’un contrafort, perquè
aleshores no exerceix cap mena de contenció sobre el mur lateral de tancament
construït per la reina Violant. Aquí en aquesta altra foto del mateix moment i
lloc encara ho veiem millor.
Aleshores ens
comencen a sorgir les preguntes? No és
un contrafort? O si és un contrafort de quina construcció fa d’aquest element?
Anem a buscar l’única imatge de front que tenim de
Sant Jeroni abans de la seva destrucció. La perspectiva frontal que fa del
monestir George Vivian a la primera meitat dels anys trenta del segle XIX.
Potser costa
d’endevinar, però podríem afirmar que existeix un cos d’edifici avançat en una
estadi inferior a l’església, és a dir aprofitant el pendent, quedant més
reculat l’àmbit pertanyent a la galeria mirador que és sostinguda parcialment per
una volta.
Aquesta imatge ens
induiria a creure que hi ha per tant un cos d’edifici que aprofitant el mur
original de contenció de terres és utilitzat com a paret de tancament de la
part posterior d’un edifici construït a partir del segle XVI i que salva
parcialment el pendent de la muntanya.
Un dibuix publicat per a la Llumanera de Nova York
l’any 1877 fet per en Josep Fiter, encara ens apropa més a aquesta teoria.
Dibuix de Josep Fiter Inglés.
En aquest dibuix
d’en Josep Fiter es pot veure en tota la seva integritat el controvertit
contrafort i ens podem adonar que hi ha massa portes o finestres per servir
exclusivament de contrafort.
Aquesta impressió ve enfortida pel plànol que a finals
dels anys vint i principis dels trenta del segle XX va fer en Vicenç Martorell.
En el tram relatiu a la carretera de la Rabassada, podem apreciar les restes
del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hberon que en aquells moments encara
eren perceptibles. No així la integritat de la seva planta, però si eles
extrems on justament es troba l’al·ludit contrafort.
Martorell, encara va
dibuixar fragments d’una hipotètica planta d’un edifici bastit a cavall dels
contraforts, és a dir un cos d’edifici avançat al mur de contenció que serveix de
tancament d’aquesta construcció. Aleshores si que podem observar la importància
del contrafort en qüestió. Es tractava exclusivament d’un contrafort que
suportava la obra nova que es va fer a cavall del pendent de la muntanya. No
era destinada a contenir les pressions del mur de contenció antic sinó d’un
edifici erigit en un moment temporal posterior a l’època medieval.
Les fotos de finals de segle XIX i principis del segle
XX, fan aleshores entenedora l’existència d’una obra
nova (segles XVI-XVII) que quedar ràpidament enderrocada a partir de 1835.
