El dia 9 de juny de l’any 1762 el pare Francesc Pi , prior en dos ocasions
de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1) és elegit com a nou historiador general de
l’orde de sant Jeroni. El pare general de l’orde Fra Manuel Zafra (2)
fa una comunicació en els termes següents:
“En atencion a las facultades que nuestro Capítulo
General me concedió, (h)echa reflexión de la literatura, crítica de alguno de
los sujetos que podían desempeñar el oficio de Historiador General de la Orden,
tube por conveniente elegir para dicho empleo al P. fray Francisco Pi, Prior de
San Gerónimo de Valdehebrón. Lo que participo a V.PP. para que sepan a quien
han de recurrir con las apuntaciones de las vidas de varones ilustres del siglo
correspondiente, para que esten estendidas y formalizadas por dicho P.
Historiador puedan merecer la deseada luz pública.”(3)
Tenim constància que el Pare Pi va escriure una coneguda obra sobre les
vides dels sants barons, però no hi ha en l’actualitat cap constància que
continués o escrivís res sobre la història general de l’orde de Sant Jeroni. L’obra
en concret és Memorias venerables de los más insignes profesores del
Instituito que plantó en la Iglesia su Doctor máximo el gran Padre San
Gerónymo, renovadas por el R. P. Francisco Pi, dos veces Prior de su Real
Monasterio de San Gerónymo de Val de Hebrón, Exdefinidor e Historiador General
de su Sagrada Religión en los Reynos de España. Barcelona por Juan Nadal
impresor, Año 1776.(4)
Tot i així, aquesta obra escaparia a la idea que el P. General de l’orde
havia donat, car aquest llibre del Pare Pi fa referència gairebé exclusiva al
monacat de Betlem, com assenyala en el seu proemi i per tant allunyat per
complet d’un treball general sobre l’orde:
“Escribo las Memorias Venerables de los más insignes
Profesores del Instituto Monástico Belemítico para los que tenemos la gloria de
profesar en el mismo Instituto.”
A la mort del Pare Pi el càrrec va quedar vacant, fins que el Pare General
de l’Orde del Jerònims Fra Antonio de San Pedro Carrasco, va nomenar l’any 1787
el Pare Juan Nuñez com a nou historiador general de l’orde de Sant Jeroni.
“Habiendo Ntro. Rvdmo. Padre Maestro General dado
parte al Capítulo del nombramiento que tiene hecho su Reverendísima a favor del
P, Juan Nuñez para Historiador General de Nuestra Religión que se hallaba
vacante por la muerte del P. fray Francisco Pi.”(5)
Cal assenyalar que en haver estat en el càrrec d’historiador General de
l’orde no més enllà de deu anys, possiblement no el possibilità d’escriure cap
continuación de la història general de l’orde per manca de temps, atenent la dificultat que
comportava recollir la documentació de tots els monestirs jerònims hispànics i
després d’ordenar-la, reescriure-la.
El continuador de la Història General de l’orde, la coneguda com a Quinta Parte de la
Historia de la orden de San Jerónimo, va ser el propi P. Juan Nuñez qui
malgrat comptar amb una edat avançada va encarar amb valentia el treball d’aquesta
obra després de rebre el nomenament com Historiador General. El Pare Juan
Nuñez, va aprofitar per narrar en la seva obra l’apartat relatiu a la Vall
d’Hebron un resum de la història del nostre monestir escrit pel seu antecessor
en el càrrec, fra Francesc Pi. Fou un monjo profés d’aquesta casa, fra Joan
Arnó, qui després d’extractar la documentació manuscrita del Pare Pi la va
enviar directament al Pare Nuñez, segons consta assenyalat per ell mateix, en
data 27 de maig de 1788.(6) Aquest resum fou incorporat a la continuació
de la Historia General de l’orde.
De la història manuscrita i mai publicada sobre el monestir de Sant Jeroni
de la Vall d’Hebron que el Pare Francesc Pi elaborà, no n’ha quedat cap testimoni.
Ens hem de conformar amb les quatre dades que el pare Arnó va extreure per al
Pare Juan Nuñez i, que quedaren incorporades a la seva obra.(7)
A manera de cloenda, caldria assenyalar que existeix un darrer monjo el P.
Francisco Salgado qui també escriu una Quinta Parte de la Historia de la
Orden de San Jeronimo, de manera pràcticament simultània al Pare Juan Nuñez
i mai editada. Aquest historiador que s’atribueix així mateix com autor de la Quinta
Parte, dona informació fins l’any 1800(8) (1678-1800), situació
aquesta que indueix a controversia entre els historiadors que han estudiat els
diferents autors de la Història General de l’orde de Sant Jeroni.
Lluís Jordà i Roselló
NOTES
1.- Prior en un primer trienni 1753-1756 i en 2on entre
1759-1762. Veure Aproximació al priorologi de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron. Lluís Jordà i Roselló. (20 agost 2023) Pàgina webb de
l’Associació d’amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
2- F.J. Campos y Fernández de Sevilla. O.S.A. Historiografia de la Orden
de San Jerónimo. La Ciudad de Dios Revista Agustiniana. Nº 3. Real Monasterio
de San Lorenzo del Escorial. Madrid 2006.
3.- Archivo Monasterio Santa Maria del Parral (AMP). Libro de los Actos
de los Capítulos Generales y Privados de la Orden de San Gerónimo. ( Actas Capitulares) Vol. VI f.181
4.- TORRES AMAT, Fèlix. Memorias para
ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores Catalanes y dar alguna
idea de la Literatura Catalana, Barcelona 1836. “PI (Fra Francisco), monje de San Gerónimo de Vall de
Hebron, dos veces prior de dicho monasterio, ex-definidor, é historiador
general de su sagrada religión en los reinos de España.- Memorias
venerables de los mas insignes profesores del instituto que plantó en la
iglesia su doctor máximo el grande PS. Gerónimo, renovadas por el P. Fra
Francsico Pi etc.. Barcelona por Juan Nadal año 1776 I tomo en fol. de 420 pags.”
5.- AMP. Actas Capitulares, Vol VII f. 129
6.- Biblioteca Real del Monasterio del Escorial. E J.J.9 f. 1637-1638v
7.- NUÑEZ, Juan. Quinta parte de la Historia de la Orden de San Jerónimo
(1676-1777). Edición F.J. Campos. 2 Vols. San Lorenzo del Escorial 1999.
8.- SALGADO, Francisco. Quinta Parte de la Historia General de la Orden de
San Gerónimo (1828). Manuscrito. Biblioteca del Monasterio del Escorial, ms.
J.I.3, ASMP