LES PLANTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Dissortadament, cal assenyalar de bon inici que no existeix cap plànol contemporani a l’existència del monestir i les descripcions de diferents viatgers o cronistes que el van veure dempeus no son tampoc massa específiques, i per tant no del tot concloents.
Al mateix temps, cal dir que els dibuixos que es coneixen de Sant Jeroni anteriors a la desamortització de 1835, i a la seva gairebé immediata destrucció, son també molt pocs, només tres hores d’ara.
Totes aquestes circumstàncies, prèvies a qualsevol excavació arqueològica, fan que l’elaboració de la planta del monestir per part dels atrevits autors que s’han esmerçat en poder escatir-la no vagin gairebé més enllà d’una aproximació, més o menys afortunada, amb la realitat.

Tot i així, cal valorar l’esforç de les diverses persones que ho han intentat, i no cal dir que avui dia, son les úniques  manifestacions gràfiques que podem utilitzar per explicar el monestir i la distribució de les seves diferents estances. Abans però cal assenyalar que Agustí Duran i Sanpere, qui va intervenir durant el període anterior a la guerra civil, i també posterior, al salvament de peces arqueològiques procedents d’aquest monestir, va fer un esbós del monestir, un primer intent que no cal menysprear, malgrat el seu poc detall. 

Planta del monestir de Sant Jeroni. Fons Agustí Duran i Sanpere. Arxiu Comarcal de Cervera.

 

Amb posterioritat a aquest croquis elaborat per Agustí Duran, altres dos autors han intentat acostar-se a la planta de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El primer fou el malaurat Carles Quintana i Señer.

A partir de la segona meitat del segle XX, Carles Quintana va ser testimoni de com s’anava esborrant  el rastre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, amb la construcció de la benzinera i el terraplenament de l’àmbit on havia estat l’antic monestir. Profund coneixedor alhora de l’escassa bibliografia de Sant Jeroni, però bon coneixedor del terreny on havia estat situat, va fer una aproximació de la seva planta, incloent el detall de les estances i la seva distribució.

Planta Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Nucli conventual. Carles Quintana. Col·lecció Fàbregues

 

Descripció de la planta segons Carles Quintana:

1-Porteria. 2-Cel·les. 3- Claustre. 4- Cel·la Prioral. 5- Sala Capitular (post. capella de
Sant Sebastià). 6- Església. 7- Arxiu Capitular. 8- Presbiteri. 9- Tresor. 10- Sagristia.
11- Capella dels sants Reis. 12- Biblioteca  13- Celler. 14- Cuines. 20- Campanar. 30-
Vestíbul d’accés fidels.

Carles Quintana va voler il·lustrar la planta de l’església conventual i també la distribució interna de les seves capelles laterals i/o dependències annexes, amb la denominació que tenien atribuïda:

4- Capella del Santíssim (Sants Reis). 5- Entrada a
l’església dels fidels (sense atribució). 6- Capella del Sant Crist. 7- Capella
de Sant Joan. 8- Sagristia. 9- Trona. 10- Capella de Sant Miquel. 11- Capella
de la Mare de la Mare de Déu del Patrocini/Campanar. 12- Entrada principal de
l’església (exclusiva per la comunitat de monjos). 13- Claustre. 14- Planta
baixa: Sala Capitular i cuina. Planta superior: Refetor i rentamans. 15-
Porteria. 16- Planta: Cel·les. Pis superior: Infermeria dels monjos. 17-
Cel·les. 18- Porta d’accés de fidels i corredor d’accés lateral a l’església. 19-
Porta d’entrada a la bodega.

Planta
de l’església i àmbit conventual immediat. Autor Carles Quintana. Col·lecció
Fàbregues

 

Per últim cal fer
esment del darrer intent, fins ara conegut, de confecció de la planta del
monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El seu autor és Juli Fontoba i
Sogas qui ha elaborat la planta a partir del que figura ressenyat a les
cròniques anteriors a la destrucció del convent i de les mides aproximades que
va apuntar el canonge Gaietà Barraquer a la seva obra, en ocasió de la visita
personal que va efectuar a les ruïnes del monestir.

En base a aquestes
dades s’ha fet la planta hipotètica del monestir que posteriorment ha servit
per elaborar la maqueta del monestir, la qual ha servit de manera fonamental per
a la construcció del diorama actualment exposat a la masia de Can Soler de Sant
Genís dels Agudells. Cal assenyalar també que l’alçat del monestir i el diorama
exposat és obra íntegra del mateix autor, Juli Fontoba i Sogas.

Planta
del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Autor Juli Fontoba i Sogas

 

Esperem que en un
futur pròxim, a poder ser immediat en el temps, la planta definitiva que s’elabori sigui en
base a les excavacions arqueològiques que s’hauran de fer a l’indret, segons
l’apuntat als criteris per al futur pla director del monestir de Sant Jeroni de
la Vall d’Hebron.

 

Lluís Jordà i
Roselló


Publicada

a

,