LA NENA DE LA CORBA
Les velles
ressonàncies tràgiques i extraordinàries que van envoltar el monestir de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron no van acabar amb la desaparició del vell cenobi
jerònim. Durant la darrera guerra civil de 1936-1939, la carretera de la
Rabassada fou un lloc habitual en el qual apareixien cadàvers de persones ajusticiades
per les txeques barcelonines.
Aquest tràgic
record proper en el temps i immediat a l’indret on havia estat el monestir no
és la única història macabre que existeix després de la desaparició de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron. Altres relats contemporanis en el temps hi fan
referència, potser només com a simples
llegendes urbanes a banda de tota realitat. Dins d’aquests mites populars
barcelonins, una altra història extraordinària és sovint present a les
converses de sobretaula, la nena de la corba.
Aquesta història de
fantasmes no té un únic relat. He estat incapaç de trobar una única explicació
versemblant al respecte d’aquestes estranyes aparicions a la carretera de la
Rabassada. Tot i que totes les històries convergeixen al revolt de la paella, divergeixen en les conseqüències, segons sigui
una o altre visió. Davant d’aquesta conjuntura he escollit, gairebé a l’atzar,
dos relats seleccionats d’entre les diverses versions que existeixen sobre
aquestes aparicions.
Comencem per una de
les més conegudes de la veu popular.
Abans de la guerra,
no sabem exactament quan abans, però sempre després de la construcció del
Casino de la Rabassada, havia una casa just a tocar de l’actual revolt de la
paella, avui dia inexistent. En aquesta casa hi vivia una nena, gairebé
adolescent, que per anar a escola a Sant Genís dels Agudells havia de travessar
sempre la carretera. Un dia, la va travessar distreta, o potser absorta en el
seus pensaments. En aquell precís moment, un automobilista que anava massa de
pressa, sense adoptar les precaucions degudes o potser begut, la va atropellar,
morint el pobre infant a l’acte.
La nena, incapaç
d’entendre el que li va passar, va continuar a l’indret dempeus amb ulls
plorosos, sense poder tornar a casa seva, però enfadada amb el món que li havia arrabassat la vida. Des
d’aleshores ençà, la seva imatge espectral apareix sovint enmig de la carretera,
en especial les nits de lluna plena, sempre al mateix indret on morí
atropellada.
La translúcida
imatge de la nena vestida de blanc, mirant de manera irada als ulls dels
conductors amb el semblant ple de llàgrimes sang, fa que aquests, astorats davant
aquesta visió espectral perdin el control del seu vehicle, estimbant-se rostos
avall.
Hi ha qui diu què
és aleshores quan la nena fa un somriure macabre que l’il·lumina el rostre.
D’entre les altres
versions, potser la més interessant és la que fa referència a una jove amb el
cap ple de gambals, a principi de segle XX.
Una formosa noia,
sortint del Casino de la Rabassada després d’una nit de diversió i joc en
aquest famós establiment, va marxar cap a Barcelona en el cotxe d’un jove de
l’alta burgesia, decidida encara a continuar la festa. La frívola jove va asseure’s
al costat del noi que anava al volant del seu flamant cotxe. Tot sigui dit, el xicot
anava una mica més content del que calia, i a molta velocitat, amb afany
d’impressionar la conquesta feta aquella nit.
Quan el seu vehicle
va arribar a l’alçada del revolt de la paella va patir un greu accident. El
conductor va prendre la corba massa de pressa. El cotxe va sortir de la
carretera quedant completament destrossat. El conductor només patir lesions
lleus, però la jove acompanyant, en canvi, va resultar morta a l’instant, en
sortir disparada de l’interior del cotxe.
La jove de manera
igual que la nena, va restar després de morta al mateix indret. No obstant, en aquesta
segona història, a diferència de la primera, la coneixem perquè qui l’explica
va sobreviure a la seva visió fantasmagòrica. Diversos conductors que l’han
vist, vestida amb el seu vestit blanc, encara tacat de sang, han quedat
sorpresos quan en meitat de la nit, una mica més enllà d’on havia existit el
Casino, una jove plena de ferides els ha aturat demanant el seu ajut. Un cop
dins del cotxe camí de Barcelona, com un avís per a navegants, en arribar a
l’alçada del revolt de la paella, els diu: Aquí vaig morir. Seguidament
la jove desapareix deixant atònits els ocupants del vehicle.
Si bé les dues
històries tenen trets similars, adopten un caràcter i finalitat diferents. La
primera visió, la de la nena vestida de blanc, desitjava la mort dels
conductors de manera genèrica fent-los responsables del seu trist destí. Mentre
que l’altra història té una finalitat completament diferent, en definitiva vol alertar
els conductors de l’indret perillós del revolt de la paella, lloc on aquesta
jove va perdre la vida.
Sigui com sigui, estimats lectors, guardeu-vos de les
visions espectrals que pugueu trobar als voltants del vell monestir de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron, siguin o no benèvoles amb vosaltres. De tota manera,
sapigueu que nosaltres continuarem estant aquí, a Sant Jeroni, on hem estat
sempre, esperant a conèixer les vostres histories extraordinàries.