Dintre de la
documentació relativa al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron existent a
l’Arxiu de la corona d’Aragó (ACA), figura un seguit de documentació procedent
de l’arxiu del virrei de Catalunya, comte de Santa Coloma, entre la qual es
troba aquesta llicència donada pel Prior General de l’orde dels jerònims a un
monjo de la Vall d’Hebron.
Per la curiositat
que suposa, transcrivim íntegre aquest document que dona autorització expressa
per fer un canvi d’orde religiós i el
permís per ingressar en un altre monestir. Autorització que tot i que és donada
pel pare General, prior de Lupiana, ve transcrita per fray Alonso de Alcazar, secretari del
Pare General dels jerònims, Domingo de Villaescusa. “Por voz de nuestro
Reverendíssimo padre General”.
Per la raresa del
document, aquí teniu seguidament la transcripció que permet a fra Miquel
Pallarés ingressar en qualsevol altre orde i monestir. “…doy licencia a
fray Miguel Pallarés, professo de nuestro monasterio de San Geronimo de
Valdehebron para que se pueda passar a otra religión(2),
qualquiera que hiziere, donde le quieran recivir”.
TRANSCRIPCIÓ
“Fray Domingo de
Villaescusa prior de San Bartolomé, M. Real de Lupiana y General de la orden de
nuestro padre san Gerónimo. Por la presente en la major forma que puedo y de
derecho debo, doy licencia a fray Miguel Pallarés, professo de nuestro
monasterio de San Geronimo de Valdehebron para que se pueda passar a otra
religión, qualquiera que hiziere, donde le quieran recivir, que para ello doy
mi consentimiento atendiendo a las razones justas que para conceder dicha
licencia tengo. Fecha en Barcelona en quince de marzo de 1640.
Fray Domingo de Villaescusa
Prior General
Por voz de nuestro Rº Padre General
Fray Alonso de Alcazar Secretario”
Arxiu de la
Corona d’Aragó
ACA, GENERALITAT, Correspondència
del virrei Comte de Santa Coloma, CARTA NÚM.9341
Lluís Jordà i Roselló
NOTES
1.-
El virrei de Catalunya i comte de Santa Coloma, Dalmau de Queralt, seria
assassinat poc mesos després, durant el transcurs del brot revolucionari que es
va produir el dia de Corpus del mateix any 1640. Els fets del dia de Corpus, van
donar inici al que s’anomena la guerra dels segadors (1640-1652), guerra
d’independència de Catalunya de la Corona hispànica, les hostilitats de la qual
no van acabar del tot fins els anys 1659-1660, amb els dos tractats que van
comportar la partició de Catalunya, entre Espanya i França. (Tractat dels
Pirineus i Tractat de Llívia)
2.- Passar a una altra religió, en llenguatge de l’època,
només suposa canviar d’orde monàstic.