A MANERA D’ANNEX DE LA HISTÒRIA
EXTRAORDINÀRIA Nº 10
Quan vaig fer la
transcripció del magnífic manuscrit anomenat Historia Breve de la fundación del monasterio de san
Gerónino del Valle de Hebron y de las cosas notables del, conservat
a la Biblioteca Arxiu del Reial monestir de l’Escorial, una història en ell
inserida em va captar l’atenció de manera especial. Era la relativa a la
cerimònia d’autenticació de relíquies.
Per extraordinària,
vaig pensar que devia ser força inusual, però Ai las!, un temps després,
furgant aquí i allà, vaig descobrir l’existència d’un petit article, molt interessant,
escrit per Amadeu J. Soberanas Lleó. Aquest article inserit en el Butlletí
arqueològic de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense de l’any 1956, va
aparèixer també posteriorment en un apèndix que vaig poder adquirir. El seu títol, gairebé ho deia
tot, UNA PRUEBA DE LA VERA CRUZ EN SCALA DEI.
Encuriosit, vaig
veure que parlava d’una prova gairebé igual a la que s’havia produït amb les
relíquies d’origen desconegut a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron l’any 1530, i
en un període molt similar, només tretze anys després de la celebrada al nostre
monestir, és a dir l’any 1543. Complementa aquest document que ara posem a
l’abast dels lectors, el coneixement d’aquesta curiosa pràctica d’autenticació
de relíquies. Pràctica la qual va comportar en el monestir de Sant Jeroni de la
Vall d’Hebron, la posterior confecció d’una creu reliquiari per contenir el
fragment de la vera creu que va sobreviure a aquesta cerimònia, única resta
coneguda que ha arribat, fins avui, de tota l’orfebreria religiosa que
custodiava la sagristia del nostre monestir.
La descripció, més
ben dit la transcripció d’aquest document que en va fer el Sr. Soberanas, per
fidel, fa que en certs punt pugui resultar il·legible, aspecte aquest que m’ha
portat a fer una nova transcripció però adaptant-la per a un millor enteniment
dels possible lectors, com per exemple acabant una paraula incompleta o
incorporant a les abreviatures existents, la totalitat de les lletres per fer
més comprensible cada paraula abreujada.
Aquest interessant
pergamí, escrit en català, es conserva a
l’Arxiu Diocesà de Tarragona (1) i va ser redactat per Fra Pere
Bellvey, profés del monestir d’Escaladei i testimoni presencial d’aquesta
cerimònia, cosa que malgrat la brevetat del document el fa absolutament
imprescindible.
TRANSCRIPCIÓ
Memoria del sant
fust de la vera creu. (a)vuy dimecres que comptam XVI de maig del any M.D.XLIII
ab tota reverentia y temor de nostre del
senyor Deu Jesu Christ en presentia dels pares don Hieroni Vilafranca, don
Jaume Sabater, don Pere Bellvey, don Andreu Monzi, mo(n)jos y de fra Matheu
L(l)aurador, convers., tots professos del present monestir de Scaladei del
sagrat orde de carto(i)xa, posaren al foc set troços del sagrat fust de la vera
creu, no sabe(n)t de cert que fossen. Los qual estigueren per espay de mig quart sobra bonas brases sens cremarse ni
pe(r)dre alteratio alguna de son natural y ap(re)s trahe(n)t los del foc de hu
en hu los l(l)ançaren ab una bacina d’aygua, dins la qual ab ta(n)ta impetut se
entrare(n) com si fosse ferro ho altre metall. Volgué a(i)xi mateix nostre
senyor pare més corroborar la sua v(ir)tut y magnificar lo seu Sant nom, que un
tros que entre los set estava, lo qual no era v(er)dader fust de la vera creu
en co(n)tine(n)t(2) que fonc(3) al foc se prengué i (e)s
cremà e incinerà, co(m) naturalm(en)t fa qualsevol altre fust. Per lo semblant tres
altres troços, los quals fins allí cremaren, manifestament mostra(n)t que no
era del sant fust de la vera creu. Les quals cosas vistes los sobre dits pares donare(n) l(l)aho(r)s(4)
y gratias en aquell qui per ells y per tots volgué morir y penar en lo mateix
sant fust y arbre de la vera creu, devotame(n)t bevent tots de l’aygua, dins la
qual lo sant fust apres aquel(l) (h)agueren tret del foc (h)avia estat. En
testimoni de la v(eri)tat de totas estas
cosas es donat a mi sobre dit fra Pere
Bellvey carrech, y manat de lo R(everend) P(are) don J(oan) Ros prior ne fes la
p(res)ent memori(a) sota (e)scrita de tots los predits.
Ego fra
Hieronimus Vilafranca facio fidem de
premissis. Ego fra Jacobus Sabater facio fidem de om(n)ib(u)s premissis. Ego
fra Andreas Mozi fidem facio de omnibus premissis. Ego frater Mateus
Laurador facio fidem de omnibus
premissis.
El primer cop que
aquest interessantíssim document fou donat a conèixer va ser gràcies al prevere
Antoni Fonts Gondolbeu, a través d’un
llibre editat l’any 1914, anomenat Monografia acerca
del origen del monasterio de Scala Dei i de la villa de Poboleda.
Monografia actualment reeditada per l’editorial La Carrutxa de Reus, l’any
2004.
Amadeu J. Soberanas
Lleó, clou el seu article fent referència al fet que aquesta pràctica
d’autenticació de relíquies era força estesa durant l’edat mitjana.
NOTES
1.-
Segons l’autor de l’article, UNA PRUEBA DE LA VERA CRUZ, Amadeu J. Soberanas
Lleó, aquest document es trobava guardat en el moment de la seva redacció (1956)
dins l’armari 20, amb el número 14. Arxiu Diocesà de Tarragona.
2.-
En continent. De seguida
3.-
Fonc. Fou
4.-
Llaors. Lloances
BIBLIOGRAFIA
FONTS GONDOLBEU, Antonio. Monografia acerca del
origen del monasterio de Scala Dei i de la villa de Poboleda (1914). Reedició
facsímil amb pròleg d’Ezequiel Gort per l’editorial La Carrutxa de Reus, l’any
2004.
SOBERANAS LLEÓ, Amadeo J. Una prieba
de la Vera Cruz en Scala Dei. Extracto del Boletín Arqueológico, Año LVI-1956.
Real Sociedad Arqueológica Tarraconense. Tarragona.