El dia 30 de setembre, dia de Sant Jeroni, la gent dels pobles del pla de Barcelona i
de la mateixa ciutat, pujava al vell monestir jerònim de la Vall d’Hebron a celebrar
la seva festivitat. Aquesta jornada era coneguda per tothom com “Sant Jeroni a la
muntanya”. 

Aquest dia tenia lloc al monestir un conegut aplec. Els monjos donaven als visitants
que traspassaven els murs conventuals una ofrena, senzilla i mengívola, que era
recollida amb fruïció pels humils vilatans. En ocasions es presentava una gernació, cosa
que incomodava els monjos i feia difícil acollir el gran nombre de persones que pujaven
al monestir i als seus vorals. 

Els barcelonins i habitants de la rodalia de la ciutat, pujaven al monestir de Sant Jeroni
a passar el dia. Després de visitar el convent s’acollien als seus rodals, per dinar o
berenar, aprofitant la bellesa del seu entorn i la beatitud de les seves fonts. 

La popularitat d’aquesta jornada va quedar recollida per sempre més en rajols
decoratius i auques. Justament, la impremta Estivill de Barcelona durant el primer terç
del segle XIX publicaria un auca relativa a les Funcions de Barcelona, reeditada als anys
trenta del segle XX, en la qual es va il·lustrar -entre altres festivitats- el costum de la
cèlebre pujada al monestir de Sant Jeroni, “Sant Jeroni a la muntanya”. Joan Amades
va descriure el seu record en diversos llibres, i en especial en el que fa referència a
l’auca de les Funcions de Barcelona. 

No obstant, no ens ha quedat record del què era el que els monjos oferien de menjar
als romeus que visitaven el monestir el dia de Sant Jeroni. Aleshores, d’on surt aquesta
denominació de Pa de Sant Jeroni? 

Segons l’actual rector de la parròquia de Sant Jeroni de Montbau, mossèn Guillem
Brossa, s’oferia el pa de Sant Jeroni fins fa pocs anys, després de la missa de festa
major que es celebrava el dia del seu sant patró; aquesta ofrena no era una tradició
antiga. 

Aquesta celebració va començar pels voltants de l’any 1965, a instàncies de l’aleshores
rector de la parròquia, mossèn Ferran Palau i alguns feligresos. Ells, segons apunta
mossèn Brossa, van iniciar aquest costum, tot repartint uns panets petits, en forma de
trèvol, de tres lòbuls que havien estat beneïts a l’ofertori, i l’anomenaren pa de Sant
Jeroni. Es últims anys, va prendre una forma més tradicional, similar a un petit panet
de Viena. 

Ah!…, doncs us contaré una cosa ben interessant que vaig fer! Vaig tenir una trobada
xerrant amb el mossèn Guillem Brossa, de la parròquia de Montbau. Sabeu què? Em va
explicar detalls del costum que s’havia fet durant anys i que es va aturar a causa de la
maleïda pandèmia. Es tracta de beneir uns pans (uns petits panets de viena) el dia que
celebren el Sant Patró. Imagineu-vos! Pans beneïts que es repartien en acabar la missa,
entre els assistents, sí senyor, tothom en volia un!. 

I no acaba aquí la cosa. Vaig tenir la sort de fotografiar un quadre molt maco que un
dels feligresos (Ricard Xifreu) va pintar. 

Una il·lustració que simbolitza tota aquesta
celebració. 

I entorn aquest quadre, a prop d’una paret,
hi havia els pans secs, reduïts a la mínima
expressió, agrupats (30 petits panets) en
grups de tres. Ja saps, el número de
l’alegria, del creixement! No sabem del
ben cert quin seria el simbolisme de fer
agrupacions de tres.

Detall de l’explicació del simbolisme

Em vaig quedar bocabadada veient
aquestes escenes, i pensar que allò és un
costum que portaven fent anys i anys.

Quina passada!, Repasseu els detalls simbòlics de la pintura… ermita… l’explicació…
dedicatòria… La veritat és que tot plegat em va deixar un somriure a la cara. No sé si
serà la combinació dels pans beneïts, el quadre simpàtic i el mossèn Guillem amb les
seves explicacions, però ha estat un dia d’aquells que et fan sentir que formes part
d’una comunitat especial. 

Il·lustració de Carles Quintana de la baixada del carreu. 1993.

No hi ha constància doncs
que aquesta celebració fos
tradicional. El barri de
Montbau es va aixecar a
partir de la segona meitat
del segle XX, així com la
seva parròquia, que, tot i
adoptar el nom del vell
monestir de Sant Jeroni,
guardava un lligam o vincle
amb la seva història, donat
que la primera pedra va ser
un carreu de les ruïnes del
monestir que els joves van
carregar fins,
aproximadament, on hi ha
ara l’altar. 

Com explica Fèlix Olivé al llibre Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1995). 

En conclusió, podem entendre que no hi ha cap relació entre el pa de Sant Jeroni que
s’oferia als fidels fins fa pocs anys a la parròquia de Montbau i els presents que els
monjos donaven als romeus que pujaven el dia 30 de setembre al monestir de la Vall
d’Hebron. 

Tot el que sabem és el que recull el prior Pere Balç en el seu dietari, en el qual descriu
tot el que passava al monestir de la Vall d’Hebron, en el transcurs del primer quart del
segle XVII. 

Agustí Duran i Sanpere en va fer una breu descripció de l’assenyalat en aquest dietari
sobre la festivitat de Sant Jeroni. Comentari que seguidament transcric de manera
integra. 

“El dia de la festa de sant Jeroni de l’any 1608, els íntims de la casa menjaren al
refectori, d’altres a la torre; la multitud, que era copiosa, on va poder, i amb tals
excessos que hom va pensar seriosament a suprimir el costum d’admetre tots els qui
hi acudien, com ho havien fet ja en altres cases de l’orde.” 

Ens continua quedant el dubte del què oferien els monjos al poble que anava cada any
amb major nombre al monestir. Els convidats importants (íntims de la casa) aquell dia
menjaven al refectori amb els monjos, els aristòcrates (altres?) a la torre, de manera
separada, i la gent, on podia. Al poble, els monjos no els podien donar cosa gaire
elaborada, potser pa amb oli, pa amb mantega, pa amb figues, pa amb vi…? 

Des de l’Associació d’Amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, d’ençà de
la nostra fundació, intentem cada 30 de setembre recuperar aquesta tradicional
festivitat del “Sant Jeroni a la muntanya”. Aquest any 2023 ho farem de nou, i potser
també podrem oferir als romeus el pa de sant Jeroni?

Jordi Vila i Traguany i Teresa Rodriguez Moreno

“Associació d’amics del
monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron”

Per accedir al document original en PDF