Capítol 7 – HISTÒRIES EXTRAORDINÀRIES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

EL FRARE ESPECTRAL
DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Segons explica el
pare Sigüenza a la seva obra, en temps que fra Mateu Blanch fou escollit prior de
Sant Jeroni de la Murtra, al voltant de l’any 1532, es va produir un fet
difícil d’explicar amb la raó. Fra Mateu Blanc home ja d’una certa edat, havia exercit
càrrecs de reconeguda responsabilitat en diverses ocasions. Era un frare de
dilatada experiència i sòlida formació religiosa motiu pel qual fou elegit prior
del seu monestir.

Una nit mentre caminava
pel claustre de la Murtra quan ja era prior, acompanyat de fra Pere Alzina que
havia estat elegit vicari i anteriorment prior de Vall d’Hebron, van ser
testimonis d’un fet excepcional. L’aparició de l’espectre d’un frare de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron.

L’aparició era d’un
frare que fou reconegut d’immediat per fra Pere Alzina, com un dels seus antics
companys monjos, mentre havia estat exercint durant nou anys el càrrec de prior
a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. La figura fantasmagòrica tot i tenir una forma
desdibuixada, transparent, deixava entreveure que anava abillada amb el sac
característic dels jerònims.

L’espectre del
frare aparegut, de genolls, implorà de fra Pere Alzina el seu perdó. La raó,
era una falta que havia comès durant el seu priorat a la Vall d’Hebron. Fra
Pere Alzina el va perdonar davant la sorpresa de fra Mateu Blanc i seguidament
la imatge fantasmagòrica va desaparèixer.

Al cap de poca
estona, un emissari vingut del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va
donar notícia de la mort del frare que poca estona abans s’havia aparegut a fra
Pere Alzina.(11) El motiu de fer arribar la notícia tan ràpidament
al monestir germà era habitual, car
entre els dos convents s’havien girat mútuament cartes d’agermanament que
comportaven el fet de fer misses en record dels frares difunts d’ambdós
monestirs.

 

NOTES

11- …siendolo a la sazon fray Mateo Blanc (prior)
murio un religioso en Val de Hebron, salia el siervo de Dios de su celda para
yr a visperas, y yvan juntos el (fra Pere Alzina) y el Prior. Apareciole el religioso
difunto, pusose de rodillas a sus pies y juntas las manos le dixo, con clares
palabras: Padre mio en este punto acabo de espirar, y partir desta vida y voy a
dar cuenta de mi al tribunal de Iesu Christo, siendo vos Prior de Val de Hebron
y vuestro subdito hize, y dixe, tal cosa contra lo que vos mandavades, y no os
satifize como estava obligado, ha me dado Dios licencia para que os venga a
pedir perdon, ruego os humildemente que me perdoneys, y rogueys por mi a
nuestro Señor. Turbaronse un tanto entrambos con la vision extraordinària, y
con la angustia en que vieron al difunto, quando dezia esto. Respondio el Santo
Varon: Hermano aquí està mi Padre Prior, que rogara a Dios por Vos, y yo de
todo coraçon os perdono, y suplico a nuestro Señor Iesu Christo, que pues tuvo por
bien morir en la Cruz por redimir-nos tenga por bien perdonaros por su mi
misericòrdia, y daros luego su gloria, como la desseo para mi. Levantose luego
el frayle, y hizo una profunda inclinacion a los dos Santos, y desaparició
luego. De allí a poco mas de hora y media, llego un moco de la casa de Valde
Hebron, con el aviso de la muerte de aquel religioso, para que se cumpliessen
con el los sufragios de hermandad que tienen entre si aquellos dos conventos, y
dixo como avia espirado al punto que allí avia aparecido
. SIGUENZA, José de
fra. Pàgs. 701-702. Libro Quarto de Historia. Historia de la Orden de San
Jeronimo. Madrid 1605.

Transcripció Lluís Jordà i Roselló 


BIBLIOGRAFIA

AMADES,
Joan . Auca de les funcions de Barcelona. Auques
Comentades II. Tallers Gràfics Hespería. Barcelona sense data

AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca
de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona
2001.

ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de
la Val deHebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit C-III. Biblioteca
Archivo del monasterio de San Lorenzo del Escorial.

FONTOBA i SOGAS, Juli. De les fonts de Collserola. La Punxa. Barcelona 2010.

RIUTORT, Josep
M. Historia y Leyenda de las Fuentes Urbanas de Barcelona. Monografias
Históricas de Barcelona. Editorial MIllà. Barcelona 1946.

SIGUENZA, José de fra. Historia de la Orden de San Jeronimo. Madrid 1605.

VILLANUEVA,Jaime.
Viaje literario a las Iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y
Tarragona. Imprenta dela Real Academia de la Historia. Madrid 1851.


Publicada

a