EL MIRACLE DEL
LIGNUM CRUCIS DE LA REINA MARIA
Parlar d’un Lignum crucis
és parlar d’una de les relíquies més preuades del món cristià. La creu de
Crist.
Després de la suposada recerca
de les restes de la creu de Crist (vera creu) i la seva localització final per
Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, múltiples fragments de la suposada
creu es van estendre per tot l’occident cristià, i de manera molt especial
arran de les croades. Localitzades i transportades per nobles i eclesiàstics
que havien marxat a Terra Santa, un cop incorporada
aquest indret a la fe de Crist, (per la força de les armes), retornaven al seus
llocs d’origen carregats de relíquies, aconseguides sovint de la manera més
sorprenent.
Seria difícil de comptar a
l’Europa de la Baixa edat Mitjana, el nombre de catedrals, esglésies i
monestirs que disposaven d’un fragment del lleny de crist (Lignum crucis),
relíquia que donava renom i importància a l’indret que la disposava, en ser
considerada aquesta una de les relíquies més preuades.
Reis, nobles, bisbes i abats
anaven al seu darrera. Per això, no és d’estranyar que el nostre monestir de
Sant Jeroni, de titularitat reial, custodiés un fragment de la creu de Crist
com una de les seves relíquies més senyeres. El Lignum Crucis de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron.
Quan i com va arribar aquesta
relíquia a Sant Jeroni? Fou la reina Violant o la reina Maria qui com a protectores del monestir jerònim la
feren arribar?
Hi ha constància que el papa
Climent VII, va fer donació a la reina
Violant d’una petita relíquia del Lignum Crucis, si bé aquesta fou
regalada posteriorment per la reina al
seu camarlenc, el valencià Jaume Castelló. De tota manera, aquest reliquiari difícilment
seria el del nostre monestir de la Vall d’Hebron perquè hi ha constància que
fou donat pel propi Jaume Castelló a la catedral de València l’any 1422.
No disposem de cap constància
documental relativa a l’existència d’un altre Lignum crucis propietat de
la reina Violant, (cosa que a priori es difícil de saber per la important pèrdua documental que va patir l’arxiu de
Sant Jeroni).
En relació a l’altra reina que
va tenir cura de Sant Jeroni, Maria de Castella, és de tots coneguda la seva
llarga relació amb el nostre monestir i amb el seu prior Ramón Joan en
particular, qui sovint va actuar com a confessor i conseller de la reina.
Malgrat aquesta bona disposició
per part de la reina Maria que va ajudar a fer moltes de les dependències
monacals inacabades o pendents de fer, no tenim constància documental avui dia
que hagués llegat un lignum crucis a sant Jeroni, cosa en canvi que si
va fer al Monestir de la Trinitat de
València, indret on fou sebollida després de la seva mort. Efectivament, en el seu testament, datat a
Saragossa el 21 de febrer de 1457, disposà que un lignum crucis
(d’entre les moltes relíquies que tenia en propietat) havia de ser entregat al
monestir de monges clarisses de la Trinitat, immediat a la ciutat de València.
Per aquest motiu hem d’anar a
buscar informació a través de José de Sigüenza, gran historiador de l’orde
jerònima, per trobar alguna altra informació que ens aporti llum a la possible
donació d’un “lignum crucis” a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron per part d’alguna
d’aquestes reines. I és justament en relació a la reina Maria de Castella que
Sigüenza diu el següent:
“Dexò esta reyna (Maria de Castella) al monasterio de Valdehebron
entre otras joyas una muy preciosa reliquia del Lignum Crucis en una cruz de plata
dorada, adornada con muy ricas piedras, y perlas, y por ser tan notable, y tan
autentico el milagro que con el acaceció, lo diré aquí por las almas pias,
brevemente.”
Sigüenza, va treure la
informació de la pertinença del Lignum Crucis a la reina Maria, d’un monjo anònim de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron, el qual va enviar l’any 1595 un manuscrit al general de l’orde,
Miguel de Salazar, perquè ajudés a aquest historiador a escriure la seva obra
magna, Historia de la Orden de San Jerónimo. Aquest manuscrit anomenat, Historia
Breve de la fundación del monasterio de san Hyeronimo de Val de Hebron y de las
cosas notables de él,(5) va
romandre oblidat durant segles a la Biblioteca Arxiu del monestir de San
Lorenzo del Escorial, fins que fa pocs anys diversos estudiosos en tinguessin
coneixement de la seva existència. I és justament d’aquest manuscrit que extreu
el miraculós fet que va ocórrer quan es
va voler fer una millor creu que custodiés el reliquiari del Lignum Crucis
de la Reina Maria, però continuem amb el que explica el pare Sigüenza:(6)
“Quisó el Prior y Convento una vez sacar el Lignum
crucis del encaxe que tenia en esta cruz, y ponerlo en otra de mejor forma, y
hechura. Llamaron un platero para esto, sacó
de una caxa de cuchillos que traía uno: quitó ei viril que estava encima, y
quando llegó con la punta del cuchillo a la reliquia, se quebró sin ninguna
violencia, quedándose con la empuñadura sola en la mano, y salió una gótá de
sangre, del lugar donde topó la punta del cuchillo.
No reparo en esto mucho el official, entendiendo que el
cuchillo estava de antes quebrado, ni tan poco vio la gota de sangre; tomo
otro, provó como con el primero a sacar la reliquia, y quebróse a cercen por la
misma parte, saliendo otra gota de sangre del Lignum crucis, donde tocó con la
punta; ya aqui se quedo maravillado, reparó y púsole algun temor, mas no tanto
que luego no próvasse con otro tercero. Sucedióle lo mismo, advertieron todos
en la maravilla, miraron la reliquia preciosa, y vieron en ella las tres gotas
de sangre en tres lugares distintos, y aun oy en dia sé señalan bien
claramente, y se conservan los cuchillos quebrados, fieles testigos del
milagro. No se atrevieron mas a tocar en la reliquia, y ansi se esta en la
misma cruz de plata en que la entrego la devota Reyna.
En sacando al cielo abierto la
preciosissima joya, huyen los nublados y se assegurán en el monasterio, y en
todo su terrmino de rayos y otras tempestades, prueva hecha muchas vezes por
los religiosos del Conuento, ni hásta oy se ha visto en medio de aquella sierra
desgracia destás, aunque las experimentan bien continuas los comárcanos”.
El miracle de les tres gotes de sang que van aparèixer
en el Lignum Crucis va ser durant molts anys un dels grans testimonis de
fe i un reclam que va tenir aquesta casa per mostrar aquesta reliquia a les
persones importants que hi acudien, fins que en algun moment es va perdre el
seu record. En les visites efectuades a la sagristia del monestir a principis
del segle XIX, abans de la irrupció napoleònica, com el pare Jaume Villanueva o
el baró de Maldà, ja no hi consta
aquesta relíquia. Què se’n va fer?
Hores d’ara, un altra misteri, sinó fos perquè el
monestir durant la guerra dels nou anys, va patir, durant el setge al qual fou sotmesa la ciutat de Barcelona
l’estiu de l’any 1697, tres sacs per part de les tropes franceses del duc de
Vendôme.
Transcripció Lluís Jordà i Roselló
NOTES
6.- SIGUENZA, José de fra.
Historia de la Orden de San Jeronimo. Madrid 1605.
BIBLIOGRAFIA
AMADES,
Joan. Auca de les funcions de Barcelona. Auques
Comentades II. Tallers Gràfics Hespería. Barcelona sense data
AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca
de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona
2001.
ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de
la Val deHebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit C-III. Biblioteca
Archivo del monasterio de San Lorenzo del Escorial.
FONTOBA i SOGAS, Juli. De les fonts de Collserola. La
Punxa. Barcelona 2010.
RIUTORT, Josep M. Historia y Leyenda de las
Fuentes Urbanas de Barcelona. Monografias Históricas de Barcelona. Editorial
MIllà. Barcelona 1946.
SIGUENZA, José de fra. Historia de la Orden de San
Jeronimo. Madrid 1605.
VILLANUEVA,Jaime.
Viaje literario a las Iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y
Tarragona. Imprenta dela Real Academia de la Historia. Madrid 1851.