LA FONT DE LA
TENEBROSA
Com ja apuntava
Joan Amades, el nom d’aquesta font, la Tenebrosa, ja ens assenyala la seva vinculació amb el món
obscur, amb el diable. La font que ara manté el nom, a tocar de la carretera de
la Rabassada no és l’original, sinó una canalització de l’antiga que es troba
una mica enretirada, i a dia d’avui descurada i oblidada, gairebé empassada per
la vegetació.
Diu la tradició que
les nits de tempesta apareixia el diable, en Banyeta segons Joan Amades, amb la
cua ben enrevenxinada, i des de la font on compareixia, senyal que tenia
comunicació directa amb l’avern, baixava muntanya avall per fer tot un seguit
de malifetes.
Coneixedors
d’aquest fet, els monjos de l’immediat monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
es conjuraven per evitar la seva malèfica presència. Enmig de llamps i trons, un monjo jerònim, completament vestit de blanc sortia del seu
convent, portant una calavera en una mà i un ciri encès a l’altra.
L’extraordinari és que el ciri cremava cap per avall i malgrat el vent i la
pluja, es mantenia encès sense apagar-se, ni tan sols parpellejar.
Quan el frare
vestit de blanc arribava a la font, de manera cerimonial, llegia cap per avall
un gran llibre de conjurs. La presència del monjo fent la lectura, així com la
incorporació d’altres elements auxiliars que portava (dels qual no en sabem el
detall) feia d’immediat el seu efecte. Segons altres relats també recollits per
Amades, la calavera, servia de canelobre per a la lectura del monjo, tot posant
el ciri encès al seu interior. El diable en sentir els conjurs quedava
impossibilitat d’aparèixer fluint a través de l’aigua de la font, cosa que
l’impedia marxar aigua avall dins del rierol que conformava el raig que en
brollava: “Les nits de gran tempesta, del raig en surt el diable, que s’estén per
aquells verals. En el vell convent de Sant Jeroni hi havia un frare blanc que
era l’únic que tenia poder per a reduir-lo. Per evitar que sortís quan el
temps es posava rúfol, anava al peu de la font proveït d’un gros llibre, que
llegia cap per avall. Per més que plogués no es mullava. Tenia un ciri encès i
com a canelobre una calavera. Ni el vent ni la pluja no li apagaven el
ciri”. (2)
No sabrem mai si
algun cop el diable va poder escapolir-se del poder del bon frare. El que està clar és que un cop el monestir va
desaparèixer ningú més es va preocupar de contenir el poder del diable a la
font Tenebrosa.
El paratge on es
trobava la ombrívola font era conegut de tothom com ”La porta de l’Infern”.
La tradició que assenyalava aquest indret com un lloc que comunicava directament amb
l’infern es va mantenir força temps. Fins i tot hi havia gent que creia que
mirant pel broc de la font es veia el seu futur, d’aquí és on ve la veu que diu: “veure el món
per un forat”.(3)
Malgrat ser la Font
Tenebrosa tan coneguda dins l’ànima popular també fou a la fi oblidada, sense
que el dimoni hi pogués fer res per canviar el seu
trist destí. A finals del segle XIX va córrer la veu que l’aigua de la
Tenebrosa estava contaminada i la gent va deixar de pujar per beure-la i
asseure’s a la seva vora. Malgrat tot, tenim constància que encara que durant
els anys seixanta i immediats, del segle XX, en uns moments precaris, durant la
formació del barri de Sant Genís dels Agudells, diversos veïns es proveïen
d’aigua d’aquesta font.(4)
Diversos intents per recuperar la font s’han dut a
terme en els darrers anys. Hi ha constància que el grup de Fonts dels
voluntaris del Parc de Collserola en el transcurs del mes de febrer de l’any
2011, va portar a terme tot un seguit de
treballs de neteja destinats a recuperar l’entorn de la font Tenebrosa, deixant
al descobert la seva estructura i el broc lateral. No obstant, avui dia roman
altre cop coberta d’esbarzers i oblit.
NOTES
2.- AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca
de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona
2001.
4.- FONTOBA
i SOGAS, Juli. De les fonts de Collserola. La Punxa. Barcelona 2010.
BIBLIOGRAFIA
AMADES,
Joan. Auca de les funcions de Barcelona. Auques
Comentades II. Tallers Gràfics Hespería. Barcelona sense data
AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca
de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona
2001.
ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de
la Val deHebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit C-III. Biblioteca
Archivo del monasterio de San Lorenzo del Escorial.
FONTOBA i SOGAS, Juli. De les fonts de Collserola. La Punxa. Barcelona 2010.
RIUTORT, Josep
M. Historia y Leyenda de las Fuentes Urbanas de Barcelona. Monografias
Históricas de Barcelona. Editorial MIllà. Barcelona 1946.
SIGUENZA, José de fra. Historia de la Orden de San Jeronimo. Madrid 1605.
VILLANUEVA,Jaime.
Viaje literario a las Iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y
Tarragona. Imprenta dela Real Academia de la Historia. Madrid 1851.